Invasors invisibles
De sota les
pedres, com insectes covards, surten quan menys t’ho esperes. Repten per
tàpies, escales, arbres, cotxes, etc. Són llefiscosos i quan assoleixen el seu
objectiu -arrapar-se a les persones- són molt difícils d’eliminar. De fet, els
pots portar a sobre durant anys i no ser-ne conscient. Fan una pudor agredolça,
com la d’un vàter amb ambientador de poma. No te n’adones i a l’hora de la
migdiada -ideal per barrejar-se amb somnis mal digerits- ja els tens
lliscant-te per l’oïda o pels forats del nas, fins que arriben al cervell i
s’instal·len còmodament. I ara, fes-los fora si tens el que has de tenir. Si
no, hauràs de buscar terapeuta i deixar-te aconsellar. Amb sort te’n podràs desempallegar
un dia o altre, fins que n’arribin de nous, i tornem a començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada