Metaliteratura?

Metaliteratura?

 

Uns quants mesos enrere, en  un programa de ràdio, vaig sentir una entrevista a una persona que jo no havia sentit anomenar mai: Enrique Murillo. No em sonava de res, però a mesura que l’anava escoltant, tot el que explicava em semblava d’allò més interessant. Parlava amb total llibertat i sense filtres, de temes que van despertar el meu interès, ja que l’home s’havia passat més de mitja vida entre editors, editorials, autors, representants d’autors, i el món que envolta tots aquests temes. 

 

Ell mateix diu —ho extrec de la contracoberta— que va ser autodidacta, tot i que va cursar el grau de periodisme.

 

Ha escrit altres obres, però el que va despertar el meu interès va ser l’última publicació, de la qual parlava a l’entrevista: Personaje secundario. La oscura trastienda de la edición. Trama editorial, 2025, Madrid.

 

Dedica l’obra als seus pares, als seus fills i nets, a tota una sèrie de persones més, però, sobretot, li dedica, segons ell mateix, a la dona de la seva vida, Fe Blasco. In memoriam.

 

Comptant l’epíleg,  el llibre té 538 pàgines. Vaig per la pàgina 101 i cal que digui que no el penso llegir d’una tirada. No cal. És interessantíssim, potser perquè, tot i la densitat de l’obra, la seva manera d’escriure es fa planera. No dic que ho sigui. Dic que, a mi, se’m fa planera, perquè tot el que diu em sona d’una manera o altra. Això és el que fa la Història en nosaltres, quan n’hem estat partícips, ni que sigui de lluny. Que a alguns, ens interessa.

 

No és la meva intenció fer una extensa ressenya del llibre, sinó fer constar que a mi, particularment, m’agrada.

 

Com que en cap lloc del llibre he vist que estigui prohibit extreure’n un bocí, només posaré mel a la boca de qui li interessi, com a mi, tot aquest món. Xafarderies incloses (no en transcriuré cap, de xafarderia. Però n’hi ha. Algunes, de ben sucoses).

 

“Tomé del ensayo El espejo y la lámpara la categorización que hace M.H. Abrams de las “orientaciones” de la crítica a la hora de entender los procesos literarios. Y apliqué, sobre esa organización de teorías, el esquema de las cuatro funciones del lenguaje que tomé de Jacobson. Comprobé que cualquier teoría literaria podía ser clasificada bajo cuatro únicos conceptos. Y comencé a utilizar este esquema conceptual en mi análisis de los textos(...)”

 

Acabo amb el nom del capítol que estic llegint actualment: “La transformación de la lectura y la edición en España (1978-1983)”

 

Sant Jordi, fins l'any vinent!

Sant Jordi,  fins l’any vinent !

M’agrada escriure, m’agrada llegir, m’agrada passar les pàgines,  l’olor de la tinta i del paper que parla sense fer soroll. M’agraden les novel·les. Admiro l’imaginació de l’autor que em fa viure històries fantàstiques, o tan realistes que té el poder de fer-te-les teves. Penso en com ho resoldrà i en com ho resoldria jo, si estigués al seu lloc. 

M’agrada la història  dels països, de las civilitzacions i sobretot entrar en la vida de les persones que l’han creat i l’han format. 

Que seria de nosaltres, si no tinguéssim llibres, o si no haguéssim aprés  a llegir? O si no s’hagués inventat l’escriptura? Per sort,  avui els libres entren a totes les cases, tous, forts, amb cobertes o sense, de totes formes i colors, per a grans i petits.

El llibre mereix una festa. Sant Jordi envoltat de roses. Una celebració que festeja els llibres. I els posa a l’abast de tothom . Llibres que et diverteixen, que t’instrueixen, que t’obren la ment. Hi ha llibres de contes pels infants, pels erudits, llibres tàctils com el Braille que  resolen la discapacitat visual.  I per fi hi ha l’opció de l’audiollibre. Té la comoditat que el pots portar al damunt, no ocupa lloc. I el que té més valor, pots experimentar el plaer de la lectura sense cansar-te la vista.  

Malgrat tot, no hi ha com el tacte d’un llibre  en format paper. Pots fer-hi anotacions, pots anar d’un lloc a l’altre amb facilitat i el pots guardar a la teva biblioteca com un record que t’ha fet feliç. 

I DE PRIMER, UNA D'AVENTURES

 

El pirata John Silver de l’Illa del tresor, la reina de cors a Alícia en terra de meravelles, el capità Garfio de Peter Pan, el capità Ahab a Moby Dick, Frankenstein, Joe “el indio” de Tom Sawyer, Dràcula, la bruixa de l’oest al Màgic d’Oz, i així podria seguir fins a l’infinit i no em cansaria d’anomenar malvats i malvades de totes aquelles històries que em varen captivar en la infantesa, com a molts i moltes de vosaltres.

