Presentació de "L'hoste inesperat', de Maria Aladern

Avui ens posem el guant de seda que, a vegades, fem servir a CA per parlar d'esdeveniments literaris. 

Una cosa és predicar

i una altra és donar blat

Adagi popular

Divendres, dia 11 d'octubre, es presentava a la Biblioteca Comarcal de Blanes el llibre “L'hoste inesperat” que publica Edicions Saragossa. Als 65 anys, l'autora va decidir que volia escriure i aquesta és la seva quarta novel·la. Maria Aladern és introvertida, concisa, perspicaç, té aquella senzillesa enganyosa que t'obre mons.

A la dedicatòria del llibre diu:

A l'Enriqueta Capdevila, una vida dedicada a la pedagogia. Persona entranyable que, com la protagonista d'aquest llibre, un bon dia em va obrir la porta.

Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca de Blanes, introduïa l'acte parlant de l'evolució de la Maria, una lectora usuària habitual de la biblioteca que ara hi presenta les novel·les que escriu. Elisa Sola, directora de l'Oficina de Català de Blanes, glosava el treball lingüístic de l'autora amb el rescat de girs locals i paraules freqüents fa uns anys i avui en desús. Montserrat Medalla, amb una entrevista col·loqui, valorava qüestions del llibre, com ara el feminisme en personatges d'altres èpoques, el retrat psicològic, les temàtiques, les idees originals o les fonts d'inspiració.

A la sala, en un parell de moments concrets, es va fer un silenci respectuós. Ple d'emocions? Pot ser. Diria que els assistents a l'acte vam apreciar l'autora de perfil poc mediàtic, la Maria blanenca que coneix el català de tota la vida i l'escriu, dona treballadora i tan ferma com alguns dels seus personatges femenins. 

Signatures. Pica-pica, copa de cava per celebrar l'èxit, o sigui, el llibre. Ara, a llegir!

Presentació de SI ES FA FOSC a la Biblioteca Comarcal de Blanes

Dimarts i 13. Un sol de justícia. Una biblioteca a tres passes de la platja amb una aigua preciosa.

Com es pot convèncer a algú que en comptes d'anar a fer un bany, una passejada o simplement prendre alguna cosa fresqueta en alguna terrassa davant del mar, vingui a compartir una estona amb Cornèlia Abril?  I més quan el títol del llibre que presentem és Si es fa fosc?

Doncs amb un acollidor escenari, una bona preparació prèvia, molta il·lusió i amb una col·laboració ben especial del grup de teatre El Mirall. Moltes gràcies a la Biblioteca Comarcal de Blanes per deixar-nos, un cop més, disposar d'aquest espai, al Mirall per la seva participació, que ben bé es podria dir que ha estat per pur amor a l'art i a totes les persones que hi van assistir i no es van deixar temptar pel mar, ni atemorir per la calor o les supersticions absurdes!

La vetllada començà amb la benvinguda per part de la directora de la biblioteca Gemma Ciuró

Agraïm també la participació del nostre editor, Oscar Esquerda, que va fer una petita introducció

A continuació Josep Alum de El Mirall ens va dedicar unes boniques paraules  per explicar qui és i que fa Cornèlia Abril

Seguidament, les autores van presentar els seus relats o els de les cornèlies que no havien pogut assistir i les integrants de El Mirall, Eva Ariza, Paula Tomé i Carme Rodríguez, van fer una lectura d'un fragment de cada relat. Abans, però, vam demanar la complicitat de l'audiència. Per poder gaudir millor d'algunes de les lectures, calia posar-se un antifaç!  Val a dir que el públic va respondre molt positivament a la proposta i van escoltar des de la foscor els diversos fragments.

Cada lectura anava precedida d'una peça musical, però sense cap dubte, la més espectacular va ser el Duetto Buffo di due gatti que ens van cantar en directe Josep Alum i una col·laboradora de El Mirall, amb una preciosa veu!

Posar-se l'antifaç no va ser l'únic que vam demanar al públic. Se'ls van repartir també diaris i bolígrafs, perquè dibuixessin els que els vingués de gust, tot escoltant la lectura del relat Cotó i neu de Maria Cirera. Quan vam recollir els diaris al final, vam poder comprovar la imaginació o la inspiració d'alguns dels assistents!

Per acabar, encara es va demanar una darrera coseta. Es va repartir un mena de pastilla blanca sense explicar exactament que era fins que va acabar la presentació. La pastilla era una petita dosi d'Arsènicum Album. Josep Alum ens va explicar que és una substància verinosa que en petites dosis pot resultar beneficiosa. Les petites dosis del relats que vam donar al públic  també ho van ser, però amb una diferència i una gran avantatge: una sobredosi de Si es fa fosc, mai serà mortal i l'únic perill que pot oferir és que no puguis deixar de prendre-la fins que s'acabi.

Moltes gràcies un altre cop a tots els que van fer que un dimarts i 13 fos una vetllada tan especial!