Presentació del llibre "Escales Amunt" de Maria Aladern

Maria Aladern, a més d’una gran escriptora, és una bona amiga de les components de Cornèlia Abril. Ella mateixa va presentar a Blanes el nostre primer recull de relats “He d’anar-me’n” i també vam gaudir del seu suport a la presentació del segon recull “ Si es fa fosc”.

El passat dijous dia 5 d’octubre vaig tenir el plaer d’assistir a la presentació de la seva novel·la, “Escales amunt”, editada per Edicions Saragossa. Novel·la, per cert, guanyadora del premi a la categoria “El cistell” del 9è certamen “Paraules a Icària” convocat per Edicions Saragossa i l'Ajuntament de Barcelona, districte de Sant Martí. Cornèlia Abril, ben contentes, ja vam fer ressò del premi a través del nostre blog:

Maria Aladern, guanyadora de Paraules a Icària

La presentació va tenir lloc a la Llibreria Claret de Barcelona i l’escriptor Josep M. Boixareu va ser l’encarregat d’introduïr-nos en aquest univers descrit per la Maria. I va fer-ho a través dels seus personatges, especialment el principal, la Dora, amb una descripció acurada i força interessant que va combinar amb fragments de lectura de parts de la novel·la per poder il·lustrar millor el que ens anava explicant.  

La Maria, emocionada, també ens va voler fer còmplices del que havia significat per a ella escriure aquesta història. Què i qui l'havia inspirat, especialment per crear a la Dora. Ens va donar una bona pista: una tieta seva que va ser monja! Però també altres personatges d’aquesta escala tan particular han estat d’una manera o altra, inspirats en persones reals.

L’acte va concloure amb una recomanació final per part de l'editora, Rosa Zaragoza: no n'hi ha prou amb una lectura de la novel·la.

Amb una lletra que segurament agrairem tots els que ja tenim una edat i la vista ens juga males passades, la narració resulta amena i es llegeix amb delit. Però compte! Segurament se’ns poden escapar molts matisos que en una segona lectura podrem descobrir i valorar millor. Jo ja he començat la primera lectura. I en una setmana tan estranya i convulsa com la que hem viscut i amb el que ens espera per viure els propers dies, s’agraeix infinitament poder fugir a estones i oblidar-nos de tot. Gràcies Maria, per donar-nos aquests moments.

Moltíssima sort!!! 

Us deixo l'enllaç d'una entrevista a la Maria per si voleu saber una mica més sobre ella, els seus treballs i els seus projectes...

Entrevista


Pepa Bagaria

Presentació de SI ES FA FOSC a la Biblioteca Comarcal de Blanes

Dimarts i 13. Un sol de justícia. Una biblioteca a tres passes de la platja amb una aigua preciosa.

Com es pot convèncer a algú que en comptes d'anar a fer un bany, una passejada o simplement prendre alguna cosa fresqueta en alguna terrassa davant del mar, vingui a compartir una estona amb Cornèlia Abril?  I més quan el títol del llibre que presentem és Si es fa fosc?

Doncs amb un acollidor escenari, una bona preparació prèvia, molta il·lusió i amb una col·laboració ben especial del grup de teatre El Mirall. Moltes gràcies a la Biblioteca Comarcal de Blanes per deixar-nos, un cop més, disposar d'aquest espai, al Mirall per la seva participació, que ben bé es podria dir que ha estat per pur amor a l'art i a totes les persones que hi van assistir i no es van deixar temptar pel mar, ni atemorir per la calor o les supersticions absurdes!

La vetllada començà amb la benvinguda per part de la directora de la biblioteca Gemma Ciuró

Agraïm també la participació del nostre editor, Oscar Esquerda, que va fer una petita introducció

A continuació Josep Alum de El Mirall ens va dedicar unes boniques paraules  per explicar qui és i que fa Cornèlia Abril

Seguidament, les autores van presentar els seus relats o els de les cornèlies que no havien pogut assistir i les integrants de El Mirall, Eva Ariza, Paula Tomé i Carme Rodríguez, van fer una lectura d'un fragment de cada relat. Abans, però, vam demanar la complicitat de l'audiència. Per poder gaudir millor d'algunes de les lectures, calia posar-se un antifaç!  Val a dir que el públic va respondre molt positivament a la proposta i van escoltar des de la foscor els diversos fragments.

Cada lectura anava precedida d'una peça musical, però sense cap dubte, la més espectacular va ser el Duetto Buffo di due gatti que ens van cantar en directe Josep Alum i una col·laboradora de El Mirall, amb una preciosa veu!

Posar-se l'antifaç no va ser l'únic que vam demanar al públic. Se'ls van repartir també diaris i bolígrafs, perquè dibuixessin els que els vingués de gust, tot escoltant la lectura del relat Cotó i neu de Maria Cirera. Quan vam recollir els diaris al final, vam poder comprovar la imaginació o la inspiració d'alguns dels assistents!

Per acabar, encara es va demanar una darrera coseta. Es va repartir un mena de pastilla blanca sense explicar exactament que era fins que va acabar la presentació. La pastilla era una petita dosi d'Arsènicum Album. Josep Alum ens va explicar que és una substància verinosa que en petites dosis pot resultar beneficiosa. Les petites dosis del relats que vam donar al públic  també ho van ser, però amb una diferència i una gran avantatge: una sobredosi de Si es fa fosc, mai serà mortal i l'únic perill que pot oferir és que no puguis deixar de prendre-la fins que s'acabi.

Moltes gràcies un altre cop a tots els que van fer que un dimarts i 13 fos una vetllada tan especial! 

