Les 4 estacions, Cornèlia Abril

Si vols llegir els relats, clica sobre el títol:  LES 4UATRE ESTACIONS

Cornèlia Abril en plena tardor

Cornèlia Abril ha entrat a la tardor amb prou empenta com per reprendre aquest blog i tot allò que se li posi al davant.

De moment, un tastet de tardor:

I després, comentar-vos que vam començar el curs amb una bonica Vetllada literària, la setmana passada, a l'AAVV  Esquerra de l'Eixample. Una bona estona parlant de llibres, de poesia, de prosa i de cultura en general, que ens va reomplir les piles a totes!

Aquí estem, doncs, i com ens agrada dir... Seguim!

Montserrat Medalla,
Cornèlia Abril,
Blanes

Resorgir

Estic sorgint d'entre el sopor, d'una mena de somnolència, d'un ensopiment de tres mesos, potser quatre, potser una mica més. 

Diria que em vaig començar a arronsar amb aquella calor tan intensa de l'estiu, diria que em vaig començar a alertar amb l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona, diria que em vaig començar a arraulir i a construir-me una cuirassa que m'ha mantingut - i potser encara em manté- una mica adormida, com la princesa del conte... 

No necessito un príncep blau que m'ajudi a lluitar contra la malesa que envolta el meu castell...només necessito sortir al carrer, amb la meva espasa simbòlica (tothom sap que Cornèlia Abril és pacifista) i començar a construir, que no destruir, i despertar-me del tot, i tornar a viure! 

De moment, benvinguts al mes de febrer, el més curt de l'any. I que el fred ens revifi les idees!

Cornèlia Abril

La cultura no s'atura

Dissabte a Tarragona feia un dia net i clar, força calor per a l’època. A estones bufava vent de llevant sobretot a la zona vital i alegre de la Rambla Nova. 

Cornèlia Abril va passar el dia en la companyia d’Olga Xirinacs. I això significa conversa animada i sempre, entre paraules, una cançó tradicional, acudits, llibres, relats, pensament. Cultura de la quotidianitat i tota la literatura, d'acord amb les respectives maneres d’entendre el món. O potser de mirar d’entendre el món: la situació geopolítica resulta ser prou intensa ara mateix i d’una complexitat singular com per fer anàlisis de tota mena. 

A les set de la tarda teníem presentació a la llibreria de la Rambla que és una llar de llibres, un espai literari amable i amb criteri. Per primera vegada, Cornèlia Abril presentava alhora He d'anar-me'n i Si es fa fosc. Iniciava la vetllada Olga Xirinacs, autora de sengles pròlegs, fent una valoració del nom Cornèlia i de les moltes connotacions d’aquest nom propi. Algunes les coneixíem, d’altres no. I aquí el mestratge, de nou, elevant el significat del nom, com un auguri de futur encoratjador.  

Les integrants de CA vam fer la presentació de la nostra feina. Breument: la dinàmica del grup, qui som, d’on surten els relats, com encarem la dedicació a la literatura, origen i quina presència tenim en el món virtual, tot i que la nostra essència segueix essent el llibre, suport paper per a l'edició de relat en català. Essència i repte principal en un moment de feridora realitat, quan veiem atacs frontals al nucli dur de la nostra cultura. 

Celebrem l'activisme cultural, en totes les manifestacions possibles. Perquè es pot fer des de la quotidianitat, des de les realitats individuals. Des de l'escriptura. Es pot fer i es pot fer bé. No volem ni podem permetre que es malbarati la tradició cultural del nostre país. Educar vol dir fer possible l'adquisició de criteri, assolir seguretat en les idees que no seran una sola sinó moltes; implica saber conviure, no resignant-se a la voluntat d'unes elits i tampoc a ser romanalla. 

La cultura no s’atura: és el motor d’una societat que demana i necessita educació a tot nivell. Gràcies, Olga Xirinacs. Gràcies, la Llibreria de la Rambla. Gràcies, a les persones que van venir a la presentació. 

Presentació del llibre "Escales Amunt" de Maria Aladern

Maria Aladern, a més d’una gran escriptora, és una bona amiga de les components de Cornèlia Abril. Ella mateixa va presentar a Blanes el nostre primer recull de relats “He d’anar-me’n” i també vam gaudir del seu suport a la presentació del segon recull “ Si es fa fosc”.

