dilluns, de maig 29, 2017

Cada dia, la història

Fa uns quants dies que em dedico a repensar la història recent catalana a partir de la història general del segle XX. Ho faig sense pretendre res. Analitzo fets concrets des del punt de vista de la persona que soc en el meu entorn familiar; també des del punt de vista de Cornèlia Abril, grup literari heterogeni, format només per dones; valent-me de biografies concretes. Per exemple, ahir, a casa, escoltant Raimon a la TV en el seu comiat després de seixanta anys dedicats a cantar. O, també, la setmana passada en l’adéu a Pilar Cabot, poeta i llibretera vigatana, estimada, de qui ara rescataria una paraula: BENIGNE, paraula d'ús freqüent en els versos que va escriure. 

Un i altra son referents. Persones de les quals jo no en conec dobles cares. Testimonis de vida que transmeten informació de primera mà. Sempre els he trobat allunyats de la hipocresia social. Quan escolto les seves paraules em pregunto com pot ser, després de tanta lluita compromesa, que hàgim  anat a caure en la ridiculesa més gran de totes: l’èxit fàcil.



Estudiant les biografies de Raimon o de Pilar Cabot, o de les persones que son com ells, podem entendre una part de la nostra història recent: d’on venim i per quines raons hem hagut de sovint recórrer camins fressats o no gaire planers. Un cop entès aquest punt bàsic, se’ns despleguen unes quantes extensions del pensament, totes interessants. La majoria dels qui avui estem a la ratlla dels cinquanta, any amunt o any avall, hem hagut d’entendre de nou alguns episodis del passat. Perquè s’ha fet evident la falta de veritat. Hem vist aparèixer una escletxa, fonda i negra, plena de noms i cognoms, negada de fangs i llots, gens lloable, producte del corrompiment i la degeneració ètica. 

La corrupció és una pràctica nefasta per la condició humana, ja ho sabem, i perillosa a l'hora d'encarar l’educació de futures generacions. 




Jo sento un profund respecte per les persones nascudes durant la primera meitat del segle XX. Algunes han estat relataires excel·lents; ens han deixat testimoniatge en perspectiva de la societat i del moment històric que els ha tocat viure. Guerra, gana, censura, exili, ressorgiment econòmic, transició democràtica, crisi econòmica.Temes de capital importància. Ens han explicat també com han hagut de resoldre les qüestions domèstiques, la vida quotidiana, plantar cara. I, com en qualsevol historia particular: treballar i deixar que els fets, o l’obra, en el cas dels artistes, parlin més que les paraules vanes. 

Llavors, igual que ara, ens han parlat de i en l'idioma universal: estimar, sempre, sense interposar envans ni plafons en la construcció de l’edifici propi, el del jo, el d’un jo inserit a la societat. I, si hem llegit amb atenció, potser haurem après a pensar la història, amb tota la seva complexitat. 



Matilde Nuri i Espona
Cornèlia Abril

dimecres, de maig 24, 2017

Tiempo bruno


Acariciando la orilla
mansa muy mansamente
agitando recuerdos
olvidando promesas
desangelada la noche se presenta
pero es tanta su furia contenida
y tanta su pasión desenfrenada
que abrazando la arena
la arrastra a las profundas simas del recuerdo

Tanta vida, tanto ruido
escalones,  escaleras
piedras, muros, fronteras
cigarrillos consumidos en la espera

Colinas invertidas
negros jirones de almas del pasado
posos de siete mares
aires de cuatro vientos
una luna que pasa
mil lunas que se pierden
olvidada la espuma en una roca
vestigios de un naufragio

-Sanzsoto

dilluns, de maig 22, 2017

Un tast saborós al Museu de la Tècnica de Manresa

El Museu de la Tècnica de Manresa és un enorme edifici de pedra sense floritures, enllestit l'any 1865. Voltes gegantines, murs espectaculars, un recinte que es bastí temps enrere per emmagatzemar l'aigua que, des de la Sèquia, proveïa la ciutat. Quan va caure en la buidor del desús, va estar anys en gran declivi, fins que el museu s'hi va plantar per obrir les portes d'un espai singular que no havia perdut encant, més aviat en guanyava.


