Després d'un estiu força calorós i mogut en tots els àmbits, Cornèlia Abril torna per mostrar la seva participació activa en la nostra cultura.
I és que ahir, Cornèlia Abril va presentar el seu segon llibre de relats Si es fa fosc, al Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx, al barri de Les Corts.
Va començar l'acte amb unes paraules d'Òscar Esquerda, el nostre editor (Onix, editor), per donar pas seguidament a la presentació "formal" de Cornèlia Abril, que s'estrenava a Les Corts, per part de Matilde Nuri, així com la descripció de les components del grup, a càrrec de Pepa Bagaria. Sílvia Armangué va esmentar el primer volum, "He d'anar-me'n", per passar de seguida a fer-nos cinc cèntims del que podem trobar a Si es fa fosc.
Després, cada "Cornèlia" va llegir un fragment del seu propi relat i va explicar al públic com i d'on havia sorgit la inspiració per escriure'l.
Va ser un acte breu, però interessant, intens, i que ens va retornar al nostre compromís amb la literatura, amb l'art, amb la música...
A banda d'agrair al centre la seva acollida i la bona disposició, no podem deixar de mostrar, també, el nostre agraiment a totes les persones que van venir a fer-nos costat.
Comencem...
Òscar Esquerda
Matilde Nuri
Pepa Bagaria
Sílvia Armangué
Montserrat Medalla
I fins a la propera!
10 comentaris:
Sí, realment va ser una presentació àgil i penso que estimulant. Com aquesta crónica: no calen frases llargues i pesades per explicar que ens ho vam passar molt be al centre cívic Trías i Peixt de les Corts. moltes gràcies!
d'acord, bona tornada a la feina!
l'hora de la presentació, les 18.00, força inusual, a mi m'agrada
Que pugueu anar deixant la vostra aurèola als llocs que visiteu, on us recordaran amb simpatia. Felicitats sempre.
Ep! Podem fer frases llargues, si voleu! Però com que l'acte va ser molt àgil i curtet, penso, com a ànima corneliana, que amb una crònica curteta ja n'hi ha prou.
Cert, una hora inusual, per una banda, molt bé. per una altra banda, hi ha una part molt important de la població que mai podrà assistir-hi (els que tenen botigues, per exemple)... malgrat tot, mooooolt agraïdes al centre i al públic!
Gràcies, Olga. Pensem que sí, que ens van escoltar amb simpatia. I nosaltres ho vam passar molt bé!
No hi ha cosa més confortable (tret de ser al llit ben ajaçat), que compartir el capvespre, el pas de tarda a nit, amb una llarga demora de poemes, companyia i, si pot ser, amb avellanes i vi.
Hmmmm... poesia, avellanes i vi! Una combinació estimulant i saborosa!
jo menjo avellanes amb el cafè, son boníssimes!
el tast ideal: avellanes
.
ohhhh al llit ben ajaçaaat...ara que ja fa fresqueta...i una ma mig sortint de l'embolcall per mantenir dret un llibre apassionant...quin plaer tan gran!
Publica un comentari a l'entrada