Crònica amb ànima Cornèlia

S'han fet moltes cròniques, aquests dies, sobre la tarda del 21 de març, al Centre Art Santa Mònica, celebrant el Dia Mundial de la Poesia, de manera oficial.

Les ànimes de la Cornèlia que hi vam poder assistir, voldríem deixar la nostra veu.

D'entrada, sabíem que vindria la nostra estimada escriptora, Olga Xirinacs, i aquest era un bon dia per conèixer-la (algunes ànimes encara no la coneixien en persona).

Una colla de blogaires, autodenominats "Blog-Olgaires", feia dies que treballàvem per fer un regal simbòlic a l'Olga. I vàrem considerar que aquesta era una bona ocasió per fer-li arribar allò que havíem preparat (un treball d'equip, coordinat amb cura per la Marta, Fanal Blau).

La qüestió és que aquesta ànima que us parla, quan va arribar al lloc, es va topar de cara amb dues Cornèlies (la Mercè i la Mati) i amb l'Olga i el seu marit. Les cares de tots plegats ho deien tot: il·luminades per somriures amples, com sempre són els somriures quan són sincers. Em van encomanar, doncs, el somriure i em vaig dirigir directament als braços de l'Olga, gairebé maternals.

Quin plaer, veure-la tan esplèndida!

Llavors va arribar una altra Cornèlia: la Pepa. I ens vàrem anar trobant diferents "Blog-Olgaires", posant cara a aquells posts, o apunts, que llegim sovint, amb la sola presència d'una fotografia estàtica. I descobrírem, una vegada més, el poder de la xarxa! (en aquest cas, el seu poder positiu).

I prenguérem el ram de roses "arc de Sant Martí" i el quadern amb les nostres empremptes, tan diferents, tan personals...

I finalment, altra vegada aquella llum al rostre de l'Olga! 

-Mai no m'havien regalat un quadern com aquest!- ens digué- i ens va fer contents!

Sobre l'acte en ell mateix, podeu llegir les cròniques a qualsevol dels blogs o facebooks dels que hi érem. Malgrat tot, quatre pinzellades per dir que va ser senzill i entranyable, amb la lectura del poema "Preneu les roses", que ja heu llegit a bastament, i si no ho heu fet, podeu llegir-lo en l'apunt anterior d'aquest blog. Lectura en diferents llengües, amb la qual cosa vam poder copsar la sonoritat de cadascuna d'elles. Que bonic pot ser un poema, en totes les llengües possibles! 

No trobeu que això uneix més que no pas separa? (no entrarem en disquisicions, ara)...

Cal destacar la lectura del poema - en català- per part de la Beatriz Ruiz, nena amb S.D. (Al mateix temps que el Dia Internacional de la Poesia, se celebrava el Dia Mundial de la Síndrome de Down).La Beatriz va llegir amb un sentiment que va ser una veritable lliçó per a tothom!

Destacar, també, la dissecció acuradíssima que va fer Laura Borràs, que no podia fer cap acte oficial, perquè el 21 de març del 2016 s'havia declarat dia de dol oficial, degut a l'accident ocorregut el dia abans a Freginals, que es va endur 13 joves vides... ( quan escric aquesta crònica hi ha hagut els terribles atemptats a Brussel·les, un altre tema que ens fa meditar sobre l'evolució de les nostres civilitzacions...)

Però no me'n puc anar de tema: la Laura Borràs va fer més aviat un acte literari-acadèmic, però tan interssant, que ens va deixar a tots bocabadats. Vam entendre encara més el contingut i el significat de "Preneu les roses": Carpe diem! Tempus fugit! Aprofitem la vida, mentre encara la tenim!

Per últim, comentar l'actuació d'un duet (veu i guitarra,: Mirna Vilasís i Xavi Múrcia)que, entre d'altres, va posar música a "Preneu les roses", i ens ho va oferir a tots plegats. Almenys en la meva opinió, allà hi havia una gran qualitat.

Mini entrevista a Olga Xirinacs, com a escriptora, com a poeta, com a persona. Emoció. Abraçades oficials i abraçades no oficials: els Blog-Olgaires ens vam sentir molt honrats en sentir que parlava de nosaltres, que ens mencionava com a part de la seva llista d'amics (virtual, però llista d'amics, al cap i a la fi).

Cornèlia Abril està satisfeta: amb Olga Xirinacs, amb l poesia, amb els Blog-Olgaires, amb la Literatura!

I Cornèlia Abril us desitja a tots una molt bona Setmana Santa!

Us deixem unes fotografies que va fer un blogaire, en Xavier.

Més blog-Olgaires (que em perdonin els que no recordo o no vaig veure):

Júlia
M.Roser
Helena

Cornèlia Abril (VI) i el dia de la poesia catalana a Internet

Pepa Bagaria - RÀBIA

RÀBIA

Paraula mil cops emprada

pensament recurrent 

sentiment aclaparador. 

Companya inesperada, 

ombra en un racó. 

Ràbia que m'aixopluga, 

ràbia que em fa poruga, 

que s'esvaeix en la raó. 

Que marxa i torna, 

que m'acarona, 

ràbia a canvi de tristor. 

No et necessito, però m'alimentes 

Et foragito, però em reinventes. 

Et trobo i et perdo, en la foscor.

Ràbia invasiva, ràbia creativa, 

motor de vida, camí de mort.

Ràbia que m'adorm els sentits, 

Que em desperta els neguits, 

Ràbia que m'accelera el cor.

Que m'enlluerna, ràbia eterna 

substituta de l'amor. 

Deixa'm en pau, ràbia, puta!

.