dissabte, 10 de febrer de 2018

Allò nostre i allò altre

D'un article d'opinió que es troba a la darrera revista Vèrtex, revista  de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (federació Catalana d'Alpinisme i escalada) (FEEC), escrit per Eliseu T.Climent, n'extrec una frase, de fet, la frase que la mateixa redacció subratlla com a -més o menys- reclam.

L'article en qüestió es diu "Construint realitats".

Bé, sembla que ja s'han donat totes les dades que es poden donar per tal que quedi constància d'allò de "Al Cèsar el que és del Cèsar", que tant agrada a les ànimes Cornèlies.

Però no divaguem. La frase és aquesta:

"Quan ens tornem runners, en comptes de corredors, ens deixem atrapar per un discurs consumista i una èpica de fireta".

Fa reflexionar, aquesta frase. Per què no podem/volem dir, senzillament, que ens agrada sortir a córrer?

Per què hem de dir que som runners?

Què passa?
Que tot allò que ve de fora ens fa més savis?
Més divertits?
Més entenimentats?
Més cool?

Pensem-hi una mica.

En quin moment vàrem decidir que allò forani era millor que allò nostre?

Per què no podem continuar cantant ben fort allò de "Visca la claror del foc, visca sa claror"? sense haver-nos d'amagar darrere d'altres mots?


Allò nostre: ermita de Santa Bàrbara, des del castell de Sant Joan (Blanes)

diumenge, 4 de febrer de 2018

Veu i guitarra

Biblioteca Municipal de Santa Eulàlia de Ronçana
Cicle de Música Clàssica
Músics- La fàbrica de lied i Jaume Torrent
Franz Schubert : Viatge d’hivern
Alfred Rodríguez Picó
Teloners - Escola de Música Vall del Tenes
Sonata n.5 de J-X Lefèvre.





Son les 20.00 del vespre, divendres i Alfred Rodríguez Picó demana als assistents al concert: ‘desconnecteu de la vostra jornada laboral, canviem de xip, no hi ha mòbils, ni twits, ni res de tot això perquè som al segle XIX , fa un fred que ho glaça tot i el nostre caminant comença el seu viatge d’hivern…’ 

Iniciem així un  recorregut múltiple però en cap cas enduts pel fred: serà a través del silenci, de la guitarra, de la veu, de la sensibilitat schubertiana i del descobriment d'una manifestació artística delicada i singular. Anem de la mà del  tenor Jordi Mas, ideòleg de La fàbrica de lied, i del compositor i intèrpret Jaume Torrent, guitarrista, qui ha adaptat a la guitarra l’obra de Franz Schubert escrita per a piano i que li ha valgut admiració i reconeixement a nivell internacional.


Escolteu, gaudiu: El Til·ler




El ‘maestro’ Jaume Torrent diu: ‘jo, com a guitarrista, gaudeixo tocant aquestes peces perquè inviten a la implicació emocional’.  Necessitem i agraïm poder viure aquest instants de comunió amb la música en directe. El tàndem Jaume Torrent - Jordi Mas excel·leix. Des de les primeres notes musicals notem com se’ns emporta la poètica que caracteritza la música de Schubert, emoció pura i viva. 





Gràcies!
.

divendres, 2 de febrer de 2018

Resorgir

Estic sorgint d'entre el sopor, d'una mena de somnolència, d'un ensopiment de tres mesos, potser quatre, potser una mica més. 

Diria que em vaig començar a arronsar amb aquella calor tan intensa de l'estiu, diria que em vaig començar a alertar amb l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona, diria que em vaig començar a arraulir i a construir-me una cuirassa que m'ha mantingut - i potser encara em manté- una mica adormida, com la princesa del conte... 

No necessito un príncep blau que m'ajudi a lluitar contra la malesa que envolta el meu castell...només necessito sortir al carrer, amb la meva espasa simbòlica (tothom sap que Cornèlia Abril és pacifista) i començar a construir, que no destruir, i despertar-me del tot, i tornar a viure! 

De moment, benvinguts al mes de febrer, el més curt de l'any. I que el fred ens revifi les idees!

Cornèlia Abril