divendres, 19 de novembre de 2021

MARQUES de TRINXERA, de Cornèlia Abril

MARQUES de TRINXERA és ja una realitat. 

El llibre quart de la col·lecció de Cornèlia Abril es publica sota demanda i emparat per un certificat que garanteix l'origen del paper, procedent de fonts responsables. 

Anirem informant. De moment, un tastet.







dimecres, 10 de novembre de 2021

Fem una parada per pensar? No pas per res més...

 Quan escric aquest apunt, s'està fent la marató de Barcelona. és a dir, que aquesta entrada, si pensem en els termes de rapidesa amb què es donen les notícies avui en dia, a hores d'ara ja és completament obsoleta, perquè ja han passat tres dies (tres? he perdut el compte)


1.- Aquí hi ha la primera reflexió. Jo no ho crec, que allò que escrivim caduqui a la primera de canvi. I tanmateix, si sou consumidors de xares socials, m'hauríeu de donar la raó: les notícies duren un parell d'hores, a tot estirar!

He sentit, per la ràdio, i tornant a la marató, «Si hi hagués rècord seria una gran notícia». 

I jo m'he preguntat: Per què? 

Encara recordo que una vegada vaig participar a la cursa Behovia-Donostia, vaig fer vint quilòmetres, vaig arribar feta pols, però molt contenta d'haver-hi participat. No em vaig retirar, però vaig arribar entre les vint últimes persones. 

De veritat, és això un fracàs? 

Què seria dels primers, sense els últims? No hi pot haver deu mil primers. Ni tan sols hi pot haver dos primers!

Si no s'és el primer s'és un fracassat? M'ho volen fer creure?

Sigui com sigui, el guanyador, que no sé qui és, tot i que el felicito, va arribar «només» dos segons abans que el que havia fet l'anterior rècord. 

Arribarà un moment en què es faran els 42 km i escaig en... un quart d'hora? 


2.- «Els assistents a la Cimera de Glasgow per la lluita contra el canvi climàtic, avui fan un descans».

Crec que aquesta afirmació s'explica per ella mateixa. 

Un descans? 

Que potser descansa, el planeta? 

Que no ens adonem, de com estem contribuint, inconscientment o conscient, a la destrucció de casa nostra? 

Que potser no veiem que estem fent que aquelles paraules «la destrucció de l'home per l'home» esdevinguin una realitat?


3.-«Ho vols? ho tens!»  

Sense comentaris.

Montse Medalla, per Cornèlia Abril


Si us ve de gust, penseu en aquestes tres frases, sentides a la ràdio, un diumenge al matí, mentre procurava  descansar de la voràgine quotidiana.

I si ens parem una mica?