El passat dijous dia 5 d’octubre vaig tenir el plaer d’assistir a la presentació de la seva novel·la, “Escales amunt”, editada per Edicions Saragossa. Novel·la, per cert, guanyadora del premi a la categoria “El cistell” del 9è certamen “Paraules a Icària” convocat per Edicions Saragossa i l'Ajuntament de Barcelona, districte de Sant Martí. Cornèlia Abril, ben contentes, ja vam fer ressò del premi a través del nostre blog:

Maria Aladern, guanyadora de Paraules a Icària

La presentació va tenir lloc a la Llibreria Claret de Barcelona i l’escriptor Josep M. Boixareu va ser l’encarregat d’introduïr-nos en aquest univers descrit per la Maria. I va fer-ho a través dels seus personatges, especialment el principal, la Dora, amb una descripció acurada i força interessant que va combinar amb fragments de lectura de parts de la novel·la per poder il·lustrar millor el que ens anava explicant.  

La Maria, emocionada, també ens va voler fer còmplices del que havia significat per a ella escriure aquesta història. Què i qui l'havia inspirat, especialment per crear a la Dora. Ens va donar una bona pista: una tieta seva que va ser monja! Però també altres personatges d’aquesta escala tan particular han estat d’una manera o altra, inspirats en persones reals.

L’acte va concloure amb una recomanació final per part de l'editora, Rosa Zaragoza: no n'hi ha prou amb una lectura de la novel·la.

Amb una lletra que segurament agrairem tots els que ja tenim una edat i la vista ens juga males passades, la narració resulta amena i es llegeix amb delit. Però compte! Segurament se’ns poden escapar molts matisos que en una segona lectura podrem descobrir i valorar millor. Jo ja he començat la primera lectura. I en una setmana tan estranya i convulsa com la que hem viscut i amb el que ens espera per viure els propers dies, s’agraeix infinitament poder fugir a estones i oblidar-nos de tot. Gràcies Maria, per donar-nos aquests moments.

Moltíssima sort!!! 

Us deixo l'enllaç d'una entrevista a la Maria per si voleu saber una mica més sobre ella, els seus treballs i els seus projectes...

Entrevista


Pepa Bagaria

Príncep Formiga - Silvia Armangué

Príncep Formiga

Després d'unes pluges, a finals de l'estiu, en aquests dies humits i bells com els darrers, fan el seu primer i únic vol els prínceps formiga. A una cambra especial del formiguer han crescut les seves larves, nodrides amb delectança. Quan el bon temps i els planetes es posen en ordre, les princeses i els prínceps surten de casa seva per mai tornar. Dansen a l'aire lliure i si es troben femella i mascle fan l'amor, com només saben fer-lo aquests joves fills de la reina.

Quan una femella és fecundada, la joia l'empara i s'aventura per espais desconeguts. Si troba un bon lloc, comença una colònia nova. Perd les ales i la seva minsa llibertat i excava la terra i restarà des de llavors en la cambra més secreta, amb l'abdòmen hipertrofiat, parint ous de guerrers i obreres, fins a l'esgotament.

Molt poques princeses aconsegueixen el ball nupcial i després trobar cau. La majoria moren aviat, perquè el temps que tenen és curt. Igualment els prínceps; hagin conegut o no l'amor del vol, cauen irremeiablement al terra, perquè és aquest el seu destí: intens i efímer.

Per això us demano. No trepitgeu, no mateu els prínceps. No us faran cap mal i morirán aviat. Penseu que aquesta és l'únic bocí de vida i vol que hauran tingut.

Silvia Armangué

Si es fa fosc a Les Corts

Després d'un estiu força calorós i mogut en tots els àmbits, Cornèlia Abril torna per mostrar la seva participació activa en la nostra cultura.

I és que ahir, Cornèlia Abril va presentar el seu segon llibre de relats Si es fa fosc, al Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx, al barri de Les Corts.

Va començar l'acte amb unes paraules d'Òscar Esquerda, el nostre editor (Onix, editor), per donar pas seguidament a la presentació "formal" de Cornèlia Abril, que s'estrenava a Les Corts, per part de Matilde Nuri, així com la descripció de les components del grup, a càrrec de Pepa Bagaria. Sílvia Armangué va esmentar el primer volum, "He d'anar-me'n", per passar de seguida a fer-nos cinc cèntims del que podem trobar a Si es fa fosc.

Després, cada "Cornèlia" va llegir un fragment del seu propi relat i va explicar al públic com i d'on havia sorgit la inspiració per escriure'l.

Va ser un acte breu, però interessant, intens, i que ens va retornar al nostre compromís amb la literatura, amb l'art, amb la música...