Museu de la Tècnica de Manresa


La Pilar Alonso, conservadora del museu, i l'Anna Selga, coordinadora, ens van obrir les portes al grup literari Cornèlia Abril perquè presentéssim el nostre segon llibre Si es fa fosc. Vam estar teloneres d'un "tastet" singular. Després de la nostra xerrada, seguia una visita guiada per l'interessant i bell camí dels telers i teixits emprats al passat segle. Aquest recorregut cultural es completava amb un tast de vins dels cellers Mas de Sant Iscle i Caves Artium, amanit amb uns talls de coca feta a metres en forn de llenya. 

Parc de la sèquia- 20 de maig'17

Cellers Artium i Mas de Sant Iscle


De fons, els magnètics quadres de Carmen Sanzsoto, i, arrenglerats en una taula llarga, els llibres: a més del darrer i nou Si es fa fosc, el primer He d'anar-me'n; llibres de contes, poemes, biografia il·lustrada i novel·la d'autoria individual de les components de Cornèlia Abril.


Manresa'17-Sanzsoto



Puc dir que va ser una esplèndida vetllada. A les sis i deu minuts l'Anna Selga ens va presentar, i la Maria Cirera, la Matilde Nuri, la Carmen Sanzsoto i la Sílvia Armangué que soc jo, en un parlament flash de 30 minuts vam anunciar el llibre, el pròleg de l'escriptora Olga Xirinacs, les seves particulars valoracions de cada un dels nostres relats; una biografia curta de nosaltres: les autores i la Cornèlia, uns fragments del llibre, que té com a tema recurrent les dèries, manies, obsessions i desgavells peculiars de les persones i les boniques, estrafolàries, iròniques histories que ens ha inspirat.
Per acabar, Carmen Sanzsoto va declamar l'intens poema que té per títol Bataclan, obra seva, igual que les  il·lustracions que ens regalen els ulls enmig de la lectura del llibre.

Les nostres companyes Mercè i Pepa Bagaria i Montse Medalla no van poder ser en aquest acte, però ens en queden molts, espero.




Poema Bataclan, de Carmen Sanzsoto



Dir que l'amabilitat del personal del museu ratlla l'excel·lència, que ens hi vam sentir millor que ben acollides, que el públic penso que va gaudir de cada tast, que nosaltres vam passar un dia d'aquests tan bons: el lloc, perfecte i la companyia immillorable. Gràcies Parc de la Sèquia, Olga Xirinacs que et duem al cor en cada presentació, gràcies a tots els que us vau apropar.

Ara, només queda esperar que la lectura de Si es fa fosc us sigui plaent.




dissabte, de maig 20, 2017

Aquella feina que no es veu

Estem acostumats a sentir, llegir, veure... 

Pròximament (a les sales de cinema)

La prèvia (abans d'un partit de futbol important)

Sortirà el dia tal (quan ha de sortir un llibre d'un autor conegut) 

Però parlem poc d'aquella feina invisible però feixuga, per molt que es faci amb tota la dedicació, cercant disponibilitats que no sempre es tenen i, per damunt de tot, amb il·lusió compartida.

Ja fa mesos que Cornèli aAbril en pes treballa per presentar en societat el seu segon fill, el seu segon llibre Si es fa fosc

Ja fa mesos que  en parlem amb familiars i amics, que ho anunciem a través dels pocs mitjans de comunicació que ens fan costat,  com  Ràdio Manresa , a qui agraim que ens donés la possibilitat de parlar-ne, i a Regió7, per parlar de l'esdeveniment. Gràcies! Fa temps, també, que ho repetim a les xarxes socials, en fi, Cornèlia Abril no s'està mai quieta.

M'agradaria fer una constatació de fets: Cornèlia Abril va treballar moltíssim per poder presentar Si es fa fosc a Mas Guinardó, ja en vàrem fer una crònica en el seu dia.

