dimecres, de desembre 30, 2020

LES 4UATRE ESTACIONS

Arriba el final de l'any 2020. 
I nosaltres, a Cornèlia Abril, us presentem la feina feta.


És un llibre digital que hem titulat LES 4UATRE ESTACIONS.

Cliqueu sobre el títol  
i entrareu a l'enllaç per poder llegir els relats. 


 LES 4UATRE ESTACIONS




ESPEREM QUE US AGRADI

Us desitgem que tingueu bona entrada d'any, amb salut. El 2021 presentem llibre nou.
Serà el llibre número quatre de Cornèlia Abril.



dilluns, de desembre 28, 2020

Carta als reis de l'Orient

 Estimats reis de l'Orient,

Aquest any som les autores que formem Cornèlia Abril les que volem fer un regal als nostres lectors i lectores, si ens ho permeteu. Volem que totes aquelles persones a qui els agrada llegir els relats encadenats, les notícies culturals o els reculls de contes de Cornèlia Abril puguin subscriure's al web per rebre a la safata del correu electrònic les novetats a mesura que van apareixen a Internet.

Per això hem habilitat un quadre de diàleg a la columna de la dreta de la pantalla. Només cal que hi escriviu el vostre correu electrònic i us subscriviu a Cornèlia Abril. 

Ens encantarà formar part de les vostres lectures habituals. 


Moltes gràcies a tots i a totes!

                            Cornèlia Abril

 

Autor: Freepik


dimarts, de desembre 22, 2020

Nadal 2020

Com que durant l'any us hem explicat històries i fets culturals, sobretot allò que ens venia de gust comentar per escrit, ara ens reduïm a un sol desig: SALUT.

Fins aviat. 



divendres, de desembre 18, 2020

LES EXTENSIONS DE L'ART


En aquests dies entranyables, Cornèlia Abril, amiga de l'Art en majúscules, vol compartir amb tots vosaltres la pintura d'un jove artista blanenc: Miquel Gelabert. 

Gelabert triomfa a New York i a Shanghai.

Val la pena contemplar els paisatges i geografies d'aquest jove pintor, perquè ajuden a engrandir l'ànima.

Trobareu el catàleg en pdf, si ho desitgeu, clicant el nom:

                     MIQUEL GELABERT 



L'enllaç següent us porta a la Galeria Franklin Bowles, on podeu veure el catàleg de l'obra que Miquel Gelabert hi exposa actualment.

                         FRANKLIN BOWLES GALLERY







Gaudiu!









divendres, de desembre 11, 2020

El projecte d'Editorial Intrèpida

 El projecte d'Editorial Intrèpida

La tecnologia ha entrat amb força en tots els àmbits de la nostra societat, també en el cultural, i ha canviat la manera com els éssers humans ens entretenim. El món dels llibres, que abans significava un tall gros del pastís de l'oci i de l'aprenentatge, ha quedat diluït entre el magma d'oportunitats d'oci. Això, sumat al fet que al nostre país gran part de la gent que llegeix també escriu, ha propiciat que les possibilitats de publicar en una editorial tradicional s'hagin reduït notablement. 

En resum, la compra de llibres ha disminuït, però no les ganes d'escriure i publicar.

Foto: Tirachard Kumtanom, des de  Pexels
Quines són les conseqüències per al món editorial tradicional? Davant la baixada de vendes per cada títol publicat, les editorials tradicionals han decidit tancar files i publicar només aquells autors que tenen vendes assegurades. Per tant, els autors novells o els que tenen unes vendes potencialment baixes no poden accedir al món editorial tradicional. Les grans editorials ja no accepten nous autors, i les petites confien en cobrar subvencions per assegurar-se el retorn dels diners que han arriscat en publicar llibres que saben que no només no els donaran cap benefici, sinó que ni tan sols els permetrà cobrir la despesa de publicar-los.  

 

 

Foto: Stephanie LeBlanc des de Unsplash
I això quines conseqüències té per a l'autor? Que pot aconseguir publicar, sí, però a canvi de perdre els drets s'explotació sobre el seu llibre i veure que l'editorial no fa res per incrementar-ne les vendes, moltes vegades ni tan sols publicitat, de manera que han publicat, però durant anys el seu llibre queda relegat a pocs exemplars que no es vendran enlloc, o a caixes d'exemplars a casa o al magatzem de l'editor. L'autor no en té els drets i no pot fer res amb el seu llibre.

L'altra opció que sembla que els queda als autors sense editorial o amb una mala experiència en el camp tradicional és llançar-se a l'aventura de l'autopublicació, amb els problemes que suposa això: una gran inversió de temps i penjar a la xarxa un llibre que no ha passat per mans de professionals que saben com fer d'un bon text un llibre per ser publicat.

 

 

Editorial Intrèpida és una petita editorial independent que proposa un altre model: com a empresa de serveis editorials, donem l'oportunitat de publicar amb la qualitat d'una editorial tradicional, cuidant el llibre de l'autor que ens el confia i treballant perquè tingui la repercussió que l'autor desitja. Tot plegat, amb l'afegit important que l'autor manté tots els drets sobre el seu llibre i, per tant, amb menys exemplars venuts pot recuperar la inversió que ha fet.

Editorial Intrèpida
D'aquesta manera, a part d'estar acompanyat en tot moment per les professionals que formem part d'Editorial Intrèpida, l'autor pot participar de cada pas del procés editorial, pot triar quin tipus d'il·lustració vol tant per a la coberta com per a l'interior, i pot decidir en quin moment vol publicar, per quins canals vol posar a la venda el seu llibre, quants diners vol invertir en publicitat, quantes presentacions del llibre vol fer... 

En qualsevol moment pot decidir traduir el text, canviar-ne el format, imprimir-ne més... i fins i tot endur-se'l a una altra editorial, si ho vol. Els drets sobre el seu llibre són seus, i per això sempre en té el control.

Així doncs, l'autor inverteix en la confecció del seu llibre i recupera la inversió amb la venda perquè, en comptes d'un 10 % del preu del llibre, l'autor es queda amb tot el benefici del llibre venut i, a més, ha decidit quant volia invertir i per quins conceptes.

 

 

El cor de d'Intrèpida el formem dues persones, la Luka, fotògrafa, dissenyadora gràfica i maquetadora, amb més de vint anys de professió en el seu camp, i la Núria, editora, correctora d'estil i ortotipogràfica, lectora professional i també escriptora, amb set anys d'experiència en el camp editorial, i altres col·laboradors que ens ajuden a fer bons llibres. Ens podeu trobar a www.editorialintrepida.com

Foto: P. Diago

 


divendres, de desembre 04, 2020

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia

 

Recordo aquella lletra tan ben feta que feia la meva mare quan anava al col·legi de les Germanes Carmelites. Encara guardava els quaderns de col·legiala. Totes les lletres eren igual de petites, igual de rodones, ben ordenades i ben dibuixades. Potser era la lletra femenina de la seva fundadora. Santa Teresa 

Jo vaig anar al col·legi del Cor de Maria. Ens feien fer cal·ligrafia en un quadern de  paper pautat entremig de  dues línies  paral·leles.  Les lletres inclinades cap a la dreta, totes  iguales,  que no sortissin ni per dalt ni per baix. En deien cal·ligrafia anglesa.

Recordo quan fèiem els assentaments al llibre Diari, amb els titulars amb lletra «redondilla»  i quan els passàvem al Major,  amb lletra gòtica.  Era molt entretingut, però era una època en què  el temps no comptava. No era difícil. El truc consistia en tenir una  ploma de punta plana, adequada a la mida de la lletra. 

També fèiem servir llibretes de ratlles i de paper llis amb una pauta al darrere per escriure ben dret i que no es notés. En  dèiem  una«falsilla»

Les llibretes de paper quadriculat eren per l’aritmètica. Els números no calia que fossin tots iguals. Podien anar al seu aire. Només faltaria! Eren del gènere masculí! 

 Alguns em deien que, amb una lletra tan ben feta podria ser escriventa. Per la meva veïna —abans sempre teníem les portes obertes— la germana  d’en Pepito  llauner, un escrivent era un senyor. Em posava de model el seu  pretendent, que era funcionari de l’Administració. Tenia aquest ofici des de feia molts anys i sempre anava ben vestit. Tot i que, segons la seva cunyada,  no li agradava la lluentor del seu trajo blau-marí,  ni aquell polsim blanc a les espatlles.

I ves per on, qui m’ho havia de dir! Al final  em vaig guanyar la vida amb la lletra. Però la meva lletra, aquella lletra en la qual  tant m’hi havia esmerçat, només  em va servir per escriure postals a la família o cartes al Siset quan feia la mili.

Vaig  acabar fent de   mecanògrafa!


                                                                                            Maria Aladern, 

                                                                                                        Cornèlia Abril, 

                                                                                                        Blanes