Hi
havia senyalades tres sortides. La primera tenia un marcat to sentimental i deixaria
els versos en mans de la lírica. L’altra optava per l’extrema lletjor, i no em ve
de gust, el grotesc. L’última conduïa a un túnel. En el pas subterrani un rostre
ocult determinaria les intencions de l’artifici.
Poso
la imaginació -fins i tot la fantasia- al servei del text. Un cop feta la
llista de la compra, endreçades les factures i després de consultar el compte
corrent del banc, de set a vuit del vespre escric. No sé si me’n surto massa
bé. Diria que l’esperit de la narració ve decidit d’antuvi. Amb tot, hi dedicaré
una estona com cada dia quan plegui de la feina. ¿De debò he de triar una opció
de les tres?
Per
sort a l’agost ens agafem uns dies de vacances, no gaires. Anirem a la platja i
ens estirarem a la tovallola o farem el mort al mar. A veure si així, a la quieta
i sense ni parpellejar, quedo bé a les panoràmiques que prenen els banyistes. No
m’agrado quan surto moguda a les fotografies.
-Ep, han vist dues tintoreres a prop de la costa!
-Oh, ens fem una selfie?
Bon estiu!
Matilde Nuri i Espona