Cornèlia Abril va treballar moltíssim per dur a terme "l'stage" a la Fira del llibre d'Artista + Sant Jordi. També en vàrem fer una crònica.

Cornèlia Abril està treballant moltíssim per fer, aquesta tarda, la presentació en societat de tota l'obra de Cornèlia Abril en pes: Si es fa fosc,  He d'anar-me'n, i els llibres que els seus membres han fet en solitari, més l'exposició de part de l'obra de la nostra "il·lustradora personal".

Cal que se sàpiga que darrere d'una presentació hi sol haver hores de feina de molts tipus: pensar, comparar, seleccionar, buscar, trobar, intentar obtenir, compartir, fer saber, assajar... tot el que anomeno és fruit d'una feina acurada, que ve després del "senzill" fet d'escriure una història i editar-la i publicar-la.

Cal que qui acaba comprant un llibre pel plaer de la seva lectura, tingui clar que els autors poc coneguts o molt coneguts, però no mediàtics,  dediquen/dediquem moltes hores a fer acurades preparacions per tal de compartir amb el  lector final les nostres inquietuds literàries, artístiques...

La "moda" actual, de titllar els lectors de "consumidors" no ens agrada. El quevolem és compartir cultura, viure-la, estimar-la i difondre-la!

Una mostra gràfica de la "prèvia" a la presentació, aquesta tarda, de l'obra literària i artística de Cornèlia Abril, al Museu de la Tècnica de Manresa, com ja sabeu, amb cata de vins i metres de pizza!


dissabte, de maig 13, 2017

Si es fa fosc

Pròleg d'Olga Xirinacs a SI ES FA FOSC 
(dos fragments: inicial i final)

CAMINS D’ABRIL 

A l’inici d’aquest llibre trobem una cita enigmàtica de Fiodor Dostoievski a Crim i càstig. Diu: «... de vostè depèn que aquesta foscor no sigui eterna.» Del títol del llibre es pot deduir que un advertiment amable, íntim, fet en veu baixa per quan minva el dia o decau l’ànim, podria ser el fil conductor que enllacés els relats presents. És cert que aquest aspecte ha estat tingut en compte, però la creativitat imaginativa de les autores n’ha fet una notable exposició de matisos. Cal tenir present que, en l’art, el gravat exerceix una fascinació en els entesos; el gravat pot ser acolorit, sí, però l’atracció dels suggeriments fa valorar traços en definició del gris al negre, de sanguines en gradació de rosat fins granat vinós, de tot allò que expressa volum i força amb un estil divers i propi però sense la violència feridora del dia.


Hem acabat la lectura i potser se’ns ha fet fosc més d’una vegada mentre llegíem aquestes obres. Cada relat canvia de color i de percepció segons el lloc on és llegit. Seria interessant, per als lectors curiosos, saber els efectes de cada lectura segons els llocs i els estats anímics. Seria difícil saber-ho, però ens ho podem inventar en un proper relat. Sigui al còmode sofà, a la flonja butaca, al metro, al bus, al tren, al Delta de l’Ebre o sota el Montardo, aquesta prologuista desitja a tots els lectors el que els polítics en dirien un «estat de benestar»: el dels polítics, mai no el tindrem. Però el que ens pot donar aquest llibre, que porta l’ànima de les seves autores, aquest, sí.


Olga Xirinacs
Tarragona, 27 de febrer del 2017



Dissabte, dia 20, presentem a Manresa. 


dijous, de maig 11, 2017

11 maig'17 - aniversari d'OLGA XIRINACS


#OlgaXirinacs81aniversari





Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.


OLGA XIRINACS  - 
La pluja sobre els palaus

dilluns, de maig 08, 2017

Poemas per a la Marató, relat de menys d'un minut de Silvia Armangué

Pintura Sanzsoto


Temps


Dies de colors de tardor saborosa,
taronja i groc i un esclat de rauxa.
Et porto a dins, a les nits fredes.

Tots els estels sobre nosaltres.


-Silvia Armangué Jorba