La vida al revés
imatge de google
25 de maig 2025 – He arribat al cim! –No diguis disbarats! —Em diria algú.
Són les 10 del matí. Arribaré a les 11? No ho sé segur. Dels milers de dies que he recorregut aquest llarg camí, sí que ho puc afirmar. Els he trepitjat un a un.
Han passat com una ratxa huracanada.
Dies repetits que no saps per què els has viscut. Dies compartits i dies de solitud.
Els miralls m’enganyen, es riuen de mi, o potser em volen donar ànim, perquè cada dia em veig diferent. Més atractiu, si. No suporto mirar enrere , recordar...
Un dia apareixen el pare i la mare i d’altres persones que no havia vist mai, però no m’hi puc acostar perquè les nostres direccions van per camins contraris. El mirall em continua enganyant.
I mentrestant va passant el temps. No he de patir. Les coses són cada vegada més fàcils. Aquesta vida rellisca com per la pendent d’una glacera. No fa falta lluitar. Crec que viure consisteix a deixar-se anar fins arribar a gaudir del màxim plaer, voltant per la immensitat de l’univers. Tot descobrint si val la pena o no, tornar al principi de l’existència.
Començar de nou per fer el mateix camí? Certament que no! Per res del món!!!
imatge de google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada