Una peculiar llibreria de vell

Aquest estiu he visitat la part de França que toca al Canal du Midi. Concretament, des de Narbonne, cap a una banda, fins a Argens-Minervois, si haguéssim d'anar en direcció Carcassonne. I, cap a l'altra banda, fins a Béziers.

Aproximadament al mig, entre Argens-Minervois i Béziers, hi ha un poble encantador, que es diu Le Somail, on hi ha una base de bateaux de lloguer.

I és precisament a Le Somail on vaig trobar aquesta meravella, que no té a veure amb la geografia física, sinó amb la geografia humana, emocional, literària.

Sobta, trobar-te  una llibreria d'aquestes característiques...

Al vídeo que podeu veure si cliqueu l'enllaç, expliquen que la llibreria la visiten,  bàsicament, els navegants que recorren el Canal du Midi,  com jo mateixa, però no solament aquests. Hi ha gent que hi va des de París,  i també des de qualsevol lloc del món, perquè la seva fama s'ha anat estenent al llarg dels anys.

Jo m'atreveixo a comparar-la amb la llibreria Shakespeare, de Paris, tot i que aquesta es troba en un lloc d'estiueig, ple de turistes que lloguen vaixells...

Si no és per gaudir-ne tant com del mateix paisatge, digueu-m'ho, que potser és que jo estic molt malalta!

Tant, potser, com la senyora vestida de verd, que, al reportatge, diu que treballar allà ve a ser passionant*!


* apassionant, en francès

LE SOMAIL

UNA LLIBRERIA DE VELL, però en francès!

Entremig d'altres llibres, Un vagabond des mers du sud, de Bernard Moitessier, el gran gurú dels navegants

NOVEL·LA NEGRA

DIVERSOS IDIOMES (tot i que el gran gruix és en francès)

ORDRE I PULCRITUD

LLIBRES INFANTILS

UNA TROBALLA (de petita, havia llegit Las niñitas modelo, de la Condesa de Ségur) una bona antigalla, però em va portar records...

SENSACIONS LITERÀRIES MERAVELLOSES

TAMBÉ HI HA UN "DALT" (la llibreria ocupa el que havia estat una cava antiga)

LLIBRES I MÉS LLIBRES

I ENCARA MÉS LLIBRES, I PÒSTERS I QUADRES

VA, PAREM, JA, NO?

Deixeu-me dir que, mentre hi vaig ser, hi havia un silenci de biblioteca. La gent que hi treballa parla, però delicadament. Igual que els que compren. Una delícia. En un moment donat, van posar música barroca, i encara va ser més deliciós!

Ànima apassionada de Cornèlia Abril.

Librairie Ancienne. 

Le Somail.

mirava (2)

sabem que som lliures quan coneixem el nostre deure

mirava les figures movent-se a l'escenari de les platges: un escarabat piloter fa piruetes amb el cap i amb les potes del darrere empeny una bola de femta que ha arreplegat a la sorra fins que l'entafora dins del cau: serà aliment sempre que el cos li digui fam o, ai las!, serà matriu que rebrà de la femella els ous en època de posta; escarabats de sang; escarabats del cuir i de les pells; escarabats de nit, escarabats bum bum.

pensem en les ombres i en la relativitat de les coses, no tant per allò de què tot és relatiu i depèn de com es miri, sinó per, a l'empara de la raó científica, de manera directa, fer l'anàlisi tenint en compte les dues variables que vam heretar del segle XX: un punt concret de l'espai en un instant determinat del temps. 

com quan una estructura metàl·lica ha aterrat a la superfície rocosa d'un meteorit, tot i que amb la dissort doble d'haver clavat poc els ancoratges i de fer-ho en un dia ennuvolat; però potser l'èxit rau en haver aterrat i en poder recollir dades, perquè tot hauria de ser informació: un retruc, una vigilància, un possible enviament de dades. 

pensem en el poeta Blai Bonet i en la poesia, en els pròlegs que ell va escriure per als reculls de poemes 'Evangeli segons un de tants' i 'Els fets'; 

sabem, com se saben les veritats íntimes, aquelles veritats que no precisen taxació dels apologistes de l'anècdota ni valoració dels detractors de les veritats virtuals, -perquè no em refereixo ni a l'una cosa ni a l'altra, sinó més aviat a tot el que li és contrari- sabem que hi ha un ordre creixent i nou i que les veus fortes fortes són;

  

fem memòria si volem fer història

.

Matilde Nuri i Espona - 29 juny 2016


.

Música terapèutica?

Que a Cornèlia Abril li agrada la música no ho pot negar ningú, al contrari: qui conegui Cornèlia Abril, ha de saber que la música és dins la seva vida. Que Cornèlia està enamorada de l'ART, així, en majúscules.

Que les diverses ànimes cornelianes es poden abocar a un eclecticisme musical inaudit, tampoc no és cap secret. Ni és secret l'eclecticisme que traspua en temes literaris, visuals, plàstics, de disseny, i, en definitiva, en la seva manera d'observar el món. O en les seves maneres de fer-ho.

I, sabeu què? Aquí radica la grandesa de la Cornèlia.

Avui ella us vol recomanar un llibre mediàtic. Sí. No arrufeu el nas. Un llibre que ha conegut a través de la ràdio, i a través d'un presentador molt, molt, molt mediàtic (no solament perquè surt als medis, sinó per la seva forta personalitat). Jordi Basté.

No, ell no ha escrit aquest llibre. Ho ha fet un senyor que es diu James Rhodes, desonegut per mi fins ara. Jordi Basté el va portar al seu programa, quan parlava d'un tema que posa els pèls de punta, d'un tema que s'ha destapat ara, arran, primer, d'una pel·lícula "Spotlight", i després, d'una sèrie de denúncies d'abusos sexuals a menors en diverses escoles de tot arreu, tot i que qui s'emporta el palmarès és una d'elles, creant molta, molta polèmica. No vull enfonsar-me en el tema, no vull escarbar en els pous fastigosos d'aquest tema.

Només vull recomanar-vos "Instrumental. Memorias de música, medicina y locura", de James Rhodes. Blackiebooks  (www.blackiebooks.org)

La música hi té un paper fonamental.

I el llibre no té desperdici.

No estic parlant de literatura. Estic parlant de divulgació. Però també de literatura. I de música, I de pensaments. I d'humanitat. I de passions. I de crítica. I... llegiu-lo, potser entendreu coses (o no).

Us deixo un tema musical, de Johan Sebastian Bach: la Chacona, ( en re menor, BWV 1004)  que Bach va escriure per violí solista, però que  Ferruccio Dante Benvenuto Michelangelo Busoni va transcriure per a piano.

I us deixo la versió que en fa James Rhodes, que, possiblement, no sigui la millor versió del món. Segur que no. Però és tan autèntica, com la seva sabatilla descordada mentre toca.

I perdoneu: aquesta ànima corneliana no sap fer una ressenya com Déu mana. Només intenta tansmetre sentiments.