Estimats reis de l'Orient,
Aquest any som les autores que formem Cornèlia Abril les que volem fer un regal als nostres lectors i lectores, si ens ho permeteu. Volem que totes aquelles persones a qui els agrada llegir els relats encadenats, les notícies culturals o els reculls de contes de Cornèlia Abril puguin subscriure's al web per rebre a la safata del correu electrònic les novetats a mesura que van apareixen a Internet.
Per això hem habilitat un quadre de diàleg a la columna de la dreta de la pantalla. Només cal que hi escriviu el vostre correu electrònic i us subscriviu a Cornèlia Abril.
Ens encantarà formar part de les vostres lectures habituals.
Moltes gràcies a tots i a totes!
Cornèlia Abril
 |
| Autor: Freepik |
Com que durant l'any us hem explicat històries i fets culturals, sobretot allò que ens venia de gust comentar per escrit, ara ens reduïm a un sol desig: SALUT.
Fins aviat.
En aquests dies entranyables, Cornèlia Abril, amiga de l'Art en majúscules, vol compartir amb tots vosaltres la pintura d'un jove artista blanenc: Miquel Gelabert.
Gelabert triomfa a New York i a Shanghai.
Val la pena contemplar els paisatges i geografies d'aquest jove pintor, perquè ajuden a engrandir l'ànima.
Trobareu el catàleg en pdf, si ho desitgeu, clicant el nom:
L'enllaç següent us porta a la Galeria Franklin Bowles, on podeu veure el catàleg de l'obra que Miquel Gelabert hi exposa actualment.
Gaudiu!
El projecte d'Editorial Intrèpida
La tecnologia ha entrat amb força en tots els àmbits de la nostra societat, també en el cultural, i ha canviat la manera com els éssers humans ens entretenim. El món dels llibres, que abans significava un tall gros del pastís de l'oci i de l'aprenentatge, ha quedat diluït entre el magma d'oportunitats d'oci. Això, sumat al fet que al nostre país gran part de la gent que llegeix també escriu, ha propiciat que les possibilitats de publicar en una editorial tradicional s'hagin reduït notablement.
En resum, la compra de llibres ha disminuït, però no les ganes d'escriure i publicar.
 |
Foto: Tirachard Kumtanom, des de Pexels
|
I això quines conseqüències té per a l'autor? Que pot aconseguir publicar, sí, però a canvi de perdre els drets s'explotació sobre el seu llibre i veure que l'editorial no fa res per incrementar-ne les vendes, moltes vegades ni tan sols publicitat, de manera que han publicat, però durant anys el seu llibre queda relegat a pocs exemplars que no es vendran enlloc, o a caixes d'exemplars a casa o al magatzem de l'editor. L'autor no en té els drets i no pot fer res amb el seu llibre.
Foto: Stephanie LeBlanc des de Unsplash
L'altra opció que sembla que els queda als autors sense editorial o amb una mala experiència en el camp tradicional és llançar-se a l'aventura de l'autopublicació, amb els problemes que suposa això: una gran inversió de temps i penjar a la xarxa un llibre que no ha passat per mans de professionals que saben com fer d'un bon text un llibre per ser publicat.
Editorial Intrèpida és una petita editorial independent que proposa un altre model: com a empresa de serveis editorials, donem l'oportunitat de publicar amb la qualitat d'una editorial tradicional, cuidant el llibre de l'autor que ens el confia i treballant perquè tingui la repercussió que l'autor desitja. Tot plegat, amb l'afegit important que l'autor manté tots els drets sobre el seu llibre i, per tant, amb menys exemplars venuts pot recuperar la inversió que ha fet.
 |
| Editorial Intrèpida |
En qualsevol moment pot decidir traduir el text, canviar-ne el format, imprimir-ne més... i fins i tot endur-se'l a una altra editorial, si ho vol. Els drets sobre el seu llibre són seus, i per això sempre en té el control.
Així doncs, l'autor inverteix en la confecció del seu llibre i recupera la inversió amb la venda perquè, en comptes d'un 10 % del preu del llibre, l'autor es queda amb tot el benefici del llibre venut i, a més, ha decidit quant volia invertir i per quins conceptes.
El cor de d'Intrèpida el formem dues persones, la Luka, fotògrafa, dissenyadora gràfica i maquetadora, amb més de vint anys de professió en el seu camp, i la Núria, editora, correctora d'estil i ortotipogràfica, lectora professional i també escriptora, amb set anys d'experiència en el camp editorial, i altres col·laboradors que ens ajuden a fer bons llibres. Ens podeu trobar a www.editorialintrepida.com
 |
| Foto: P. Diago |
Cal·ligrafia
Recordo aquella lletra tan ben feta que feia la meva mare quan anava al col·legi de les Germanes Carmelites. Encara guardava els quaderns de col·legiala. Totes les lletres eren igual de petites, igual de rodones, ben ordenades i ben dibuixades. Potser era la lletra femenina de la seva fundadora. Santa Teresa
Jo vaig anar al col·legi del Cor de Maria. Ens feien fer cal·ligrafia en un quadern de paper pautat entremig de dues línies paral·leles. Les lletres inclinades cap a la dreta, totes iguales, que no sortissin ni per dalt ni per baix. En deien cal·ligrafia anglesa.
Recordo quan fèiem els assentaments al llibre Diari, amb els titulars amb lletra «redondilla» i quan els passàvem al Major, amb lletra gòtica. Era molt entretingut, però era una època en què el temps no comptava. No era difícil. El truc consistia en tenir una ploma de punta plana, adequada a la mida de la lletra.
També fèiem servir llibretes de ratlles i de paper llis amb una pauta al darrere per escriure ben dret i que no es notés. En dèiem una«falsilla».
Les llibretes de paper quadriculat eren per l’aritmètica. Els números no calia que fossin tots iguals. Podien anar al seu aire. Només faltaria! Eren del gènere masculí!
Alguns em deien que, amb una lletra tan ben feta podria ser escriventa. Per la meva veïna —abans sempre teníem les portes obertes— la germana d’en Pepito llauner, un escrivent era un senyor. Em posava de model el seu pretendent, que era funcionari de l’Administració. Tenia aquest ofici des de feia molts anys i sempre anava ben vestit. Tot i que, segons la seva cunyada, no li agradava la lluentor del seu trajo blau-marí, ni aquell polsim blanc a les espatlles.
I ves per on, qui m’ho havia de dir! Al final em vaig guanyar la vida amb la lletra. Però la meva lletra, aquella lletra en la qual tant m’hi havia esmerçat, només em va servir per escriure postals a la família o cartes al Siset quan feia la mili.
Vaig acabar fent de mecanògrafa!
Maria Aladern,
Cornèlia Abril,
Blanes
#/media/Fitxer:Gebrochene_Schriften.png){kind=link}