dijous, de juny 01, 2023

La caiguda d'un polític








Imatge de google


La caiguda d’un polític


El mirall li va tornar la mirada de satisfacció. Després d’un debat intern, va decidir treure’s la corbata. Havia de donar la imatge de polític progre.

Tot baixant de l’autobús amb el diari a la mà, va veure la seva figura reflectida a la lluna d’un aparador i no va poder evitar de recrear-shi.

Navegant dins el seu núvol particular no va adonar-se que posava el peu damunt d’una caca de gos i, de cop i volta, es va trobar estès al terra, envoltat de gent. Quan va aixecar la vista, una dona se li va apropar  com per ajudar-lo i, maliciosament, li va comentar:

— Trobo que els polítics tenen una manera molt particular d’acostar-se al poble, encara que patinades pitjors hem vist…


Maria Aladern, per Cornèlia Abril

divendres, de maig 26, 2023

Voltors

 

                                                        Imatge de google                                                            



Quan tenia vint-i-tres anys compartia pis amb les amigues. Al cap d’un temps es va casar i anà de lloguer amb la parella. 

Després d’esprémer la vida amb el seu company durant quaranta anys, es quedà vídua  i aprengué a subsistir sola. No tenia fills ni altra família.

Avui, amb setanta anys, ha de deixar la seva llar perquè allà on té els records i la felicitat de més de mitja vida, un fons voltor li ha dit que com que no pot pagar la renda, la casa ja no li pertany.

Ara ha de tornar a aprendre a compartir, però aquest cop en una habitació amb persones desconegudes perquè la pensió no li dona per més.

És ben injusta la vida.





Neus Cereijo, per a Cornèlia Abril

divendres, de maig 19, 2023

Quin fil



Encara el més fràgil, afegí, és el fil prim; aquell fil vulnerable que separa l'oprobi de l'adulació. Parlava amb to de veu contundent i no hi havia dubtes en la seva constatació. De fet deixava poc marge per a més d'una interpretació. 

Quin fil? El de seda? L'espinós? L'argumental? 

En el joc del pèndol, l'oscil·lació no sol ser un consol. Perquè la mesura de la distracció del tedi és el drama afegit. Com un pegat.  



                                    Matilde Nuri
                                      Cornèlia Abril

divendres, de maig 12, 2023

Trobat

Trobat


Camina sense presses. Un gos vell i despentinat li surt a l’encontre i se’l queda mirant, de fit a fit.


Ell, al seu torn, acaricia l’animal i s’adona que no porta corretja, ni cap mena d’arnés, o indici d’alguna cosa que serveixi per subjectar-lo. Mira a la dreta, a l’esquerra, amunt i avall del camí, però no veu ningú susceptible de ser-ne l’acompanyant. Un altre pobre gos vell, abandonat! Sospira.


Obre la cantimplora i li ofereix, amb la seva pròpia mà, una mica d’aigua, que el gos es beu amb fruició. 


Fa un parell de passes i el gos el segueix. «Si em tractes bé et seguiré fins allà on em vulguis portar», sembla dir la mirada del ca.


De camí cap a casa , girant-se de tant en tant per comprovar que el té al darrere, comença a pensar en quina frase farà servir per convèncer la seva dona que el Trobat— aquest és el nom que li pensa posar— passarà a formar part de la família. Sap que no li costarà gens, convèncer-la.


Els vells, en general, no solen ser gaire apreciats, tampoc a l’espècie canina.


imatge de google

Montse Medalla, per a Cornèlia Abril.


dijous, de maig 11, 2023

11 de maig i OLGA XIRINACS


Feliç dia d'aniversari, OLGA XIRINACS! 

Celebrem amb tu la vida literària, l'amistat de cada dia, les converses, els llibres, l'escriptura, les imatges...

Per molts anys.


CORNÈLIA ABRIL 

M.Montserrat Medalla, Maria Aladern, Neus Cereijo, Eva Alzira, Matilde Nuri.


divendres, de maig 05, 2023

BULLYING CELESTIAL

                                       Foto trobada a Google

Ja n’està fins al capdamunt de veure’ls passar inflats i grisos per davant dels seus nassos. Amb braços de fum subjecten les seves panxes mòrbides i no deixen anar ni una gota.

L’arraconen i el fan invisible sense cap mena de mirament. Ja n’està fins al capdamunt de tanta supèrbia.

S’acosta l’estiu, i si no fan la seva feina, el declararan culpable en un judici on el jurat assedegat no tindrà pietat.

Eva Ariza per Cornèlia Abril


dijous, d’abril 27, 2023

Absència

 Absència


Foto trobada a google

La Marta se'n va assabentar per la premsa. La sotragada va ser molt forta. El seu amic era mort i enterrat. I és que a mesura que et fas gran, quan ja se n'ha anat bona part de la família, la mort dels amics cada vegada et dol més. Formen part de la teva història i tens la sensació que amb ells se te'n va un tros de vida.

Feia pocs dies que havien parlat. Ningú pensava en la mort. Parlaven. Converses interessants que mai els deixaven aquell to de buidor.

Què li havia de dir? Pocs intuïen i menys coneixien la seva relació tan especial. L'Eduard no tenia família ni amics de veritat, vull dir amics que fossin capaços de compartir aquest sentiment.

La vida segueix. No sabem per quant de temps. Mentrestant, toca gaudir de l'altre plat de la balança. El dels pesos, ja caurà.

Maria Aladern, per  Cornèlia Abril












divendres, d’abril 21, 2023

Els desitjos





Els desitjos
Li van donar la millor educació.  Eren feliços perquè li veien un futur encisador. Un noi amb voluntat, estudiós, responsable, intel·ligent, amb sentit comú, potser una mica absent i  poc entusiasta per expressar les emocions.  

Quan acabà la Universitat va fer el Doctorat. Els pares, que només tenien els estudis primaris, somiaven en què el seu fill es dediqués a la recerca, o ves a saber què, però prou important per a sentir-se orgullosos.

Somiar, somiar i somiar ... Els pares.  Ell tenia interès per l’estudi, però continuava dispers en un món que no entenia. 

Un cop enllestit el Doctorat, ni tan sols va voler provar de treballar en allò amb què la família s’havia il·lusionat.

Agafà una motxilla amb algunes peces de roba necessàries per sobreviure, es comprà un tros de terreny al mig del no-res, i es construí quatre parets per aixoplugar-se. Allà va aprendre a conrear d’una manera sostenible. Vivia com un ermità i es va trobar a  mateix 

Neus Cereijo, per Cornèlia Abril


 

divendres, d’abril 14, 2023

Tots els perquès

 

                                                                       imatge: Google


No cal sempre fer moviments estranys i contorsions. Tampoc cal dur a terme pràctiques forçades o al límit de la resistència. Amb un exercici bàsic i domèstic sents  com un flux et recorre la columna vertebral i no es detura fins arribar al cap. 

Posa en línia els dos peus i obre els braços fent l'avió, després tanca els ulls. Constata la reacció del cos. Oscil·la? No oscil·la? 

La relació que s’estableix amb l’estabilitat és el resum de tots els perquès.


                                                                                                    Matilde Nuri Espona

                                                                                                     

dimarts, d’abril 04, 2023

Garba & Cornèlia Abril



                       Garba i Cornèlia Abril  a l'Espai Guinovart              

                    

El dia 1 d'abril compartíem inquietuds, curiositats i il·lusions amb un grup de dones d'Agramunt, terra de cultura.

Era a l'Espai Guinovart, on el Grup Garba ens acollia, amb molt d'afecte, en una vetllada literària en què vam parlar d'escriptura, de literatura, dels nostres llibres i, en concret, de Marques de Trinxera, d'altres projectes i dels temes que sorgien en la conversa sense presses. Entranyable, quin goig parlar, parlar...


Vam visitar l'Església de Santa Maria i el Museu del Torró i la Xocolata, fidel a una tradició secular i que és pura llaminadura! Ens ha quedat pendent Lo Pardal, de Guillem Viladot, els safarejos recuperats i el refugi antiaeri a l'Església de Santa Maria que no vam poder veure perquè era tancat. 

La concentració d'art, història, gastronomia, cultura és densa. Caldria dedicar més que un dia llarg a Agramunt per veure-ho tot. Ens esperona pensar que tornarem a passar unes quantes hores més compartint tradició amb La Garba: "El nostre objectiu és ajudar a fer conèixer i a difondre iniciatives i esdeveniments d'interès prioritzant aquelles que s'originen en el nostre territori.", veritables activistes culturals, que ens van fer sentir com a casa!

Gràcies, senyores de Garba. Gràcies, Agramunt.


