MARIA ALADERN SAGRERA - fragment

 

MIRACLES DE L’AMOR - fragment

    Era una nina d’edat indefinida. Estirada en una gandula a l’ombra d’una olivera vella, atreia les mirades encuriosides d’estiuejants i veïns que preníem la fresca. Duia un vestit fi, de colors pàl·lids, calçava sandàlies amb tiretes i li encantaven les ungles pintades de vermell. Era tan prima que semblava que s’havia de trencar. Al seu costat un home es desfeia per atendre-la. No podria ser el fill, però tampoc semblava que fossin parella.

    Es va presentar com a Jean-Paul Moreau i, orgullós, ens va contar que se n’havia enamorat veient-la ballar amb el seu marit en una sala de festes del Marroc.

BIOGRAFIA BREU

Soc filla de pescadors i neta de pagesos. Dos àmbits que han permès introduir-me en les arrels d’uns personatges genuïns, de narracions costumistes a partir del mar i de la terra i de les petites i grans històries de cada dia.

Va ser en jubilar-me, després d’una vida dedicada al comerç i d’haver seguit uns cursos d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès, quan em vaig dedicar a escriure. He publicat cinc llibres: Camins d’arrels i Escales amunt, novel·les guanyadores del IV i del IX certamen Paraules a Icària, El bram de l’aigua, L’hoste inesperat i La nissaga dels O’Doyle.

Amb el grup literari Cornèlia Abril, integrat per dones escriptores, participo en el llibre Micros i amb els relats La casa de la Fernanda Valdés a Marques de Trinxera i Miracles de l’amor en el llibre cinquè.

poema - 22 de març de 2024

Les autores de Cornèlia Abril hem escrit un poema per celebrar el Dia Internacional de la Poesia. Valgui el poema, també, com a introducció al futur immediat amb el nostre llibre cinquè.

I,  de retruc, l'existència

Som el que ens ve de gust

i, en algun moment, sense ordre ni concert,

com per instint, movent els fils d'aquí i d'allà,

sense cap mena de pressió

o, tanmateix, sota pressió excessiva,

ho canviaríem tot

perquè tot quedi molt clar.

Som el que ens ve de gust

o la mera idea de ser-ne capaces. 

                                C. A. - 21 març 2024

                                                         

Drets d'autor

Drets d’autor

imatge de google, retocada

Té un fill amb un francès—del viatge a París — una filla amb un ionqui— aquesta va ser una relliscada— bessonada amb un professor de matemàtiques— li explicava tan bé les equacions de segon grau!— ara mateix està embarassada de l’home de la benzinera —sempre li fa bon preu en omplir-li el dipòsit—  I justament,acaba de conèixer l’home de la seva vida — que no vol saber res d’ella, quina injustícia!— 

Econòmicament està ben servida: la venda del contingut de la seva vida als guionistes de la sèrie de les tardes no li va gens malament. Els drets d’autor són suculents!

Montse Medalla-Cornèlia Abril

Encís

 

     Es desplaça en tren per anar a treballar.  A l’estació es col·loca, dia si i dia també, a un lloc determinat per pujar i asseure al mateix indret del vagó.

Els caps de setmana se li fan llargs. Espera amb neguit que arribi el dilluns per tornar a agafar el tren, desitjant  que a la següent estació pugi aquella noia que el té encisat. 

Com la descriuria? Delicada, de bon gust, elegant de mena i seductora. Té semblança tímida, però creu que més aviat és respectuosa.

No li calen joies, vestits extremats o sabates estrambòtiques per fer-se veure. En obrir-se la porta del vagó i aparèixer, ho envaïes tot. Ha entrat una dona amb classe. Acostuma a asseure's  al  davant d'on es posa ell. Treu el llibre electrònic i comença a llegir. Al cap de trenta minuts, en arribar al seu destí,  baixa del tren.

Així des de fa tres anys i ell no ha estat capaç ni tan sols de donar-li el bon dia. Es queda paralitzat. 

Neus Cereijo - Cornèlia Abril

La doneta

 

Imatge de Google

Amb vint anys i malgrat la paradoxa, té el cap amb la majoria de mobles a lloc. Però la vida, que tot ho desendreça, gira al seu voltant com un cicló i cada dia, quan es lleva, ha de tornar a recol·locar-los.

En aquest giravoltar, la vida també li deixa caure de tant en tant alguna fletxa de Cupido i ella, que les agafa al vol, després té una feinada a decidir quina li fa més el pes, perquè a primer cop d’ull en totes hi troba virtuts. Passat un temps, les virtuts muten en inconvenients i finalment, acaba per confinar les fletxes en el calaix del mals endreços, atresorades amb altres records que un dia esdevindran andròmines.

Sovint pensa en el futur, i aleshores la vida s’atura davant dels seus ulls durant uns instants, fent-li ganyotes. Aquest fenomen la desconcerta però no la trasbalsa. Més aviat desitjaria que s’allargués per poder endevinar alguna cosa. És ben cert que el futur és incert...

Amb vint anys i malgrat tenir el cap ben moblat, la vida tornarà una i mil vegades a regirar-li les emocions, les sensacions i la voluntat. La seva honestedat amb si mateixa, serà el parapet que la defensarà de totes les tempestes vitals que encara estan per arribar.  

Eva Ariza per Cornèlia Abril