Avui
estaves amb mi, però no hi eres
sense
raó raonaves l'impostura
per
tots els que no hi són i un dia eren
campanes
de vidre dono als vents
campanes
vistes des de la meva talaia
on
el record mora i l'oblit aguaita
campanes
que anuncien noves vides
campanes
que sonen pels morts
En
quin lloc es guarden les paraules?
En
quin moment les va suplantar el silenci?
en
aquesta incertesa que és la vida
amb
la mort que espera el seu moment
Cap
a la mort caminem tots
deixant
enrere el mar d'incerteses
dels
que amb les seves presses van deixant
oblidada
la vida en l'intent.
-Sanzsoto
