Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris il·lustracions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris il·lustracions. Mostrar tots els missatges

divendres, de maig 03, 2024

CARMEN SANZSOTO - Il·lustració


 Il·lustració de Carmen Sanzsoto

EFLUVIS DE DONA




BIOGRAFIA BREU



 

Llicenciada per l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. 

Vice-Presidenta executiva per Espanya a International ZARCO Academy of Arts.

1r. Premi de pintura i Torre d'Or Excma. Diputació de Barcelona.

1r. Premi al llibre d’artista a la V Biennal de Caudete.

El seu ampli currículum consta d'exposicions i assistència a Fires d’Art a nivell nacional i internacional com: Itàlia, França, Portugal, Suècia, Amèrica Llatina, Shanghai, etc.

La seva obra, situada a l’expressionisme abstracte, l'artista la defineix amb les paraules següents: Construir, destruir, silenci, suspensió, emoció, proposar, disposar, el qüestionable, l’inqüestionable, dins, fora, l'abstracció, el pensament.



dissabte, d’agost 19, 2017

No tinc por






No tinc por!

No tinc por!
No tinc por!

Tinc dol i amarguesa i un gran dolor per les vides segades
 i per les que viuen una agonia
 i pels infants i pares que es queden sols. 
Desig que els damnats trobin tendresa entorn
 i ànimes càlides i fortalesa.
Però enmig del terror cal aixecar-se i volar més amunt si cal 
perquè la vida que ens quedi sigui tota nostra.

No tinc por.

dimarts, d’abril 18, 2017

SI ES FA FOSC - Cornèlia Abril

Les previsions meteorològiques per demà diuen que baixaran les temperatures. No han avisat, però, que a partir de les set de la tarda es farà fosc! 

Fotografia NASA



Aquest fenomen es podrà apreciar molt millor al barri del Guinardó durant la presentació del segon recull de relats de Cornèlia Abril: SI ES FA FOSC. 







Ònix Editor presenta SI ES FA FOSC, sis històries complexes i un poema, amb il·lustracions en blanc i negre, fent de les paraules del poeta Juan Gelman: 'Narrant la nostra obscuritat es veu clarament la vida' l'objectiu primordial del recull.

Cornèlia Abril: Sílvia Armangué, Mercè Bagaria, Pepa Bagaria, Maria Cirera, Montserrat Medalla, Matilde Nuri, Carmen Sanzsoto.

Prologa: Olga Xirinacs.
Il·lustra: Carmen Sanzsoto.




Benvolgudes amistats lectores, ens agradaria comptar amb la vostra companyia.



Cornèlia Abril


dimarts, de març 28, 2017

Miguel Hernández i Carmen Sanzsoto

Al blog Pequeños libros de artista, Carmen Sanzsoto ret homenatge als poetes que estima i admira. Avui publiquem dos poemes de Miguel Hernández amb imatges de la pintora.  Gaudiu.



La guerra, madre: la guerra

La guerra, madre: la guerra.
Mi casa sola y sin nadie.
Mi almohada sin aliento.
La guerra, madre: la guerra.
Mi almohada sin aliento.
La guerra, madre: la guerra.
La vida, madre: la vida.
La vida para matarse.
Mi corazón sin compaña.
La guerra, madre: la guerra.
Mi corazón sin compaña
La guerra, madre: la guerra.
¿quién mueve sus hondos pasos
en mi alma y en mi calle?
Cartas moribundas, muertas.
La guerra, madre: la guerra.
Cartas moribundas, muertas.
La guerra, madre: la guerra.
-Miguel hernández

acrílico/papel, 15 x 15 cm (plegado) 15 x 60 cm (desplegado)

                                


Despues de haber cavado este barbecho - Miguel Hernández

Después de haber cavado este barbecho
me tomaré un descanso por la grama
y beberé del agua que en la rama
su esclava nieve aumenta en mi provecho.
Todo el cuerpo me huele a recién hecho
por el jugoso fuego que lo inflama
y la creación que adoro se derrama
a mi mucha fatiga como un lecho.
Se tomará un descanso el hortelano
y entretendrá sus penas combatiendo
por el salubre sol y el tiempo manso.
Y otra vez, inclinado cuerpo y mano,
seguirá ante la tierra perseguido
por la sombra del último descanso.
(Miguel hernandez)



acrílico/papel, tamaño: 17 x 13 plegado, 17 x 50 desplegado

dilluns, d’agost 01, 2016

"Animetes" felines: Beatrix Potter



Ara tot just fa quatre dies, el 28 de juliol, es cumplien 150 anys del naixement de Beatrix Potter, la famosa escriptora i il·lustradora de contes infantils.



Beatrix, filla d’una família rica, tímida i introvertida, rebé una rígida educació victoriana amb la típica institutriu. Els seus pares, però, permeteren als fills tenir mascotes i per la casa desfilaren des de cargols i granotes a tortugues i conills. La nena, que rebia classes de dibuix i pintura, se sentia molt atreta per reflectir-los en el llenç, fins i tot  insectes i fongs. Segurament hagués pogut ser una gran il·lustradora científica, que malauradament no era una dedicació adequada per a una dona del seu temps.

Segur que la majoria coneixeu o recordeu al conillet Peter, oi?



El primer conte que va escriure amb Peter de protagonista no es va publicar fins 1902. A l’èxit d’aquest conte, en seguiren molts més, fins a un total de 23. En el món imaginari de Potter, els humans jugaven un paper secundari, però els animals tenien sempre característiques humanes: ingenus, amables, valents, porucs. Personatges trapelles que es guanyaven de seguida al lector. 




L’editor que primer va creure en ella, Norman Warner, va ser també el seu primer amor. Els pares de la Beatrix, però, no van consentir que la seva filla es casés amb un home que havia de treballar per a viure. No va ser fins els 47 anys que Beatrix es va casar, va fer-ho amb el seu advocat, però no van tenir fills.

La seva última obra publicada, seria el 1930, El conte del petit porquet Robinson...però serà realment la última? 
Fa uns mesos sortia una notícia. Una novel·leta escrita fa un segle per Beatrix i descoberta feia un parell d’anys per pura casualitat, seria publicada el proper setembre. Precisament per commemorar els 150 anys del naixement de l’escriptora. Es tracta de El conte de la gata amb botes,  la història d’una gateta que porta una doble vida. El conte, sembla ser que escrit per Potter el 1914, va quedar interromput amb l’inici de la Primera Guerra Mundial. Només tenia un dibuix, per tant les il·lustracions d’aquesta propera edició seran de Quentin Blake, un dibuixant britànic il·lustrador de les històries de Roald Dahl, que es mostrà entusiasmat des del primer moment amb l’encàrrec!
Un estil diferent al de Beatrix, però també molt especial:





Per alguns crítics, aquest “nou” conte pot ser considerat un dels millors de la Beatrix. A més de la gateta, desfilen també alguns dels seus persontges més coneguts: el senyor Todd, la senyora Tiggy-Winkle  i, especialment, el conillet Peter, aquest cop, això si, més envellit.


Potter va morir amb 77 anys, el 1943, però més de cent anys després, torna amb una nova història. I és que el seu llegat, viurà per sempre!



El museu-biblioteca Morgan de Nova York, dedicà una exposició a l'escriptora, ara fa quatre anys. En ella s'exhibien 22 cartes personals i més de 80 peces entre llibres, manuscrits i il·lustracions.


Per a més informació:


I una completíssima entrada, que us recomano llegir i gaudir!