del recull A tall d'aigua - any 2013
NO FEM TARD ENLLOC
I.
foravia!
la ginesta
i les tiges dretes del donzell
fan esmorteir una mena de ràtzia de sons guturals
les bambolines de paper d’estrassa
i els guarniments penjant del sostre
d’un sac buit els il·lusionistes
en treuen conills
la mentida porta inexorablement associada la mentida
la primera la segona i aquesta la tercera i aquesta la quarta
i això és ja un no acabar mai que emplena la llera dels rius
II.
i nosaltres som còdols
cop de roc
la tanca o el pom o bé la gesticulació nova
que tot d’una engega un relat incipient
pel qual els dies il·legibles s'esdevindran llegibles
gràcies a la determinació de la gent
mot rere mot rere mot
en línia i fil per randa
del text la idea
III.
hem après a separar el nyap del gra per a la mòlta
amb sedassos d’ordit acurat hem dut a terme
el complet procés de cerndre tota inventiva tòxica
meticulosament ho repetirem les vegades que calgui
no fem tard enlloc
no tenim pressa ni fre
Matilde Nuri i Espona
 |
3 comentaris:
Al pas, doncs: "sense pressa ni fre", però sempre al pas, i un rere l'altre, el pas esdevé la vida en moviment.
M'agrada la cadència i la calma d'aquests poemes. és totalment una veritat universal que no fem tard per anar enlloc. Em trasmet calma i una gran elegància formal.
Olga, Sílvia
gràcies!
i avui, encara, i de bell nou, aquest vers: GRÀCIES A LA DETERMINACIÓ DE LA GENT
jo el llegeixo amb emoció
.
Publica un comentari a l'entrada