divendres, de setembre 13, 2024

LA TRUCADA - 2

 

S’haurà equivocat. És el primer que pensa. No hi troba cap altra explicació. Ni la busca, és clar. Son les tantes del vespre i no té son, però li fa mandra a quarts de deu dedicar-li a l’imbècil del supermercat l’estona de la nyonya. I ara començarà la telenovel·la. Si encara li hagués dit Senyora Toll. Però tampoc. Ni Pi ni Toll. Sí, haurà marcat un número per un altre. Amb les presses per plegar. O amb les tecles del mòbils, que son tan menudes. Això li pot passar a qualsevol.

—L’encarregat de magatzem deu fer els dits grossos, oi? Ara ves tu perquè me l’he imaginat corpulent, si no sé qui és.

—T’ha dit encarregat del supermercat. No del magatzem.

—I tu com ho saps?

—Perquè jo no soc sord. He sentit la conversa.

L’altre dia la Paquita es va equivocar. Es veu que trucava a una tal Carolina, una dona que tenia programada als contactes del mòbil i que mai no li contestava. I ella amb qui volia parlar era amb la Carolina Toll, la seva germana. Li volia demanar què es pren, si til·la o valeriana o potser allò altre que mai no en recorda del nom i que sempre li ha de demanar al Miquel. Miquel? Què? Oi que aquella herba de la Carol es diu passafaves? No. No què? Es diu passiflora. Què? Que es diu passiflora. Ai, no em cridis, home! Et sento, eh! I mira que n’és d’estrany, aquest nom, Miquel. Mai em ve al cap quan el busco. Hauré de pensar en un truc que m’hi faci caure. Per exemple, pensaré en la mare, que era una finesa que feia olor de perfum fresc. I després pensaré en el pare que deia sovint pàssim quan marcava en els llibres les notes que trobava repetides aquí i allà.

 —Fes-me pensar demà que he de comprar floripàssim.

—D’acord. Apa, dorm.

—Bona nit i tapat.

 L’endemà, el primer que fa la Paquita després d’esmorzar és una trucada.

 —Escolta'm, Carolina, aquella herba que tu et prens, la passavetes, on la compres?

—Passiflora, es diu passiflora, Paquita, i la compro al supermercat. A mi em va bé per a dormir. Però tots tenim les nostres coses. Et recomano que tu ho consultis amb el teu metge.

 

dijous, de setembre 05, 2024

La trucada

 



La Paquita té son. Són les dotze de la nit, ja ha vist la pel·lícula de la seva cadena de televisió preferida, i s'ha pres la til·la que es prepara cada nit —el metge li va dir que això l'ajudaria a dormir molt millor que unes pastilles— i és que ja fa uns quants mesos que la Paquita no acaba de descansar prou bé. Des que es pren la til·la, però, sembla que les coses, en l'estricte sentit de la manca de son, no pas en d'altres afers, han canviat per a bé. Sort n'hi ha hagut, perquè el seu marit, en Miquel, a les deu de la nit ja pesa figues i ella no sap què fer.

     Llegir ja li agrada, ja. Però, cada cop que ha d'escollir un llibre, no es guia pels seus gustos —a ella li agraden les novel·les policiaques— sinó per la mida de la lletra. Potser haurà d'acabar anant a l'oftalmòleg, a veure si el que li passa és normal. Total que, al llit, amb la poca llum que fa la làmpada de la tauleta, les lletres li ballen. I a part, sembla que les novel·les gruixudes d'assassinats i aquestes coses, cada vegada pesen més. Per això, la pel·li, o la sèrie, o el programa d'entreteniment, són un bon somnífer, i, ajudant-se amb la tassa de til·la, doncs mira, va fent!

    Es posa la camisa de dormir, es renta les dents, observa que el seu marit ronca des de fa estona, es fica al llit i quan gairebé ha entrat en aquell moment en què hom no sap si és viu o mort, en aquell instant just, sona el telèfon. Ja fa temps que a casa no tenen telèfon fix, per tant, és el seu mòbil.

     Obre els ulls, dient el nom de tots els sants del cel del revés perquè  sap que després de la trucada costarà Déu i ajuda que el cos es torni a relaxar, i agafa l'aparell:

    —Digui'm— ordena.

    A l'altre costat de la línia —un número ocult que no hauria d'haver ni despenjat— una veu d'home emprenyat li etziba:

    —Senyora! Vostè s'ha adonat que no ha pagat l'ampolla d'oli que s'ha endut del supermercat, avui? Ho ha fet expressament? 

    —Qui és, vostè? —diu la Paquita

    —L'encarregat del supermercat.

    —I li sembla que aquestes són hores de trucar per les cases?

    —Li pot caure un bon paquet!

    —Tros d'ase, vagi-se'n a fer punyetes i deixi'm dormir! —I penja.

    En aquestes, en Miquel s'ha despertat, i li pregunta a la seva dona, sense dir res, només amb l'expressió de la cara, què coi passa.

    —Un imbècil. No et preocupis i dorm.

    En Miquel es torna a adormir de seguida, però la Paquita ja no aclucarà l'ull en tota la nit. Ahir ella no va anar al supermercat. I quan hi va, no compra oli, perquè, per a l'oli, sempre van a la cooperativa. Per una altra banda, aquell imbècil no li ha dit ni qui era. I com redimoni tenia el seu número? Està clar, però, que tampoc no li ha dit Senyora Pi. Només li ha dit Senyora!, amb un to que Déu n'hi dó...

(Continuarà)

(Foto de google)


dijous, d’agost 29, 2024

Ens ve de gust


Ep, que s'estan acabant les vacances i a Cornèlia Abril ens estem posant les piles per programar la presentació del nou llibre. Tranquils, que us avisarem amb temps. 

De moment quedem-nos amb les paraules que podrien dir alguns dels personatges. De fet, us ho acabaran explicant ells mateixos. Va, fem-ne un tastet:


—Soc un cambrer d'un hotel de luxe i veig mooooooltes coses, jo! En podria explicar un munt!


 
Hi ha noms amb històries peculiars. Fins i tot si els teus pares són addictes a la mitologia, ai!

—És meu, i puc fer el que vulgui amb ell, almenys en el meu temps lliure!


—Pare, ens has deixat massa aviat. I et vull retre homenatge, a través d'aquestes paraules...


L'amor fa miracles!, o això sembla. O les aparences enganyen. O... o què?


Vigileu amb les bastides, que us podríeu endur alguna sorpresa...


I, de moment, fins aquí podem llegir... Continuarem informant, quan arribi el moment!

*Les fotos són generades per I.A., excepte la bastida, les anemones i el cambrer, que estan tretes d'internet.



divendres, de juliol 05, 2024

Què tal, unes vacances?

 Bé, ja fa uns quants dies que tenim l'estiu entre nosaltres. Per sort, aquest any es porta bé i encara no ens envia una calor excessiva. Una benedicció, que als vespres ens haguem d'abrigar mínimament, si sortim a veure el mar, o la muntanya, a fer tertúlia amb el veïnat o a veure com juguen les criatures. Assistir a concerts, prendre un gelat... O simplement a observar-ho tot, com sempre, perquè ens quedin els paisatges, també els humans,  a les retines i ens inspirin per escriure noves històries.

Cornèlia Abril es pren uns dies de vacances. 

Que passeu un bonic mes de juliol!



divendres, de juny 28, 2024

SI VOLEU, PODEU: L'OBRA CONJUNTA

 I avui, un petit fragment de la primera història que trobareu al nostre llibre Ens ve de gust. Una història escrita per Cornèlia Abril de manera conjunta, i que molt aviat, podreu llegir sencera juntament amb la resta de relats que el conformen.


                                       Els pensaments li bullen al cap, li són fugissers i van d’un
                                       lloc a l’altre barrejats amb altres imatges que s’associen
                                       sense filtres. Ara, en una mil·lèsima de segon, ha de decidir
                                       si ensenya el paper al grup d’amigues.
                                       No descarta quedar-se’l per a ella i prou. Si calla, si tot
                                       continua com fins ara, tindria un tresor a la reserva. Si no
                                       calla, si no s’inhibeix potser cau en una emboscada. Depèn.

divendres, de juny 21, 2024

La nit de Sant Joan

 

imatge treta d'aquí

Qui no recorda les nits de Sant Joan de quan era un infant? 

