dimarts, 20 de novembre de 2018

Per la boca



Resultat d'imatges de dulce maria loynaz frases


Diu la veu popular que hi ha una manera força fiable de conèixer a les persones i és tenint en compte com es guanyen la vida. És a dir, d'on treuen el sou. Això, que és ben senzill d'entendre, explica les circumstàncies que no s'entenen o que ens cansem de dir i repetir que no entenem. Per què? Si un bocamoll, bocadur, bocatort, bocabadat, bocaterrós, bocamàniga sempre ens ha de deixar bocassa!

On és la baula que no sabem col·locar? A les xarxes socials trobem videos pensats i dissenyats per ajudar-nos a prendre consciència dels mals que ens afecten al món: violència de gènere, mediambient, relacions humanes i altres de similars. Però, no costa gaire arribar a deduir que un maltractador no canviarà d'actitud si escolta els arguments d'uns figurants, o una indústria no deixarà de vessar líquids contaminants a la llera del riu si li mostren imatges de bellesa estàtica, o una parella no començarà a tractar-se amb respecte si llegeix dos o tres versos lírics.

Malgrat aquesta limitació, que és estructural, és bo fer palesa l'evidència, el bon gust, la poesia, i deixar clar que els éssers humans vivim en una casa i els gossos en una caseta al jardí. Excepte quan la perversió fa girar les tornes. 





diumenge, 28 d’octubre de 2018

'22 july'

Aprofitant que plou, ahir vam fer una tarda de cinema a casa. Vam triar veure '22 july'.

La pel·lícula recrea amb fidelitat les consequències de la massacre a la illa de Utoya, prop d'Oslo, quan un ciutadà noruec va atemptar i matar més de setanta joves de 15 anys, per discrepàncies ideològiques.

Jo recomanaria '22 july' a qui tingui interés en temes humans i de justícia social. Perquè, a banda de molts altres trets, trobo que l'encert de la pel·lícula és mostrar com la societat noruega ha resolt un conflicte inèdit en la història del país, a contracor del seu temperament tranquil.

L'atemptat, -que va ser doble, recordem-ho, a Utoya i a Oslo-  va trencar esquemes i, per suposat, l'harmonia que caracteritza la vida dels noruecs. La imatge que he triat correspon al moment en que una de les victimes mira per primera vegada de fit al seu agressor. És el dia del judici i està a punt de declarar.
Un detall: l'ull dret és un ull de vidre, i per tant, hi veu la meitat.


Resultat d'imatges de 22 july
22 july


Només hi ha una manera de reosldre conflictes i és encarant la situació. No defugint.
I, així sí, poder passar pàgina d'una vegada per totes.


Un llibre que il·lustra el mateix tema: ONE OF US, d'Asne Seierstad. 
En castellà, UNO DE LOS NUESTROS.


Resultat d'imatges de asne seierstad


Matilde Nuri i Espona
Cornélia Abril

dimarts, 16 d’octubre de 2018

DES INCURABLES - Sílvia Armangué

Diari La veu - publicat 14 d'octubre 2018
relat de Sílvia Armangué Jorba




Una llarga decadència m’ha dut a les portes de l’hospital. No ha estat fàcil trobar-lo en la ciutat malvada, que canvia amb la lluna. Els meus records no són dúctils com ho són els carrers d’aquesta metamorfosi ambulant. En tinc plànols exhausts de cada llamborda: color, inclinació, rastre d’excrecions innominades, substrats de líquens de randes verinoses; trossos de la pols, grumolls de dolceses asfixiades en xiclet, ira trasmudada en àcids, cucs sinuosos, espores bordes, molècules del que queda d’un perfum de tarda, les marques obviades de la multitud. Em caldria esborrar aquests records, perquè em destorben, però no puc. Ja no hi ha llambordes, als carrers; hi ha terra, ciment, asfalt, runes, pedres de colors posades en cercles; hi ha animals momificats formant sanefes, hi ha rajoles gebrades, pistes de carreres, tanques, reixes, murs de contenció d’aigua en diversos graus de vertígens i oxidació. Estendards apòcrifs suturen les voreres, tots entapissats de marques comercials sobre els colors de l’ànima del poble, un poble dissortat que de tant que s’ha expandit, com l’univers, ha acabat trobant la seva némesi: ara fa ballarugues de col·lapse, mur contra mur, sota l’horitzó de successos, blau violat a tothora, aliè a tanta extravagància, seguint lleis locals inversemblants. Hauria de caure en l’asfíxia per trobar el camí dels cirerers florits i el seu abellam i la seva llum de dies millors. Les cases massa altes han taponat el vent que els duia cap a mi, i ja no camino sinó en cercles. Mòrbids animals de fang i ulls cegats guarden, de nits, les corrents fondes que voregen totes les sortides. L’hospital es trasmuda lentament, les seves parets cobertes d’heura. Navego per passadissos de formol amb la meva maleteta de viatge, buscant el llit que m’han assignat. Oloro els meus companys de dies pitjors, però em nego a mirar-los. Error sobre error: si tanques els conductes d’un sentit, els altres sis o vuit o els que siguin agafen abrivats el relleu de la mancança i t’impregnen de les roses invisibles. 
(...)
Si vols llegir el relat sencer clica aquí: Des Incurables 


Sílvia Armangué i Jorba

dilluns, 15 d’octubre de 2018

Cornèlia Abril en plena tardor

Cornèlia Abril ha entrat a la tardor amb prou empenta com per reprendre aquest blog i tot allò que se li posi al davant.

De moment, un tastet de tardor:




I després, comentar-vos que vam començar el curs amb una bonica Vetllada literària, la setmana passada, a l'AAVV  Esquerra de l'Eixample. Una bona estona parlant de llibres, de poesia, de prosa i de cultura en general, que ens va reomplir les piles a totes!

Aquí estem, doncs, i com ens agrada dir... Seguim!

Montserrat Medalla,
Cornèlia Abril,
Blanes


diumenge, 18 de març de 2018

Esdeveniments culturals a Blanes

Divendres, 16 de març.

Podem parlar de Primavera, perquè ja la tenim a tocar.

Lloc: Jardí Botànic Marimurtra . Blanes.

Presentació de tres intervencions en tres espais que barregen l'art amb el paisatge, aprofitant tres arbres morts.

Land Art

El mateix element vegetal "acompanyarà" la mort de l'arbre, dibuixant un projecte efímer, perquè tindrà una vida i després morirà, com el mateix arbre.

L'artista, Miquel Gelabert, ens explica que el dibuix que ha fet  amb l'escorça al costat  de l'arbre, tant serveix per als escarabats, i altra petita fauna, com perquè en gaudeixin els nens. Mentre ens ho explica, uns quants nens, realment, en gaudeixen!



El mateix dia, i també a Blanes, assistim a la presentació d'una antologia poètica,
Com elles,
antologia de poetes occidentals del segle XX. 
Autora: Mireia Vidal-Conte.
Lleonard Muntaner, editor.



Una vetllada força interessant, per conèixer dones poetes que jo desconeixia. Per  gaudir dels poemes en qualsevol moment. A la foto, Mònica Rabassa, llegint un poema.

I el dia anterior, dijous, havíem assistit a la commemoració dels 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, en una sessió molt interessant, moderada per l'actual alcalde de Blanes, Màrius Ros, que entrevistà Ester Franquesa, Directora general de Política Lingüística i Jordi Ginebra, Comissari de l'Any Fabra. Aquí, en foto trobada a internet.

Al mateix temps, es celebraven els 30 anys del naixement de l'Oficina de Català de Blanes, la directora de la qual és, ara mateix, Elisa Sola.

Elisa Sola.  Foto d'Aitor Roger


I aquí, fotografia feta el mateix dijous, a la Biblioteca.

Una vetllada molt interessant. Em quedo amb una idea, molt important: Fabra tingué una visió de la llengua catalana com a fet social.

dimecres, 7 de març de 2018

Avui, per demà: 8 març'2018


Les dones que configurem el grup literari Cornèlia Abril recolzem la vaga del dia 8 de març.
Perquè és una proposta internacional i reivindicativa i, sobretot també, perquè som les que no hi són.
Així de clar. Per tant, parem màquines.

Una vegada més recordem que hi ha un lloc a l'infern reservat per al subjecte passiu que nega l'ajuda o per al subjecte actiu que oposa violència.
Les dones que som tractades injustament podem i volem formar part d'una societat equitativa.


Podeu llegir alguns trets fonamentals que s'especifiquen en el següent redactat: MANIFEST 8M




dissabte, 10 de febrer de 2018

Allò nostre i allò altre

D'un article d'opinió que es troba a la darrera revista Vèrtex, revista  de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (federació Catalana d'Alpinisme i escalada) (FEEC), escrit per Eliseu T.Climent, n'extrec una frase, de fet, la frase que la mateixa redacció subratlla com a -més o menys- reclam.

L'article en qüestió es diu "Construint realitats".

Bé, sembla que ja s'han donat totes les dades que es poden donar per tal que quedi constància d'allò de "Al Cèsar el que és del Cèsar", que tant agrada a les ànimes Cornèlies.

Però no divaguem. La frase és aquesta:

"Quan ens tornem runners, en comptes de corredors, ens deixem atrapar per un discurs consumista i una èpica de fireta".

Fa reflexionar, aquesta frase. Per què no podem/volem dir, senzillament, que ens agrada sortir a córrer?

Per què hem de dir que som runners?

Què passa?
Que tot allò que ve de fora ens fa més savis?
Més divertits?
Més entenimentats?
Més cool?

Pensem-hi una mica.

En quin moment vàrem decidir que allò forani era millor que allò nostre?

Per què no podem continuar cantant ben fort allò de "Visca la claror del foc, visca sa claror"? sense haver-nos d'amagar darrere d'altres mots?


Allò nostre: ermita de Santa Bàrbara, des del castell de Sant Joan (Blanes)

diumenge, 4 de febrer de 2018

Veu i guitarra

Biblioteca Municipal de Santa Eulàlia de Ronçana
Cicle de Música Clàssica
Músics- La fàbrica de lied i Jaume Torrent
Franz Schubert : Viatge d’hivern
Alfred Rodríguez Picó
Teloners - Escola de Música Vall del Tenes
Sonata n.5 de J-X Lefèvre.





Son les 20.00 del vespre, divendres i Alfred Rodríguez Picó demana als assistents al concert: ‘desconnecteu de la vostra jornada laboral, canviem de xip, no hi ha mòbils, ni twits, ni res de tot això perquè som al segle XIX , fa un fred que ho glaça tot i el nostre caminant comença el seu viatge d’hivern…’ 

Iniciem així un  recorregut múltiple però en cap cas enduts pel fred: serà a través del silenci, de la guitarra, de la veu, de la sensibilitat schubertiana i del descobriment d'una manifestació artística delicada i singular. Anem de la mà del  tenor Jordi Mas, ideòleg de La fàbrica de lied, i del compositor i intèrpret Jaume Torrent, guitarrista, qui ha adaptat a la guitarra l’obra de Franz Schubert escrita per a piano i que li ha valgut admiració i reconeixement a nivell internacional.


Escolteu, gaudiu: El Til·ler




El ‘maestro’ Jaume Torrent diu: ‘jo, com a guitarrista, gaudeixo tocant aquestes peces perquè inviten a la implicació emocional’.  Necessitem i agraïm poder viure aquest instants de comunió amb la música en directe. El tàndem Jaume Torrent - Jordi Mas excel·leix. Des de les primeres notes musicals notem com se’ns emporta la poètica que caracteritza la música de Schubert, emoció pura i viva. 





Gràcies!
.

divendres, 2 de febrer de 2018

Resorgir

Estic sorgint d'entre el sopor, d'una mena de somnolència, d'un ensopiment de tres mesos, potser quatre, potser una mica més. 

Diria que em vaig començar a arronsar amb aquella calor tan intensa de l'estiu, diria que em vaig començar a alertar amb l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona, diria que em vaig començar a arraulir i a construir-me una cuirassa que m'ha mantingut - i potser encara em manté- una mica adormida, com la princesa del conte... 

No necessito un príncep blau que m'ajudi a lluitar contra la malesa que envolta el meu castell...només necessito sortir al carrer, amb la meva espasa simbòlica (tothom sap que Cornèlia Abril és pacifista) i començar a construir, que no destruir, i despertar-me del tot, i tornar a viure! 

De moment, benvinguts al mes de febrer, el més curt de l'any. I que el fred ens revifi les idees!

Cornèlia Abril


divendres, 12 de gener de 2018

'Res no mor'



no és per fer nosa -seria massa miserable!-
i tampoc per llepar eternitats infames,
sinó per seguir vivint entre lletres i papers,
Cornèlia Abril,
perviure entre sons de poesia que no mor:
'Tenen com una pau joiosa aquestes fulles
morint-se, i mig sospiren: "Res no mor".

Res no mor i nosaltres totes
'Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la, diu:
"La vida passa, es fon, i torna i brilla".'
Salut, seny i sort.



en cursiva, versos de Marià Manent
del poema - TARDOR A VILADRAU
.