 La vetllada a l'Espai Guinovart 


      
    Compartint un dinar de companyes                                    Debatent temes interessants

Amb una garba imponent damunt de la taula
o la importància dels símbols.


                                            




dijous, de març 30, 2023

El destí



El destí


Foto de google

L'obsessió ja és important. Actualment ho ha perdut tot: dona, fills, amics i feina. Ja no li queda res. Surt al carrer ben decidit. S'ha posat la samarreta vermella, l'ocasió potser s'ho val.

La gitana que li havia llegit la mà poc abans de l'estiu, no sabia si havia de dir-li o no.

    —Canta!—exigí ell— per això et pago!

    —Ay, señorito, nunca me había pasao...

    —Que cantis d'una vegada!

L'anunci de la seva mort no fou una notícia agradable, per ell. Segons la dona, que, a més, li regalà un ramet de romaní, que porta bona sort, moriria el 15 de novembre d'aquell mateix any.

    —A quina hora?—rigué ell, amb els ulls emboirats per la borratxera que duia al damunt.

Segons la dona, en qualsevol moment del dia o de la nit, podia tenir lloc el seu decés. Però afegí que no li fes gaire cas, que de vegades s'equivocava. 

A la primera paperera que trobà, va llençar el ramet de la bona sort.

Avui, 15 de novembre, surt al carrer ben decidit. A l'estació no hi ha gaire gent, els llums del metro comencen a aparèixer pel túnel i l'home ajuda  el destí a complir amb la seva missió.

Montse Medalla, per Cornèlia Abril

divendres, de març 24, 2023

MORBOSITAT

 

                                                 Imatge treta de Google


L’actor, a escena, es despulla mentre va dient el seu text. El públic clava la mirada en la pell translúcida, en el desgavell de pels que li pugen cames amunt com formigues extraviades, en els mugrons minúsculs, en la asimetria d’uns braços extremadament llargs, en el relleu de les costelles, en el sexe fosc; un membre arrugat, que pengim-penjam, es balanceja cada cop que l’actor gesticula.

Els presumptes experts, diran que el nu no està justificat. Els que no hi entenen, també ho diran d’una altre manera. Uns quants callaran i la resta amagaran que no han clissat res. En qualsevol cas, ningú ha sentit el que deia l’actor, que s’ha deixat la pell en el monòleg i que ara, entre cametes tremola de fred buscant el barnús. Però la directora, des de el seu seient privilegiat, somriu satisfeta de no haver sentit ni un esternut, ni una estossegada, ni el nyic-nyic del caramelet quan li treuen el paper a poc a poc, dissimulant, ni una caiguda de cap.

Eva Ariza per Cornèlia Abril

dijous, de març 16, 2023

L'Scrooge








imatge de google





De la mateixa manera que sempre plou sobre mullat, a l’Scrooge l’hi ha tocat la loteria. Però no en te mai prou. Amb un grapat d’anys damunt les espatlles que descarrega apuntalat amb dues crosses i maquinant sempre com pot augmentar els cabals, la seva avarícia sense límit l’ha portat a cobejar tot el que tenen els altres.


El seu veí després d’haver tancat el petit negoci, havia aconseguit llogar el local que era el complement a la seva minsa jubilació com a treballador autònom. Un dia, cap al tard, va veure l’Scrooge que sortia trontollant del seu local, sortejant les escales i la runa.


–Què ha vingut a fer aquest aquí? –va preguntar al llogater.

–M’ha preguntat com pagava i m’ha ofert el seu local més barat i millor perquè és arran de terra.


Arran de terra està també l’església de Sant Pancràs, on l’acompanyen cada diumenge per complir les seves obligacions de bon cristià. Què Déu el beneeixi!



Maria Aladern, per Cornèlia Abril.


divendres, de març 10, 2023

Sense noticies


 

Cada setmana escriu un article en el Diari de la seva ciutat. Està angoixada perquè fa uns dies que té el cervell buit. Li costa molt trobar un tema que sigui d’interès per la seva columna. Sembla que se li hagin assecat les idees. Ella, que de qualsevol detall trobava un tema de conversa i un títol per a la seva crònica setmanal, i ara s'està davant de l’ordinador hores i hores, amb la pàgina i la ment en blanc.

Per què li passa? Ja s’ha acabat la seva etapa de columnista? Ella que sempre ha estat assabentada de tot.  Una gran observadora  que no se li escapava res. Llegint sense parar, encisada amb qualsevol realitat i donant el seu parer sobre diferents esdeveniments  de manera acurada...

