La caiguda d'un polític

Imatge de google

La caiguda d’un polític

El mirall li va tornar la mirada de satisfacció. Després d’un debat intern, va decidir treure’s la corbata. Havia de donar la imatge de polític progre.

Tot baixant de l’autobús amb el diari a la mà, va veure la seva figura reflectida a la lluna d’un aparador i no va poder evitar de recrear-shi.

Navegant dins el seu núvol particular no va adonar-se que posava el peu damunt d’una caca de gos i, de cop i volta, es va trobar estès al terra, envoltat de gent. Quan va aixecar la vista, una dona se li va apropar  com per ajudar-lo i, maliciosament, li va comentar:

— Trobo que els polítics tenen una manera molt particular d’acostar-se al poble, encara que patinades pitjors hem vist…

Maria Aladern, per Cornèlia Abril

Voltors

 

                                                        Imatge de google                                                            

Quan tenia vint-i-tres anys compartia pis amb les amigues. Al cap d’un temps es va casar i anà de lloguer amb la parella. 

Després d’esprémer la vida amb el seu company durant quaranta anys, es quedà vídua  i aprengué a subsistir sola. No tenia fills ni altra família.

Avui, amb setanta anys, ha de deixar la seva llar perquè allà on té els records i la felicitat de més de mitja vida, un fons voltor li ha dit que com que no pot pagar la renda, la casa ja no li pertany.

Ara ha de tornar a aprendre a compartir, però aquest cop en una habitació amb persones desconegudes perquè la pensió no li dona per més.

És ben injusta la vida.

Neus Cereijo, per a Cornèlia Abril

Quin fil

Encara el més fràgil, afegí, és el fil prim; aquell fil vulnerable que separa l'oprobi de l'adulació. Parlava amb to de veu contundent i no hi havia dubtes en la seva constatació. De fet deixava poc marge per a més d'una interpretació. 

Quin fil? El de seda? L'espinós? L'argumental? 

En el joc del pèndol, l'oscil·lació no sol ser un consol. Perquè la mesura de la distracció del tedi és el drama afegit. Com un pegat.  

                                    Matilde Nuri

                                      Cornèlia Abril

Trobat

Trobat

Camina sense presses. Un gos vell i despentinat li surt a l’encontre i se’l queda mirant, de fit a fit.

Ell, al seu torn, acaricia l’animal i s’adona que no porta corretja, ni cap mena d’arnés, o indici d’alguna cosa que serveixi per subjectar-lo. Mira a la dreta, a l’esquerra, amunt i avall del camí, però no veu ningú susceptible de ser-ne l’acompanyant. Un altre pobre gos vell, abandonat! Sospira.

Obre la cantimplora i li ofereix, amb la seva pròpia mà, una mica d’aigua, que el gos es beu amb fruició. 

Fa un parell de passes i el gos el segueix. «Si em tractes bé et seguiré fins allà on em vulguis portar», sembla dir la mirada del ca.

De camí cap a casa , girant-se de tant en tant per comprovar que el té al darrere, comença a pensar en quina frase farà servir per convèncer la seva dona que el Trobat— aquest és el nom que li pensa posar— passarà a formar part de la família. Sap que no li costarà gens, convèncer-la.

Els vells, en general, no solen ser gaire apreciats, tampoc a l’espècie canina.

imatge de google

Montse Medalla, per a Cornèlia Abril.

11 de maig i OLGA XIRINACS

Feliç dia d'aniversari, OLGA XIRINACS! 

Celebrem amb tu la vida literària, l'amistat de cada dia, les converses, els llibres, l'escriptura, les imatges...

Per molts anys.

CORNÈLIA ABRIL 

M.Montserrat Medalla, Maria Aladern, Neus Cereijo, Eva Alzira, Matilde Nuri.

. 

BULLYING CELESTIAL

                                       Foto trobada a Google

Ja n’està fins al capdamunt de veure’ls passar inflats i grisos per davant dels seus nassos. Amb braços de fum subjecten les seves panxes mòrbides i no deixen anar ni una gota.

L’arraconen i el fan invisible sense cap mena de mirament. Ja n’està fins al capdamunt de tanta supèrbia.

S’acosta l’estiu, i si no fan la seva feina, el declararan culpable en un judici on el jurat assedegat no tindrà pietat.

Eva Ariza per Cornèlia Abril

Absència

 Absència

Foto trobada a google

La Marta se'n va assabentar per la premsa. La sotragada va ser molt forta. El seu amic era mort i enterrat. I és que a mesura que et fas gran, quan ja se n'ha anat bona part de la família, la mort dels amics cada vegada et dol més. Formen part de la teva història i tens la sensació que amb ells se te'n va un tros de vida.

Feia pocs dies que havien parlat. Ningú pensava en la mort. Parlaven. Converses interessants que mai els deixaven aquell to de buidor.

Què li havia de dir? Pocs intuïen i menys coneixien la seva relació tan especial. L'Eduard no tenia família ni amics de veritat, vull dir amics que fossin capaços de compartir aquest sentiment.

La vida segueix. No sabem per quant de temps. Mentrestant, toca gaudir de l'altre plat de la balança. El dels pesos, ja caurà.

Maria Aladern, per  Cornèlia Abril

Els desitjos

Els desitjos

Li van donar la millor educació.  Eren feliços perquè li veien un futur encisador. Un noi amb voluntat, estudiós, responsable, intel·ligent, amb sentit comú, potser una mica absent i  poc entusiasta per expressar les emocions.  

Quan acabà la Universitat va fer el Doctorat. Els pares, que només tenien els estudis primaris, somiaven en què el seu fill es dediqués a la recerca, o ves a saber què, però prou important per a sentir-se orgullosos.

Somiar, somiar i somiar ... Els pares.  Ell tenia interès per l’estudi, però continuava dispers en un món que no entenia. 

Un cop enllestit el Doctorat, ni tan sols va voler provar de treballar en allò amb què la família s’havia il·lusionat.

Agafà una motxilla amb algunes peces de roba necessàries per sobreviure, es comprà un tros de terreny al mig del no-res, i es construí quatre parets per aixoplugar-se. Allà va aprendre a conrear d’una manera sostenible. Vivia com un ermità i es va trobar a sí mateix 

Neus Cereijo, per Cornèlia Abril

 

Tots els perquès

 

                                                                       imatge: Google

No cal sempre fer moviments estranys i contorsions. Tampoc cal dur a terme pràctiques forçades o al límit de la resistència. Amb un exercici bàsic i domèstic sents  com un flux et recorre la columna vertebral i no es detura fins arribar al cap. 

Posa en línia els dos peus i obre els braços fent l'avió, després tanca els ulls. Constata la reacció del cos. Oscil·la? No oscil·la? 

La relació que s’estableix amb l’estabilitat és el resum de tots els perquès.

                                                                                                    Matilde Nuri Espona

                                                                                                     

Garba & Cornèlia Abril

                       Garba i Cornèlia Abril  a l'Espai Guinovart              

                    

El dia 1 d'abril compartíem inquietuds, curiositats i il·lusions amb un grup de dones d'Agramunt, terra de cultura.

Era a l'Espai Guinovart, on el Grup Garba ens acollia, amb molt d'afecte, en una vetllada literària en què vam parlar d'escriptura, de literatura, dels nostres llibres i, en concret, de Marques de Trinxera, d'altres projectes i dels temes que sorgien en la conversa sense presses. Entranyable, quin goig parlar, parlar...

Vam visitar l'Església de Santa Maria i el Museu del Torró i la Xocolata, fidel a una tradició secular i que és pura llaminadura! Ens ha quedat pendent Lo Pardal, de Guillem Viladot, els safarejos recuperats i el refugi antiaeri a l'Església de Santa Maria que no vam poder veure perquè era tancat. 

La concentració d'art, història, gastronomia, cultura és densa. Caldria dedicar més que un dia llarg a Agramunt per veure-ho tot. Ens esperona pensar que tornarem a passar unes quantes hores més compartint tradició amb La Garba: "El nostre objectiu és ajudar a fer conèixer i a difondre iniciatives i esdeveniments d'interès prioritzant aquelles que s'originen en el nostre territori.", veritables activistes culturals, que ens van fer sentir com a casa!

Gràcies, senyores de Garba. Gràcies, Agramunt.

 La vetllada a l'Espai Guinovart 

      

      

    Compartint un dinar de companyes                                    Debatent temes interessants

Amb una garba imponent damunt de la taula

o la importància dels símbols.