mirava (2)

sabem que som lliures quan coneixem el nostre deure

mirava les figures movent-se a l'escenari de les platges: un escarabat piloter fa piruetes amb el cap i amb les potes del darrere empeny una bola de femta que ha arreplegat a la sorra fins que l'entafora dins del cau: serà aliment sempre que el cos li digui fam o, ai las!, serà matriu que rebrà de la femella els ous en època de posta; escarabats de sang; escarabats del cuir i de les pells; escarabats de nit, escarabats bum bum.

pensem en les ombres i en la relativitat de les coses, no tant per allò de què tot és relatiu i depèn de com es miri, sinó per, a l'empara de la raó científica, de manera directa, fer l'anàlisi tenint en compte les dues variables que vam heretar del segle XX: un punt concret de l'espai en un instant determinat del temps. 

com quan una estructura metàl·lica ha aterrat a la superfície rocosa d'un meteorit, tot i que amb la dissort doble d'haver clavat poc els ancoratges i de fer-ho en un dia ennuvolat; però potser l'èxit rau en haver aterrat i en poder recollir dades, perquè tot hauria de ser informació: un retruc, una vigilància, un possible enviament de dades. 

pensem en el poeta Blai Bonet i en la poesia, en els pròlegs que ell va escriure per als reculls de poemes 'Evangeli segons un de tants' i 'Els fets'; 

sabem, com se saben les veritats íntimes, aquelles veritats que no precisen taxació dels apologistes de l'anècdota ni valoració dels detractors de les veritats virtuals, -perquè no em refereixo ni a l'una cosa ni a l'altra, sinó més aviat a tot el que li és contrari- sabem que hi ha un ordre creixent i nou i que les veus fortes fortes són;

  

fem memòria si volem fer història

.

Matilde Nuri i Espona - 29 juny 2016


.