divendres, de juny 26, 2026

Llegir, rellegir... La llibertat d’entendre.

 

                                            Imatge de Google

Algú, fa una eternitat, va teixir un tapis de paraules, i en acabar-lo, va deixar penjant uns quants fils sense nus. Algú altre, o també uns quants, tal vegada una multitud, o fins i tot jo mateixa, vàrem estirar dels fils i heus aquí la ingènua malifeta.

En desmanegar-se, les paraules, i segons del fil que estiràvem, prenien un significat o un altre. La història que contenia aquell tapis havia estat teixida per aquell algú que no dubtava. Però ell no va sospitar mai que durant molts anys, quasi una eternitat, algú altre, podia estirar d’aquells fils sense nus, modificant el sentit a cop de percepcions. Tota aquesta gent hem viscut les emocions dels personatges, hem passejat pels indrets on transcorria la trama, hem assaborit els menjars i hem begut l’elixir d’un món inventat o real o ambdues coses alhora. Cadascú al seu gust.

I encara avui queden fils per estirar que poden capgirar les històries tantes vegades com vulguem o necessitem. Infinitament.

Eva Ariza per Cornèlia Abril


 


dijous, de juny 18, 2026

I love you, Elisenda

I love you Elisenda

      Els llibres sempre m’han acompanyat tant, que no em  puc moure sense un llibre dins la bossa de  mà. 

      Aquesta vegada, però, calia posar-hi els cinc sentits. La meva editora m’havia demanat de  formar part del  jurat. 

     Feia molt de temps que no m’ho havia passat tan bé llegint un llibre. “I love you, Elisenda” de Rafael Poveda, és un llibre  carregat d’ironia, de tendresa, de poesia i, sobretot d’humor. Una lectura que no deixa indiferent.

       A mesura que anava passant  pàgines, m’engrescava cada vegada més.  Quan me’n  vaig adonar, unes quantes cares m’observaven com si fos un bitxo estrany. M’havia fet un tip de riure i no me n’havia adonat, ni on em trobava. Era en el tren de rodalies, al costat de la finestra,  cara al mar.  

       El protagonista  era un home que, sense voler, s’havia convertit  en el meu còmplice . Igual que jo,  també va trobar refugi en la escriptura. S’acabava de jubilar i pensava en  com s’organitzaria  per ser feliç lluny d’obligacions i responsabilitats.

      Ens parla de pecats capitals que ajuden a compartir bons moments. De deixar volar el cor i de retirar el fre de mà de la passió, sense aplicar tant de seny a la vida. També ens diu que  alguna cosa falla al món, si estimar  pot semblar inadequat. Si el cor, com els hotels de poca volada, ha de lluir el cartell de “complet”.

     Trobem un grapat d’anècdotes que valen la pena. D’un home vestit de gris que elimina l’acte marital els dissabtes a la nit. Dels qui després  de tants anys continuen plegant, juntets, els llençols. Del partit pacifista de Catalunya que defensa el dret dels cargols. D’un capellà d’ulls clars que fan joc amb totes les seves casulles, principal icona eròtica de les dones vestides de dol. I de la impuresa de la comunitat amish per utilitzar ,sense cap vergonya, artificis perversos com la roda i el sabó.

     També cura malalties tan complicades con l’evegèmia, mitjantçant l’enviadiàlisi.  

      Crec  que l’autor ha aconseguit ,amb aquest llibre, una de les millors teràpies per aixecar-nos l’esperit. Per alguna cosa en Rafael Poveda és metge . Una persona que es dedica a guarir. 

     Si teniu ocasió de llegir aquest llibre, espero us faci tan feliços com m’ha fet a mi. I tal com diu un poeta amic meu, “Poques vegades tenim ocasió de comprar felicitat a tan bon preu”.



divendres, de juny 12, 2026

ESCRIPTORS NOVELLS, CONSAGRATS I MEDIÀTICS

 



Vivim  en una època en què hi ha una quantitat considerable de plataformes on es poden veure pel·lícules, sèries i documentals. Aquestes acaparen l’atenció de molta gent i van  en detriment de  la lectura.  Hi ha moltes persones que a la nit, l’estona que abans dedicaven als llibres, ara l’inverteixen en aquestes plataformes.  

 

També penso contradient-me una mica amb el que he dit abans, que és el moment de l’escriptura. Cada cop hi ha més escriptors novells que lluiten per fer-se un lloc en el món literari.  Ara fa uns dies, amb unes amigues que són escriptores consagrades,  però no mediàtiques, parlaven dels periodistes, presentadors de televisió, actors, influencers, etc...,  que publiquen llibres aprofitant la seva popularitat. A casa nostra, el fenomen s’ha consolidat arran de diades com Sant Jordi, on sovint acaparen les llistes de vendes.

 

Reconec que,  fins fa poc, pensava que eren individus polifacètics  capaços de treballar en la seva professió i que, a més,  tenien el temps i la destresa d’escriure llibres, aconseguint unes vendes d’èxit i, en alguns casos, guanyant premis. Tenien la meva màxima admiració.

 

He llegit obres de diferents escriptors mediàtics. Alguns m’han agradat i d’altres m’han portat  a considerar que han assolit les vendes només pel fet de ser persones populars, arribant a la mateixa conclusió que les meves amigues escriptores “no mediàtiques”.

 

Com que m’agrada pensar en positiu, es possible que aquestes persones que aprofiten la seva popularitat per llençar-se a escriure sense descans cada vegada que arriba la diada de Sant Jordi, actuen com a reclam per a lectors poc habituals, ajudant a  agilitzar el mercat del llibre i estimular l’hàbit de la lectura.

divendres, de juny 05, 2026

LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I NOSALTRES


Una mica per curiositat, una mica per voler saber com ens tracta la intel·ligència artificial, hem explorat el nom de Cornèlia Abril i el nom de les integrants del grup. Qui som? Què fem? D’on venim? 

Per fer-ho vàlid, anem a uns quants espais, i la conclusió és que la I.A. respon de manera sempre amable i processa en random, a l’atzar; fent cerques simultànies, obtenim resultats diferents. És divertit, però ens ha semblat no gaire fiable. A més també resulta graciosa quan ens demana disculpes i admet no haver fet una cerca prou acurada, però en la següent resposta el resultat encara és pitjor, més confús.

Per força hem de valorar els límits de la I.A.: On som, cap on anem i en quins embolics ens trobarem les persones si no ens decidim a legislar i posar ordre a l’àmbit de la I.A. 

Com a éssers humans, a nivell individual, entenem quina és la nostra contribució?


Aporto dos lectures recomanables: 

La encíclica del Papa Lleó XIV sobre la intel·ligència artificial i la dignitat humana, que es titula oficialment Magnifica Humanitas

El subtítol ho diu tot: SOBRE LA QUSTÒDIA DE LA PERSONA HUMANA EN EL TEMPS DE LA INTEL·LIGÊNCIA ARTIFICIAL.

 



J.I. Latorre, físic quàntic català:  Un nuevo contrato social.  Editorial Rosamerón




"Si no regulamos la IA, todos seremos infelices. Y vamos a perder tres cosas si no la usamos para el bien: nuestra habilidad de decidir, nuestra capacidad de organización y nuestro criterio propio." (J.I. Latorre)