diumenge, de març 18, 2018

Esdeveniments culturals a Blanes

Divendres, 16 de març.

Podem parlar de Primavera, perquè ja la tenim a tocar.

Lloc: Jardí Botànic Marimurtra . Blanes.

Presentació de tres intervencions en tres espais que barregen l'art amb el paisatge, aprofitant tres arbres morts.

Land Art

El mateix element vegetal "acompanyarà" la mort de l'arbre, dibuixant un projecte efímer, perquè tindrà una vida i després morirà, com el mateix arbre.

L'artista, Miquel Gelabert, ens explica que el dibuix que ha fet  amb l'escorça al costat  de l'arbre, tant serveix per als escarabats, i altra petita fauna, com perquè en gaudeixin els nens. Mentre ens ho explica, uns quants nens, realment, en gaudeixen!



El mateix dia, i també a Blanes, assistim a la presentació d'una antologia poètica,
Com elles,
antologia de poetes occidentals del segle XX. 
Autora: Mireia Vidal-Conte.
Lleonard Muntaner, editor.



Una vetllada força interessant, per conèixer dones poetes que jo desconeixia. Per  gaudir dels poemes en qualsevol moment. A la foto, Mònica Rabassa, llegint un poema.

I el dia anterior, dijous, havíem assistit a la commemoració dels 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, en una sessió molt interessant, moderada per l'actual alcalde de Blanes, Màrius Ros, que entrevistà Ester Franquesa, Directora general de Política Lingüística i Jordi Ginebra, Comissari de l'Any Fabra. Aquí, en foto trobada a internet.

Al mateix temps, es celebraven els 30 anys del naixement de l'Oficina de Català de Blanes, la directora de la qual és, ara mateix, Elisa Sola.

Elisa Sola.  Foto d'Aitor Roger


I aquí, fotografia feta el mateix dijous, a la Biblioteca.

Una vetllada molt interessant. Em quedo amb una idea, molt important: Fabra tingué una visió de la llengua catalana com a fet social.

dimecres, de març 07, 2018

Avui, per demà: 8 març'2018


Les dones que configurem el grup literari Cornèlia Abril recolzem la vaga del dia 8 de març.
Perquè és una proposta internacional i reivindicativa i, sobretot també, perquè som les que no hi són.
Així de clar. Per tant, parem màquines.

Una vegada més recordem que hi ha un lloc a l'infern reservat per al subjecte passiu que nega l'ajuda o per al subjecte actiu que oposa violència.
Les dones que som tractades injustament podem i volem formar part d'una societat equitativa.


Podeu llegir alguns trets fonamentals que s'especifiquen en el següent redactat: MANIFEST 8M