Sempre he pensat (això que diré ara és molt subjectiu) que els herois i les heroïnes d’aquelles lectures i de bona part de la ficció literària de tots els temps, són personatges secundaris, però imprescindibles per fer brillar les veritables estrelles de les històries, els dolents i les dolentes.

Com a bona Sagitari, soc aventurera de mena i els llibres d’aventures sempre m’han acompanyat. Llegir, per mi, és la manera de temperar aquest esperit rebel i curiós. És la manera de viure somiant desperta, totes les peripècies, viatges, conjurs, amors, i moltes altres coses interessants, mimetitzada entre els fulls d’un llibre.  Amb els anys, però, he anat descobrint altres lectures més realistes, més costumistes, també filosòfiques, algunes vitals, d’altres necessàries i moltes d'elles apassionants, que han anat conformant la meva geografia literària. Un altre dia us en parlaré.

Avui, vull mencionar com a llibre que va marcar un abans i un després en el meu creixement com a lectora, Els Miserables de Victor Hugo. En aquest llibre vaig trobar la gran aventura. Vaig descobrir pàgina rere pàgina, com es poden construir mil històries a través d’una història principal i no perdre el fil de l’argument en cap moment. Vaig ensopegar amb un elenc de personatges brillant, en una època que sempre m’ha fascinat i en una ciutat que tinc mitificada des d’aleshores. Vaig conèixer un heroi de carn i ossos amb totes les seves misèries i  vaig quedar enlluernada amb l’antagonista perfecte. No pas un malvat a l’ús. Què va! La seva maldat envers el món i el protagonista en primer terme, naix de la seva honestedat irreprotxable. Uauu! Sento l’expressió, però vaig flipar!

Després he llegit molts llibres on s’expliquen històries envers de la història principal i els he gaudit molt; L’Eneida, El Quixot, Cent anys de solitud, Les mil i una nits, i uns quants més.

Emily Dickinson va dir que per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre.

 

 

DIVERSITAT

 

Un dia, escoltant la ràdio, vaig sentir una oient que va dir que estava llegint un llibre que la fascinava tant, que volia allargar el moment d’acabar-lo. 

Ho explicava amb tant sentiment que, sense saber de què anava, ni quin autor/autora l’havia escrit, em va agafar un desig desmesurat de llegir-lo. 

Es va crear tanta expectació que l’endemà molts altres oients trucaren a l’emissora demanant el títol del llibre.

Em va faltar temps per comprar-lo i començar a llegir amb molta il·lusió.  

No diré el nom del llibre, ja que segur que ha emocionat a molts lectors, però jo em vaig estancar durant un temps, sense donar-me l’oportunitat de llegir nous llibres. Em va fer reflexionar, en veure la pluralitat de pensaments i interpretacions dels lectors vers qualsevol text, i observar que no a tothom li pot interessar el mateix tipus de literatura.

Ara fa poc que he finalitzat un llibre que sí que m’ha captivat i he tingut la mateixa sensació d’aquella oient. ”La trena”, de Laetitia Colombani. He trobat genial com es van enllaçant les històries de tres dones. Una reflexió sobre les dificultats que les  dones troben al llarg dels seus camins, tan diversos, i el fort esperit amb què ho encaren.

I em pregunto si els lectors que l’han llegit, han  tingut  aquesta sensació que “no vols que s’acabi”,  o si l’han deixat, per donar una oportunitat a altres lectures.

 

Malalts de llibres, malalts de roses

 Aquest any ha estat un Sant Jordi una mica diferent, tot i la semblança amb ella mateixa que sempre té aquesta diada , no sé si m'explico. Vull dir que cada Sant Jordi s'assembla a l'anterior i s'assembla al que vindrà l'any que ve, si és que això que estic dient no és una mica surrealista .Que jo penso que no. Que ja s'entén. 

Ja fa temps que a casa vam canviar la rosa per un roser. Ja tenim una bona col·lecció de rosers, i esperem que continuï creixent.

Pel que fa als llibres, jo em limito a parlar dels que jo he escollit, perquè a casa, ens n'hem regalat uns quants, no un de sol. Estem malalts de llibres,  hauríem de parar, o aviat ens faran fora de casa. 

  —  Enrique Murillo: Personaje secundario (La oscura trastienda de la edición) .Trama editorial, Madrid, 2025.

    — Carles Rebassa: Prometeu de mil maneres. Premi Sant Jordi-Omnium-Univers, 2026.

   —  Òscar Andreu: Manual de defensa del català. Univers, Barcelona, 2026.

    — Marta Pérez i Verge: Peti qui peti. Expressions, dites i refranys tan certs com els anys. Rosa dels vents.Penguin Random House, grupo editoria, S.A.U., 2025 (regalat pel meu fill Jordi, que consti a les actes)

I algun altre...

                                                                    El roser d'aquest any