A banda d'agrair al centre la seva acollida i la bona disposició, no podem deixar de mostrar, també, el nostre agraiment a totes les persones que van venir a fer-nos costat.

Comencem...

Òscar Esquerda

Matilde Nuri

Pepa Bagaria

Sílvia Armangué

Montserrat Medalla

Lectors presents i futurs lectors

I fins a la propera!

Morfos - Sílvia Armangué

Si heu vist Alien, sabreu que la trama es va inspirar en el cicle biològic dels insectes i els aràcnids, particularment en el de les vespes. Els insectes tenen uns estils de vida força espantosets. Si son vegetarians o nectarífers (isòpodes, papallones, abelles, abellots...) es limiten a xuclar les flors o arreplegar detritus del terra, Quan son carnívors (vespes, marietes- sí, l'animalet rodanxó és un voraç depredador del que sigui, pugons sobretot- mantis, i un llarg etcètera) usen estratègies més o menys complexes per fer els seus àpats.

Fa uns dies vaig tenir un patatxap dels grans.Veureu. Els pugons, aquests animalons rodanxons que molesten bastant a les plantes tendres però que si en mires quatre o cinc de prop tenen una aparença tota innocent, allà amb els seus ullets petiiiits i sempre escortats per formigues, i que hom creia que donaven gratament la seva dolça melassa a les seves protectores ( les formigues allunyen les marietes assassines i acompanyen als pugons al seu formiguer perquè descansin ) i que certament s'ha constatat aquest mutualisme en moltes espècies (tan de pugons com de formigues), de manera que els himenòpters allunyen als predadors i donen cau als pugons i aquests "a canvi" evacuen un líquid dooolç que gormandeja tot el formiguer, ben cert és, però té una història de terror paral·lela que he descobert i que ara escriuré, amb les mans tremoloses.

Una gent que no devien saber on dar-la, uns científics tots guapos, es van passar hores i dies i anys observant les relacions cordials entre pugons i formigues. I de tant mirar i fer vídeo, van descobrir una trama subterrània que els va gelar la sang a les venes.

Resulta que les formigues tenen els seus fills-larva en cambres fortament custodiades per grups para-militars,i res no entra allà si ells no volen.

S'ha descobert que els pugons, a partir d'un mateix ADN, poden créixer en almenys dues aparences diferents que s'anomenen Morfos. Una aparença és la que coneixem: groga o verda, rodonets, amb potes fines. L'altra aparença és aplanada, amb una textura i olor característiques. Característiques de què? direu.

Doncs característiques, tatxaaan, de les petites larves de formiga. Amb aquest aspecte i olor passen els controls i es mesclen amb les larves de la guarderia. No s'acaba aquí. Amb els estilets xucladors que empren per alimentar-se de les tiges, aquests morfos els hi claven a les larves i els xuclen l'hemolinfa, la "sang" dels insectes. Curt i ras. I les formigues no saben- almenys no ho han descobert a hores d'ara- que tenen l'enemic dins de casa. 

Estic segura que queden tantes coses per descobrir, entrellucar o aprendre, que tenim feina per estona. De moment, aquesta trama a l'estil Dr. Jekyll i Mr. Hyde ens apunta que no sabem un borrall de les relacions entre animals, plantes, bacteris i fongs. Però que ens agrada saber noves coses...encara que facin paüra. 

Per més informació:

http://www.abc.es/natural-biodiversidad/20150115/abci-pulgon-hormiga-drjekyll-mrhyde-201501151148.html

No es suïcida

Tots hem sentit i fins incorporat al nostre bagatge "cultural" la dita que l'escorpí ( aquí hi tenim l'escorpí ros, no molt gran comparat amb els escorpins foscos d'altres regions, i no obstant perillós pel "concentrat" de verí que inocula ) en veure's envoltat de foc, acaba amb la seva vida, clavant-se ell mateix l'agulló verinós al llom, en la desesperança de saber-se perdut. Però això tan gótic i Wherterià que ens causa com un horror tremolós, un desig per saber què li deu passar pel cap a l'animal en instants tan greus, és fals.

L'escorpí pertany a la familia dels aràcnids ( vuit potes, més d'un parell d'ulls, verí neurotòxic per aquietar les preses, fills educats amb la mare, etc.) i no és cap problema per als homes: no sent que el molestis, o sia li posis una mà al damunt sense voler o bé li toquis els nassos anant-lo a emprenyar directament, ell no ataca, es bat enrere. Sí que hi ha cassos de mort de resultes d'una fiblada, però en general es tracta de nens molt petits o de persones ancianes o malaltes. Se li suposa certa intel.ligència, almenys pel fet que la mare es cuida dels petits durant un temps.

I si algú us ha dit que ha vist amb els seus propis ulls que l'escorpí s'ha suïcidat enmig del foc, és que els seus ulls l'han enganyat. Veureu: si es troba entre flames, el pobre animal assaja el què qualsevol faria, intenta escapar. No pot, i l'alta temperatura fa que el seu esquelet extern es blegui. Es curva endintre; l'agulló es vincla sobre el cos. Però només això: no se'l clava. 

La neurotoxina pròpia no l'afecta, a més. L'animal mor cremat.

Amb pena confesso que jo també vaig posar en pràctica aquesta barbaritat; fóren els meus anys d'adolescent curiosa. I no només una vegada. No entenc com llavors se'ns incitava a matar tota cosa que s'imaginés una moléstia o un "perill". 

Amb desig, ara, de preservar la vida dels animalons de l'entorn, us deixo aquestes imatges d'una senyora escorpí que viu no lluny de casa. Té fills cada estiu, els duu a sobre i ocupa un cau net i acollidor sota una pedra plana i solei. I que sigui així per molts anys, espero.

Silvia Armangué Jorba

Cornèlia Abril a la X Fira del llibre d'Artista-2017

Des del dia 20 fins al 23 d'abril, Cornèlia Abril haurà participat a la X Fira del Llibre d'Artista.

Aquest haurà estat el nostre primer any amb "taula pròpia". Feia il·lusió. I encara en fa, perquè no s'ha acabat.

Com a mostra, unes quantes imatges de les coses boniques que estem compartint: nosaltres hi posem les obres de la nostra artista, Carmen Sanzsoto, els llibres col·lectius i també els llibres de cadascuna de nosaltres.

Cada taula de la resta de la fira és un petit món creatiu, que haurà valgut molt la pena compartir.

Vegeu-ne, com deia,  una mostra gràfica:

 Allà al fons, la nostra artista

Llibres que es fan i es desfan, llibres tancats en campanes de vidre

Al mig, l'obra de Sanzsoto

Formes i colors diversos

Tires de flors

Princeses del pèsol, acompanyades dels set matalassos

en capsetes... una delícia

L'anterior i la següent són mostres de l'obra de Carme Sol

No us havíeu fet mai nines per retallar i jugar a canviar-li els vestits? 

Una altra petita delícia!

Una gratíssima experiència per a les components de Cornèlia Abril. Visca la creativitat artística, literària... en resum: Visca la creativitat!

Cultura ,endavant!!

Dilluns passat, 10 d'abril, a Blanes va tenir lloc un acte poètic-literari, a partir del poemari del reconegut escriptor  Joan Adell.*

L'acte el va organitzar Lletraminúscula, dones i homes per la cultura , un col·lectiu blanenc, que promou, al llarg de cada any, i des de fa temps, uns quants actes d'aquest tipus, amb la col·laboració de molta gent de la nostra vila.

A part del que pogués representar en sí mateix, val la pena valorar positivament aquest tipus d'actes, on la literatura, la poesia, la pintura o la música en són protagonistes absoluts, i ara prenc com a exemple, també,  l'acte de Cornèlia Abril a Arenys de Mar, el mes passat, amb Blues&Words, la presència de Teresa d'Arenys i el blues del Departament d'Essència de Trementina, així com el suport de l'Ateneu Arenyenc, compromès amb al cultura local.

Tornant a l'acte de dilluns, cal elogiar, a part del bellíssim poemari d'Adell, l'esforç de totes les persones implicades com a lectors i lectores dels poemes, els assaigs liderats per Quico Saura per tal d'arribar a bon port, la moderació d'Alba Lupiáñez, així com la col·laboració de l'Ajuntament de Blanes.

No es tracta aquí de fer panegírics. Es tracta, simplement, de reivindicar la cultura, en un món cada vegada més abocat al desastre (i no solament cultural). 

Des de Cornèlia Abril, donem les gràcies, doncs, a iniciatives dels grups i col·lectius (literaris, musicals, artístics, poètics, teatrals...)  que aglutinen gent amb set de projectes culturals, enfront de la superficialitat que ens envolta, i que no ens engolirà, perquè no ens deixarem engolir!

* Taronges calentes 

editorial Fonoll

 (Juneda, 2017)