Els petards, les fogueres per cremar trastos vells i celebrar, amb els veïns i els amics, el solstici d'estiu fent una rotllana al  seu voltant? 

Les revetlles, ja d'adolescents, ballant fins que es feia de dia... Les anades a la platja per veure sortir el sol... 

El xampany (ara cava), aquells cubells plens de glaçons amb cocacoles per a qui no bevia xampany/cava? 

La coca de fruita, la coca de pinyons, la coca de crema, la coca de llardons?

A Cornèlia Abril som dones, tenim records d'infantesa,  i també hi ha alguna bona cuinera (o alguna cuinera consort).

A casa ja fa dos anys que aquesta cuinera consort observa el procés d'elaboració de la coca de Sant Joan. I a fe que surt boníssima! 

Potser és perquè la consort prepara els ingredients i distribueix els estris? 

O potser és perque "ell" té  manetes per fer "bricolatge" a la cuina i aconseguir que després tothom se'n llepi els dits? 

Qui ho sap!

Sigui com sigui, ens agradaria que els cuiners i cuineres que ens llegiu, ens enviessiu la vostra recepta de la coca de Sant Joan. 

Va! Us llegim!

La coca de Sant Joan





divendres, de juny 14, 2024

Com una buguenvíl·lia

Diu el Diccionari de la LLengua Catalana, dE, que la buguenvíl·lia és una planta llenyosa, (...) de fulles sempre verdes, ovades, i de flors petites, llargament tubuloses. 



Tenim la feina feta. Ara ens toca esperar.



dijous, de juny 06, 2024

Volem dir que...


ENS VE DE GUST

    Compartir amb vosaltres 

         Que hem acabat un cinquè llibre, que ja estem en l'última fase de correccions i posta a punt, que és aquell moment que fa molta il·lusió, que essent molt i molt difícil publicar en aquests moments, ho tornarem a fer.

Ja anirem informant, perquè ja se sap: las cosas de Palacio... Doncs això. A poc a poc i bona lletra.

Les actuals integrants de Cornèlia Abril som:
Maria Aladern
Eva Ariza
Neus Cereijo
Montse Medalla
Matilde Nuri,

i col·laboradora especial, que ja havia estat la nostra artista dels dos primers llibres, Carmen Sanzsoto, a qui no podem agrair més que hagi contribuit a fer-nos la portada!

Seguirem informant!


Foto de les hortènsies i el gerani, que ens mostren com serà el nostre llibre

divendres, de maig 31, 2024

ENS VE DE GUST - EL LLIBRE (2)

NINGÚ LA VA OBLIGAR A ACOMPANYAR-LOS - Maria Aladern Sagrera


No la va obligar a acompanyar-los. Era molt dur, però era el seu fill. Estirat en una llitera, en Bernat tenia els ulls tancats però encara alenava. Tenia les mans humides i fredes, però malgrat tot, feia el gest, molt suau d’estrènyer les de la seva mare.

Mentrestant en Jean Paul, viatjava del Marroc a Paris. A l’aeroport, els periodistes es barallaven per agafar els primers plans.
        


                          

divendres, de maig 24, 2024

ENS VE DE GUST - EL LLIBRE


 

El llibre cinquè de la col·lecció de Cornèlia Abril, aviat l’oferirem al públic. Cinc autores que escrivim amb la intenció  de narrar les vides de cada dia, cadascuna amb la seva veu i l’estil que la identifica.


ENS VE DE GUST,  ja és una realitat.  De moment un tastet.









I,  de retruc, l'existència

Som el que ens ve de gust

i, en algun moment, sense ordre ni concert,

com per instint, movent els fils d'aquí i d'allà,

sense cap mena de pressió

o, tanmateix, sota pressió excessiva,

ho canviaríem tot

perquè tot quedi molt clar.

Som el que ens ve de gust

o la mera idea de ser-ne capaces.