Un dia, escoltant la ràdio, vaig sentir una oient que va dir que estava llegint un llibre que la fascinava tant, que volia allargar el moment d’acabar-lo.
Ho explicava amb tant sentiment que, sense saber de què anava, ni quin autor/autora l’havia escrit, em va agafar un desig desmesurat de llegir-lo.
Es va crear tanta expectació que l’endemà molts altres oients trucaren a l’emissora demanant el títol del llibre.
Em va faltar temps per comprar-lo i començar a llegir amb molta il·lusió.
No diré el nom del llibre, ja que segur que ha emocionat a molts lectors, però jo em vaig estancar durant un temps, sense donar-me l’oportunitat de llegir nous llibres. Em va fer reflexionar, en veure la pluralitat de pensaments i interpretacions dels lectors vers qualsevol text, i observar que no a tothom li pot interessar el mateix tipus de literatura.
Ara fa poc que he finalitzat un llibre que sí que m’ha captivat i he tingut la mateixa sensació d’aquella oient. ”La trena”, de Laetitia Colombani. He trobat genial com es van enllaçant les històries de tres dones. Una reflexió sobre les dificultats que les dones troben al llarg dels seus camins, tan diversos, i el fort esperit amb què ho encaren.
I em pregunto si els lectors que l’han llegit, han tingut aquesta sensació que “no vols que s’acabi”, o si l’han deixat, per donar una oportunitat a altres lectures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada