Balanç del 2023- Bones Festes!

 Gairebé sense adonar-nos-en, ha passat un any i tornem a ser a les portes de Nadal. 

Al nostre voltant el món continua amb la seva voràgine a tots els nivells:

Gent que treballa, gent que no té feina, gent malalta, gent sana, persones bones, persones egoistes, persones que saben del mal i que fan servir els seus coneixements per enfonsar tot allò amb què havíem conviscut, potser equivocadament, potser de bona fe, no ho sabem, però mentrestant, s'enriqueixen cada vegada més.

A l'altra banda, persones que saben què és el bé i que l'exerceixen. La majoria d'aquestes passa desapercebuda , perquè inexplicablement, el mal sol ser més atractiu i carismàtic que el bé.

Persones amb moltes coses a dir, que no les diuen, perquè no troben els camins adequats, o que el mateix sistema s'encarrega de vetar-los-els. Persones amb res a dir, a qui se'ls donen els micròfons i se'ls posen catifes vermelles. De vegades, massa sovint, només venen fum.

Això és el que tots tenim al nostre voltant. La roda continua girant i no podem —o no sabem— com aturar-la.

Cornèlia Abril, durant tot aquest temps,  ha anat fent la seva feina. És la tònica habitual, a través de les autores que la configuren. 

Escrivim des d'aquest raconet nostre, la casa que us oferim sempre, però especialment cada setmana, amb històries curtes, o més llargues, de vegades amb pensaments, de vegades amb imatges. I sabem el que fem i el que volem.

Participem, com a activistes culturals, en trobades de dones i homes que tenen inquietuds culturals.

Aquest any 2023,

—Vam ser convidades per un grup de dones, el grup Garba, d'Agramunt.  El dia 1 d'abril ens vam trobar a l'Espai Guinovart, per explicar qui és i què fa Cornèlia Abril. 

Hi vam presentar el nostre quart llibre, Marques de trinxera, que havíem confegit en temps de pandèmia, i ens vam fer ressò de les ganes de continuar sempre endavant. Una vetllada inoblidable, amb un bon intercanvi cultural. 

—Hem editat i publicat un llibre que recull els microrelats que ja hem compartit al blog amb tots vosaltres.

—Hem acabat el nostre cinquè llibre, i ara ens trobem en aquella fase tan interessant, de posar-lo a punt, per poder-lo presentar a la primavera.

—I hem fet reunions de feina, hem fet intercanvi de temes que ens interessen a totes, i ens hem enriquit entre nosaltres, a través de la sola idea d'aquest intercanvi, a través de l'escriptura i de la sororitat. 

I així continuarem! BONES FESTES I MOLT BON ANY 2024!

Diàleg sobre... l'amor?

Amb aquest microrelat acabem (de moment) la sèrie de microrelats d'aquest any. Després de les festes nadalenques tornarem amb molta energia!

Diàleg sobre... l'amor? (microrelat escrit el 2008)

foto de google

És alta, amb els pòmuls vermells de coloret... Per tapar els blaus. Sa mare, magre, grisosa i com si acabés de sortir d'una malaltia, gairebé li implora:

    —No vulguis córrer. A la vida hi ha temps per tot.

    —Mentida.

    —Et dic que sí, creu-me. Ara esàs molt contenta, però en un no res pots començar a plorar, perquè la vida mateixa ho porta.

    —Porta què?

    —Porta una olor indefinible, que no acabem de copsar. Els que ho fan són els nadons, aquests sí que són llestos, que se n'adonen un cop han sortit del ventre matern.

    —Escolta'm bé, mare: Ell m'estima, no hi donis més voltes.

    —Sí, és clar.  Com que t'estima tant, t'estomaca cada dos per tres.

    —No és veritat, només ho ha fet dues vegades i totes dues anava begut!

    —Encara m'ho poses més fàcil, filla. No el canviaràs, tingues en compte qui t'ho diu. Mai no el canviaràs. Mira ton pare...

    —Mare,m'hi vull casar i m'hi casaré, et posis com et posis. Ho sents?

    —Ton pare no podrà venir, ja ho saps, no? Aquell mala bèstia de jutge li té prohibit acostar-se a menys d'un quilòmetre.

    —Si és que el jutges no entenen res, mare... No entenen res!

  

La mare se la mira, indulgent. No. No entenen res.

---  ---   ---

Justificació d'aquest text:

Forma part d'un conjunt de relats inspirats en un fragment descontextualitzat de Mercè Rodoreda, amb una forta càrreg existencial. Una llarga història dels blogs... L'exercici consistia  a transformar el text, a l'estil dels "Exercices de style" de Raymond Quenau.

Una manera com una altra de jugar amb les paraules. Sempre les paraules. Sempre l'escriptura.

Montse Medalla per Cornèlia Abril

L'ESTACIÓ COMEDIANTA

 

Imatge de Google

És temps de tardor. La més histriònica i presumida de les estacions.

Arriba tard i, sense contemplacions, fa fora al germà estiu que recull els trastets i marxa fent-li un petó condescendent.

Es passeja amb un seguici de núvols prenyats de pluja i uns quants vents de companyia, escampant bellesa i mort a parts iguals. Converteix el bosc en un cementiri transitori d’ànimes vegetals, encatifat de vermellosos cadàvers secs.

De tant en tant convida  l’amic sol a esmorzar, i si la senyora està d’humor, passen el dia plegats jugant a fet i amagar, però si alguna cosa la pertorba, es transforma de tal manera que ell s’estima més escampar la boira i deixar-la sola amb les seves dèries. Ja arribarà el germà hivern, molt més entenimentat i, com cada any, la consolarà i convencerà perquè agafi unes bones vacances que la posin fora d’òrbita durant una bona temporada.

Ara, però, és el seu moment estel·lar. Protagonitza de nou la tragicomèdia on difunts, castanyes, bolets, docents descansats, criatures revifades i pares alleujats comparteixen paper amb la gran diva de les estacions. Gaudiu de l’espectacle!

Eva Ariza per Cornèlia Abril