Maria Aladern, escriptora blanenca, guanya el IX premi El cistell, de Paraules a Icària
Ahir, 23 de febrer, es van atorgar els premis del Certamen Paraules a Icària, que convoca
l’Editorial Saragossa, des de fa nou anys, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, al districte de Sant Martí.
El certamen es divideix en dues categories,
corresponents a dues de les col·leccions d’Edicions Saragossa. Seguint el
Butlletí Oficial de Barcelona publicat el 4 de juliol de 2016, aquestes són les
col·leccions:
I. El cistell, de narrativa i cròniques amb diferents eixos temàtics.
II. Ritmes: poesia.
Hi ha un jurat per a cada categoria, constituït per cinc membres. En l'un i en l'altre, hi ha un representant d'Edicions Saragossa, un representant del Districte de Sant Martí i tres persones relacionades amb la cultura i les arts.
L'acte.
El presentador, Brais Martínez, periodista, ens fa la introducció com si expliqués una història, com a protagonista, simbòlicament Rosa M. Saragossa, fundadora de l'editorial, i totes les circumstàncies que l'envolten en aquesta aventura. Ens presenta els membres de la taula.
Després parla el regidor Josep M. Muntaner, que ens recorda els guanyadors de l'any passat i fa referència al proper certamen, emblemàtic perquè serà el desè.
Pren la paraula, a continuació, Rosa M.Saragossa, que ens recorda que els pintors han de ser mirats, els músics escoltats i els autors, llegits. Parla de la crisi, que fa que les editorials hagin de fer equilibris per sobreviure - quan no han de tancar- i que tot plegat repercuteix en el consumidor final, o sigui, el lector.
Saragossa es pregunta si els valors actuals de la literatura es regeixen per la qualitat o per l'economia i planteja el dilema que tots tenim en ment: allò de si els autors que més venen són els més coneguts, degut a la publicitat que es fa de les seves obres.
L'editorial Saragossa aposta pels autors desconeguts i una bona mostra del que diu és, precisament la celebració anual d'aquest certamen.
Fa una proposta a tots els lectors: que inverteixin un 10% dels llibres que comprin en autors novells, per tal que la literatura es vegi enriquida i no siguem esclaus d'allò que ens volen vendre.
Sàvies paraules, les de Rosa M.
Seguidament, Eduard Miró, membre del Jurat des del primer certamen, ens explica, com la Rosa M, que Paraules a Icària aposta per la qualitat. Pronucia unes paraules, ben eloqüents, de Mn.Climent Ferrer (un mossèn del Berguedà) que diuen així:
"Preneu-m'ho tot i deixeu-me la paraula".
Després ens llegeix un conte, escrit per ell mateix, sobre la incomunicació actual, o la comunicació "per mòbil". Una bona ironia sobre la realitat.
Finalment, ens informa que l'apartat dedicat a la poesia ha quedat desert i es fa el lliurament del premi a la bona amiga Maria Aladern, que guanya el certamen per segona vegada.
Ja havia guanyat, fa cinc anys, amb Camins d'arrels. Aquesta vegada, ho fa amb Escales amunt.
Personalment i també com a membre del grup literari Cornèlia Abril, em sento molt emocionada i contenta per aquest guardó, ben merescut, entregat a la Maria.
Us deixo unes fotografies i us animo sincerament a què llegiu aquesta novel·la, de la qual ens en van fer un tastet, i que estic segura que no té desperdici. I és que la Maria és una escriptora nata i, a més, té una qualitat molt preuada i que, avui en dia, costa molt de trobar: la humilitat.
Moltes, moltes felicitats, Maria!
Maria Aladern, dient unes paraules després de recollir el premi.
Maria Aladern, al mig, acompanyada de membres del jurat, i de l'editorial, així com de l'Ajuntament.
Maria Aladern, la seva germana Conxita i Montse Medalla
La Maria, amb el seu fill Albert i la seva germana Conxita.