Mirant la pantalla en blanc de l’ordinador, de sobte veu la llum davant els seus dilemes. Se sent enganyada. Ja no és capaç de justificar les notícies que van sortint al món que l’envolta.





Neus Cereijo per Cornèlia Abril

divendres, de març 03, 2023

El bric


 

Tu tens clar on has de llençar el bric de la llet? Al contenidor del cartró? O al del plàstic? Jo tinc dubtes perquè representa que és un envàs mixt multicapa i, quan en desmunto un, puc extreure amb certa facilitat el tap de rosca blanc, que és de polietilè, però mai aconsegueixo separar les làmines de paper Kraft i les d’alumini. A l’envàs diu ecològic, per bé que cap d'aquests materials son biodegradables. Ah, quin embolic! Cada dia bec llet vegetal i no sé com he de reciclar el bric. Per això agafo una bossa, l’omplo d'envasos doblegats i sense aire i la llenço a un contenidor. En última instància, si funciona la reutilització, d’aquests materials se’n faran pistes esportives...

 

dijous, de febrer 23, 2023

Bellesa versus vellesa

Bellesa versus vellesa


S’ha trobat una amiga que feia molts anys que no veia. L’ha trobada tan vella! En arribar a casa, el primer que ha fet és mirar-se al mirall objectivament, i ha pres consciència que el pas dels anys tampoc no l’ha perdonada, a ella, però com que es veu cada dia, no ho nota!


Després de vessar un parell d'estúpides llàgrimes, ha recordat el company d’escola que va morir als 18 anys, d’un accident de moto. I el Rafa, mort d’un càncer de colon abans de tenir temps d'anar  a l’Institut… I aquella noia preciosa, envejada per totes les noies de l'aula, ja a la Universitat. La va atropellar  un camió, amb dinou anys, abans de l’any de Pràctiques. 


Avergonyida, s’ha tornat a mirar al mirall, agraint el fet d’estar viva. 


Amb el pas del temps marcat a la cara i a l’ànima, però amb la bellesa de la vida. 



Montse Medalla, per Cornèlia Abril.

divendres, de febrer 17, 2023

MÉS ENLLÀ DEL CEL

 

Imatge treta de Google

Sento les seves veus en un deliri i no els puc contestar perquè les paraules s’han tancat a dins meu en una vaga indefinida. Em diuen adéu, m’acaronen i em fan petons a les mans. Intueixo la tristor als seus ulls que em miren esperant pacients, el desenllaç.

En el darrer alè, les seves llàgrimes, com petites gotes de rosada, humitegen l’anonimat de la camisa de dormir que porto des d’ahir, i és en aquest precís instant que la meva ànima escapa de la presó d’un cos tan ruïnós que ja no podia suportar-me ni un minut més.

I m’enlairo com el fum d’una cigarreta, suau, traçant línies sinuoses que pugen i pugen i pugen.

He arribat a temps d’ agafar-me a la cua del cometa verd que passava a prop del món on he viscut la meva vida. No he dubtat ni un segon.

A reveure! Fins d’aqui a cinquanta mil anys...

Eva Ariza, per Cornèlia Abril


dijous, de febrer 09, 2023

Poder de decisió

 


Poder de decisió

Carregada amb la seva motxilla de subsistències i pensaments, camina lentament, formant part de l'exèrcit de la seva espècie, buscant menjar a cegues perquè el seu hàbitat ha estat envaït. Allà on abans hi havia hagut troncs, flors i herbes, ara hi ha l'asfalt dur i fred; però l'olor l'atreu on hi ha menjar.
Aquest fet en aparença intranscendent em va endinsar en una qüestió transcendental: el perquè un ésser no pot ser totpoderós i bo al mateix temps.
Vaig escampar l'spray mentre demanava perdó a les formigues.




Maria Aladern, per Cornèlia Abril



divendres, de febrer 03, 2023

ESTIMAR


Era fill únic, de bona família. No va haver de pensar com guanyar-se les garrofes, tot li va venir donat. No li van ensenyar la cultura de l’esforç. Li va mancar el més important: l’escalfor de sentir-se estimat. La carència  d’amor i d’afecte el van fer una persona egoista. No sabia estimar i nomes pensava en ell mateix. No li va interessar socialitzar, no fos cas que li demanessin res a canvi.

Ha mort en edat adulta, als cinquanta-nou anys.  A la seva esquela deia: “Va viure sol i ha mort sol”


Neus Cereijo, per Cornèlia Abril 

dijous, de gener 26, 2023

En el frontó

Amb una raqueta i dues pilotes a les mans els jugadors anaven cap a les pistes. Jo pensava que hi hauria un torneig. Però no. Cadascun d'ells practicava en el frontó i competia per separat contra el mur. La raresa és que hi havia públic a les grades i que les televisions locals retransmetien tot allò en directe. I també jutges de cadira.



dijous, de gener 19, 2023

POR!




imatge treta de google



POR!


Ella em porta a coll i la sensació és de confort. En aquella sala seiem tots tres. Ell llegeix i ella i jo dibuixem en uns papers que no sé d’on han sortit. M’ensenya a dibuixar cares de persona i jo estic contenta, fins que s’acosta aquella dona, toat vestida de blanc, amb les mans a les butxaques de la bata i la mirada fixa en els meus ulls. Porta una mena de còfia amb una ratlla blava al voltant, que em fa l’efecte d’una corona de marededeu.


I llavors ella em torna a agafar, molt fort, aquesta vegada a la seva falda, i m’immobilitza els braços. M’espanto i obro molt els ulls. La dona de blanc se m’acosta i la veig en ull de peix.Té una boca esgarrifosa, tot i que la manté tancada. Es treu una mà de la butxaca i porta un estri que jo no havia vist mai, blanc, impregnat de cloroform. M’acosta l’estri a la cara i m’adormo, però només una mica.


Ella acontinua fent força contra els meus braços, perquè no em pugui moure i llavors apareix un home, amb unes tenalles, i es dirigeix a la meva boca, que la dona de blanc m’ha obert, sense que jo, que no dormo del tot, hi pugui fer res. L’home m’entafora les tenalles al coll, jo sento uns crits, que són meus, però que no poden articular paraules.


Ella sua i plora, mentre l’home burxa per la meva gola, fins que, triomfant, en treu les tenalles, on hi pengen les meves amígdales. No sé si em fa mal. Estic aterrida. Després m’agafa ell, mentre ella s’eixuga les llàgrimes.


Entre tots dos em duen a casa i em fiquen al llit. Quan es desperta la gola, només sé que fa molt mal, que quan escupo surt sang, i que mai més hi haurà aquella confiança cega, ni en ella, ni en ell.


Montse Medalla, per Cornèlia Abril


divendres, de gener 13, 2023

MISTER CROHN

 



L’home que s’alimenta de paraules, també beu cançons.

Cada dia, per esmorzar, la minyona li porta el recull de diaris a les nou en punt i engega la ràdio amb l’emissora de clàssics.

─Vagi amb compte de no emplenar-se massa, avui per dinar tenim un Kafka i una selecció dels millors fados.

I així transcorren els dies des que li van diagnosticar la fotuda malaltia.


Eva Ariza per Cornèlia Abril


dijous, de gener 05, 2023

La taula





Esvelta, ferma, ben apuntalda, dipositària de trossos de vida amb senyals de generacions.Ara el seu lloc ha quedat buit.Pitjor. L'han substituit per un espectre inanimat. Potser els que la van canviar per un estri més modern, tampoc en deurien tenir, d'ànima.




Maria Aladern, per Cornèlia Abril.


Foto treta d'aquí

                                                                                


dilluns, de gener 02, 2023

La Vida

 

                                              Google



Surt de casa accelerat, i a dalt de l’autobús s’adona que s’ha oblidat l’iphone. Terrible, pensa. Com li ha pogut passar? Allà ho té tot: l’agenda, les targetes, el whatsApp, i no duu diners perquè normalment utilitza el telèfon. Però no pot tornar enrere, perquè d’aquí a mitja hora té un examen.

 

Tot el dia desconnectat de les xarxes socials. Se sent despullat i incomunicat.

 

Com que no sap què fer, observa les persones que hi ha al voltant, i gairebé tothom té els ulls fixos al mòbil. Mira per la finestra i passa el mateix: la gent camina amb la vista posada al seu aparell, sense percebre que estan a punt de xocar els uns amb els altes, pendents del què succeeix a la seva pantalla.

 

Només fa vint minuts que no té telèfon i s’ha adonat que, de tant en tant, val la pena descuidar-se’l i fer una mirada a la vida.