Imatge de Google
Amb vint anys i malgrat
la paradoxa, té el cap amb la majoria de mobles a lloc. Però la vida, que tot
ho desendreça, gira al seu voltant com un cicló i cada dia, quan es lleva, ha
de tornar a recol·locar-los.
En aquest giravoltar, la
vida també li deixa caure de tant en tant alguna fletxa de Cupido i ella, que les
agafa al vol, després té una feinada a decidir quina li fa més el pes, perquè a
primer cop d’ull en totes hi troba virtuts. Passat un temps, les virtuts muten
en inconvenients i finalment, acaba per confinar les fletxes en el calaix del
mals endreços, atresorades amb altres records que un dia esdevindran
andròmines.
Sovint pensa en el futur,
i aleshores la vida s’atura davant dels seus ulls durant uns instants, fent-li
ganyotes. Aquest fenomen la desconcerta però no la trasbalsa. Més aviat
desitjaria que s’allargués per poder endevinar alguna cosa. És ben cert que el
futur és incert...
Amb vint anys i malgrat tenir el cap ben moblat, la vida tornarà una i mil vegades a regirar-li les emocions, les sensacions i la voluntat. La seva honestedat amb si mateixa, serà el parapet que la defensarà de totes les tempestes vitals que encara estan per arribar.
Eva Ariza per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada