La doneta

 

Imatge de Google

Amb vint anys i malgrat la paradoxa, té el cap amb la majoria de mobles a lloc. Però la vida, que tot ho desendreça, gira al seu voltant com un cicló i cada dia, quan es lleva, ha de tornar a recol·locar-los.

En aquest giravoltar, la vida també li deixa caure de tant en tant alguna fletxa de Cupido i ella, que les agafa al vol, després té una feinada a decidir quina li fa més el pes, perquè a primer cop d’ull en totes hi troba virtuts. Passat un temps, les virtuts muten en inconvenients i finalment, acaba per confinar les fletxes en el calaix del mals endreços, atresorades amb altres records que un dia esdevindran andròmines.

Sovint pensa en el futur, i aleshores la vida s’atura davant dels seus ulls durant uns instants, fent-li ganyotes. Aquest fenomen la desconcerta però no la trasbalsa. Més aviat desitjaria que s’allargués per poder endevinar alguna cosa. És ben cert que el futur és incert...

Amb vint anys i malgrat tenir el cap ben moblat, la vida tornarà una i mil vegades a regirar-li les emocions, les sensacions i la voluntat. La seva honestedat amb si mateixa, serà el parapet que la defensarà de totes les tempestes vitals que encara estan per arribar.  

Eva Ariza per Cornèlia Abril