Algú, fa una
eternitat, va teixir un tapis de paraules, i en acabar-lo, va deixar penjant uns
quants fils sense nus. Algú altre, o també uns quants, tal vegada una multitud,
o fins i tot jo mateixa, vàrem estirar dels fils i heus aquí la ingènua
malifeta.
En desmanegar-se, les paraules, i segons del fil que estiràvem, prenien un significat o un altre.
La història que contenia aquell tapis havia estat teixida per aquell algú que
no dubtava. Però ell no va sospitar mai que durant molts anys, quasi una
eternitat, algú altre, podia estirar d’aquells fils sense nus, modificant el
sentit a cop de percepcions. Tota aquesta gent hem viscut les emocions dels
personatges, hem passejat pels indrets on transcorria la trama, hem assaborit
els menjars i hem begut l’elixir d’un món inventat o real o ambdues coses
alhora. Cadascú al seu gust.
I encara avui
queden fils per estirar que poden capgirar les històries tantes vegades com
vulguem o necessitem. Infinitament.
Eva Ariza per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada