poema - 22 de març de 2024

Les autores de Cornèlia Abril hem escrit un poema per celebrar el Dia Internacional de la Poesia. Valgui el poema, també, com a introducció al futur immediat amb el nostre llibre cinquè.

I,  de retruc, l'existència

Som el que ens ve de gust

i, en algun moment, sense ordre ni concert,

com per instint, movent els fils d'aquí i d'allà,

sense cap mena de pressió

o, tanmateix, sota pressió excessiva,

ho canviaríem tot

perquè tot quedi molt clar.

Som el que ens ve de gust

o la mera idea de ser-ne capaces. 

                                C. A. - 21 març 2024

                                                         

Un poema per al Dia Internacional de la Poesia

(foto trobada a google)

LXXIII

La Nandina domestica, també dit bambú sagrat,

és una planta amb flor de formes orientals

i gamma de tonalitats de tardor

a les fulles canviant.

                           

                             La flor ara és blanca

però pels volts de Nadal serà vermella.

Resistent a les plagues,

com els poetes,

com les poetes.

 

                                         Matilde Nuri i Espona 

                                         Del llibre Un botó per cada trau (Ònix poesia)

Presentació dels Premis Recvll de poesia i narrativa de l'any 2020

Dissabte, 8 de maig, 2021. Comencem la desescalada  d'un confinament, tot i que prenem totes les precaucions possibles, de totes les maneres possibles. 

Precisament degut a la pandèmia, i als diversos periodes de confinaments diversos, l'any 2020 no es va poder fer l'acte al qual vaig assistir dissabte, al Jardí Botànic Pinya de Rosa de Blanes. 

Compleixo amb les paraules tòpiques, però és que és, literalment, un marc incomparable. Per això, gairebé em veig obligada a dir que, des d'aquest meravellós entorn, un marc indomparable, vaig tenir el goig d'assistir a la presentació dels LVI Premis Recvll de Blanes, dels certamens de «Benet Ribas, de poesia» i «Joaquim Ruyra, de narrativa» de l'any passat, 2020.

Els premiats van ser Albert Canadell, de narrativa, per la seva obra «La ferida» i Joan Callau, de poesia, per «Com l'hora blava».

Salvador Roca va presentar l'acte i els autors.

Comença amb el de poesia, «Com l'hora blava», llegeix un poema i ens deixa amb l'autor. Joan Callau, de L'Ametlla de Mar, ens diu que aquest llibre tanca una trilogia que ell va començar a escriure l'any 2013, després de vint-i-cinc anys sense escriure. Ens parla d'una reflexió sobre la vida i construeix la imatge d'una dona fictícia, inventada, i quan acaba el llibre gairebé pensa que és real, sense saber-ho. Llegeix quatre poemes curts, i sempre, els poemes es desdoblen en una part d'introversió, i una part d'extraversió.

Acaba dient-nos «A vegades succeeix que es funda un mon entre dues mirades».

I us deixo un dels poemes que m'ha agradat més:

«Besa'm, que la besada et besaré
i tota et besaré, i molt, i tant
que et besaré fins a besar-te l'ànima».

Roca ens presenta, després, Albert Canadell. En aquesta ocasió no llegeix un fragment, perquè —diu— ja ho farà l'Albert. L'Albert Canadell diu que no és escriptor professional. Que és home de poques paraules i que «escriu curt» i no és un acadèmic. Al seu llibre «La ferida», presenta dos relats intensos, escrits amb diferència d'anys entre ells, però que, entre ells, s'hi pot trobar un lligam. Diu que li agrada «anar per feina» i ens llegeix un parell de fragments molt curts, i que fan venir ganes de llegir el llibre, que és del que es tracta!

Acaba l'acte Salvador Roca, dient que Canadell fuig de la selva urbana, per anar a parar a la selva real. I que, a partir de dos viatges reals, escriu els dos relats que ofereix a «La ferida».

Amb un sol radiant, ens acomiadm i tornem a posar les mirades al bell jardí, tan a la vora que el tenim...

La meva opinió

Dia mundial de la poesia

 

La meva ànima de Cornèlia  es força satisfeta que se'ns hagi invitat a l'espai d'escriptura que condueixo, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, a participar en aquest esdeveniment anual que és el de recordar, lloar, parlar, fer sorgir de la terra, del poble... 

LA POESIA

Amb tota la il·lusió, amb els components de l'anomenat espai, vam dissenyar un acte per ser emès virtualment, donades les circumstàncies actuals amb la pandèmia. 

Val a dir que jo tenia pensada una activitat molt més agosarada, que no revelaré ara, però que, per motius, precisament de pandèmia, no s'hauria pogut fer. I no ho revelaré ara, perquè me la reservo, si a la Biblioteca Comarcal tenen a bé tornar a comptar amb mi —i amb l'espai d'escriptura—l'any que ve, comptant que les circumstàncies ens siguin favorables.

A l'últim moment vam poder aplegar vint persones (entre públic i participants) i vam estendre una mica més l'activitat, parlant dels poemes que, de petits,  a cadascú de nosaltres ens havien provocat més ganes de llegir poemes. Vull dir, en viu i en directe! Però va ser molt a última hora, per això vam decidir passar els videos que havíem preparat.

Gràcies, doncs, a les persones implicades, des de la Biblioteca Comarcal de Blanes: Gemma Ciuró, Anna Rosa Bou, Montse

Els participants de l'espai s'hi han implicat no solament a nivell d'escriptura i de poesia, sinó a nivell emocional: Josep Alum, Eva Ariza, , Joana Arenas, Núria Baldrich, Rosa Eritjà

Hi ha hagut tres poetes convidats: Joan Adell Àlvarez, Judit Ascanio Ariza i Matilde Nuri i Espona.

Tant de bo haguéssim pogut convidar-ne molts més (de Blanes i de fora de Blanes), però quan hi ha limitacions, ens hem de cenyir a les normes, faltaria més! I nosaltres, tots plegats,  som molt disciplinats!

Aquest any, el poema per al Dia de la Poesia, és el de Felícia Fuster: No em despulleu.

És preciós que la poesia sorgeixi, com la primavera, des de l'arrel del poble!

MONTSE MEDALLA,  per Cornèlia Abril

GAUDIU DELS VIDEOS!

Presentació:

https://www.youtube.com/watch?v=ZZXOnCLCKm4&t=28s

Poetes convidats:

https://www.youtube.com/watch?v=UEd_Wed8xqI

Poemes  de poetes que ens agraden i poemes nostres

https://www.youtube.com/watch?v=p-1Q6ITiElE 

'Los juguetes de Bertrand', de Carlota Caulfield

A Cornèlia Abril ens afegim a la iniciativa de tornar a publicar entrades als blogs. Ho farem en detriment de la immediatesa i els intercanvis d’opinió expressats en la brevetat de cents i poques paraules. Tot és bo, esclar. I una cosa no treu l'altra, però cadascú s'acomoda on més li plau i convé. Nosaltres ens postulem per fer divulgació, donar a conèixer obres i autors que ens agraden. Potser amb un comentari breu, una ressenya, unes fotografies.

De manera que aprofitem que ahir l'editorial ÒnixEditor va presentar un llibre de poesia a la llibreria Laie. I en volem parlar. 

d'esquerra a dreta: Òscar Esquerda, Carlota Caulfield, Antoni Clapés. 

          

quina lletra més maca, oi?

Es tracta del llibre de poesia ‘Los juguetes de Bertrand’ de l’autora cubana Carlota Caulfield, versió bilingüe, per tant també ‘Bertrand’s Toys. Amb introducció d'Antoni Clapés. 

Encara no m’he endinsat en el llibre. Però la lectura de poemes que en va fer l’autora ahir m’ha deixat el pòsit necessari per voler conèixer la seva obra. Dic obra, per trobar-hi la veu.

A la solapa del llibre diu que és una veu ‘sensual, atenta i complexa’, i parla de ‘el joc de les seves imatges i el seu to vehement’. 

Llegiu les paraules a la contracoberta del llibre:

En èpoques de dificultat és quan millor s'expressa la poesia. I, també, quan el lector la troba. 

Matilde Nuri i Espona

Cornèlia Abril

.

'Res no mor'

no és per fer nosa -seria massa miserable!-
i tampoc per llepar eternitats infames,
sinó per seguir vivint entre lletres i papers,
Cornèlia Abril,
perviure entre sons de poesia que no mor:
'Tenen com una pau joiosa aquestes fulles
morint-se, i mig sospiren: "Res no mor".

Res no mor i nosaltres totes
'Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la, diu:
"La vida passa, es fon, i torna i brilla".'
Salut, seny i sort.



en cursiva, versos de Marià Manent
del poema - TARDOR A VILADRAU
.

poema - Matilde Nuri

del recull A tall d'aigua - any 2013

NO FEM TARD ENLLOC

I.

                     foravia!

la ginesta

i les tiges dretes del donzell

fan esmorteir una mena de ràtzia de sons guturals

les bambolines de paper d’estrassa     

 i els guarniments penjant del sostre

d’un sac buit els il·lusionistes

             en treuen conills

                  

la mentida porta inexorablement associada la mentida

la primera la segona i aquesta la tercera i aquesta la quarta

i això és ja un no acabar mai que emplena la llera dels rius

  

II.

  

i nosaltres som còdols

cop de roc

la tanca o el pom o bé la gesticulació nova

que tot d’una engega un relat incipient

pel qual els dies il·legibles  s'esdevindran llegibles

gràcies a la determinació de la gent

mot rere mot rere mot      

en línia i fil per randa               

 del text la idea

III.

  

hem après a separar el nyap del gra per a la mòlta

amb sedassos d’ordit acurat hem dut a terme

el complet procés de cerndre tota inventiva tòxica

meticulosament ho repetirem les vegades que calgui

no fem tard enlloc

no tenim pressa  ni fre

 Matilde Nuri i Espona

Tres poemes i un camí, ITAKA - Sanzsoto

Si vas a emprender el viaje hacia Itaca
pide que tu camino sea largo,
rico en experiencia, en conocimiento.
A Lestrigones y a Cíclopes,
o al airado Poseidón nunca temas,
no hallarás tales seres en tu ruta
si alto es tu pensamiento y limpia
la emoción de tu espíritu y tu cuerpo.
A Lestrigones ni a Cíclopes,
ni al fiero Poseidón hallarás nunca,
si no los llevas dentro de tu alma,
si no es tu alma quien ante ti los pone.

Pide que tu camino sea largo.
Que numerosas sean las mañanas de verano
en que con placer, felizmente
arribes a bahías nunca vistas;
detente en los emporios de Fenicia 
y adquiere hermosas mercancías,
madreperlas y coral, y ámbar y ébano,
perfúmes deliciosos y diversos,
cuanto puedas invierte en voluptuosos y delicados perfumes;
visita muchas ciudades de Egipto
y con avidez aprende de sus sabios.

Ten siempre a Itaca en la memoria.
Llegar allí es tu meta.
Mas no apresures el viaje.
Mejor que se extienda largos años;
y en tu vejez arribes a la isla
con cuanto hayas ganado en el camino,
sin esperar que Itaca te enriquezca.

Itaca te regaló un hermoso viaje.
Sin ella el camino no hubieras emprendido.
Mas ninguna otra cosa puede darte.
Aunque pobre la encuentres, no te engañará Itaca.
Rico en saber y vida, como has vuelto,
comprendes ya qué significan las Itacas.
-Kavafis

Yo... no soy más que un hombre sin oficio y sin gremio.
Sólo un vagabundo. Soy un hombre sin ciudad... sin decálogo y sin tribu.
Mi éxodo es ya viejo.
Y en mis ropas, duerme el polvo de todos los caminos.
Y el sudor de muchas agonías.
-León Felipe

¿Volver? Vuelva el que tenga,
tras largos años, tras un largo viaje,
cansancio del camino y la codicia
de su tierra, su casa, sus amigos,
del amor que al regreso fiel le espere.
Mas ¿tú? ¿volver? Regresar no piensas,
sino seguir libre adelante,
disponible por siempre, mozo o viejo,
sin hijo que te busque, como a Ulises,
sin Itaca que aguarde y sin Penélope.

Sigue, sigue adelante y no regreses,
fiel hasta el fin del camino y tu vida,
no eches de menos un destino más fácil,
tus pies sobre la tierra antes no hollada,
tus ojos frente a lo antes nunca visto.
-Luis Cernuda

imágenes © Sanzsoto

11 maig'17 - aniversari d'OLGA XIRINACS

#OlgaXirinacs81aniversari

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.


OLGA XIRINACS  - La pluja sobre els palaus

BLUES & WORDS

El passat 24 de març, Cornèlia Abril va participar en un acte, a l'Ateneu Arenyenc d'Arenys de Mar per celebrar l'entrada de la primavera, a base de blues i paraules.

La nostra pintora, Carmen Sanzsoto, ha fet aquest resum de l’acte celebrat a Arenys la semana pasada, Blues&Words, amb el suport de l’Ateneu Arenyenc i el grup musical Departament d’Essència de Trementina, amb la poeta Teresa d’Arenys com a convidada especial:

 “A finales de marzo, rodeada de mujeres maravillosas, mujeres luchadoras, mujeres que se superan día a día y entre las cuales me permiten estar, hace una semana llevábamos a cabo una bonita fiesta de primavera en el Ateneu d'Arenys, con la poeta Teresa d'Arenys y amenizada por el grupo Departament d'Essència de Trementina, y cuando aun resuena el eco de la misma ya estamos preparando la siguiente”.

Ben poca cosa podem afegir, llevat que malgrat el mal temps, tot va anar bé. Va ploure tot el dia, i a la tarda, amb molta força. Tant, com per desanimar molta gent. Tot i així,  l’assistència a l’acte va ser força reeixida, la qual cosa ens va deixar constància, una vegada més, que a la gent, així, en general, li agraden els actes culturals, s’ho passa bé i hi participa amb entusiasme.

Presentació, per part d'Anna Riera (a baix) i Montse Medalla (a dalt)

Blues, amb Essència de Trementina. Val a dir que les paraules i el ritme formen un bon tàndem! Tothom en va gaudir força. Gràcies de nou, des d'aquest blog, Pere Planells, Francesc Sànchez i David Estrada, per la vostra interessant col·laboració.

Presentació de la nostra convidada, Teresa d’Arenys, poeta reconeguda, amb una extensa obra, de qui ens vam endur un molt bon record i, esperem, una bonica amistat. Aquesta presentació es va fer en forma de lectura d’alguns dels seus poemes per part de Cornèlia Abril, així com una entrevista , feta també per les components del grup literari, a través de la qual vam poder conèixer alguna cosa més de Teresa, a qui agraim profundament la seva participació.

A la foto, Mercè Bagaria, llegint un poema de Teresa. 

Sílvia Armangué, entrevistant Teresa.

En una segona part, i després d'escoltar un altre blues, cada ànima de Cornèlia Abril es va expressar a la seva manera. Ja fos explicant com és la seva ànima, ja fos llegint un fragment d'un dels seus relats, o parlant dels perquès de l'escriptura, de la lectura, de la literatura!

A la foto, Pepa Bagaria, descrivint la seva ànima felina.

Matilde Nuri, parlant-nos, a través de "Negació". de la dificultat de dir no, la dificultat d'aprendre a dir no i la dificultat d'haver d'aprendre a dir no.

Carmen Sanzsoto, llegint el seu poema "Ser silencio en el silencio".

Com ja hem comentat, l'assistència de públic va ser bona, tot i el mal temps. A la foto, una perspectiva de la bonica sala que ens va acollir:

Vam acabar amb la recomanació d'estar ben atents, perquè pròximament sortirà un nou llibre de Cornèlia Abril: Si es fa fosc.

Però mentrestant, el públic va tenir la possibilitat d' adquirir, si li venia de gust, el primer llibre, He d'anar-me'n,o el poemari de Teresa d'Arenys, entre d'altres llibres publicats per algunes de les components del grup literari.

En Pau, envoltat de llibres.

No en va, Blues&Words fou un trobada amb música i literatura, per celebrar l'entrada de la primavera!

Bona primavera a tothom!

Miguel Hernández i Carmen Sanzsoto

Al blog Pequeños libros de artista, Carmen Sanzsoto ret homenatge als poetes que estima i admira. Avui publiquem dos poemes de Miguel Hernández amb imatges de la pintora.  Gaudiu.

La guerra, madre: la guerra

La guerra, madre: la guerra.
Mi casa sola y sin nadie.
Mi almohada sin aliento.
La guerra, madre: la guerra.
Mi almohada sin aliento.
La guerra, madre: la guerra.

La vida, madre: la vida.
La vida para matarse.
Mi corazón sin compaña.
La guerra, madre: la guerra.
Mi corazón sin compaña
La guerra, madre: la guerra.

¿quién mueve sus hondos pasos
en mi alma y en mi calle?
Cartas moribundas, muertas.
La guerra, madre: la guerra.
Cartas moribundas, muertas.
La guerra, madre: la guerra.
-Miguel hernández

acrílico/papel, 15 x 15 cm (plegado) 15 x 60 cm (desplegado)

                                

Despues de haber cavado este barbecho - Miguel Hernández

Después de haber cavado este barbecho
me tomaré un descanso por la grama
y beberé del agua que en la rama
su esclava nieve aumenta en mi provecho.
Todo el cuerpo me huele a recién hecho
por el jugoso fuego que lo inflama
y la creación que adoro se derrama
a mi mucha fatiga como un lecho.
Se tomará un descanso el hortelano
y entretendrá sus penas combatiendo
por el salubre sol y el tiempo manso.
Y otra vez, inclinado cuerpo y mano,
seguirá ante la tierra perseguido
por la sombra del último descanso.
(Miguel hernandez)

acrílico/papel, tamaño: 17 x 13 plegado, 17 x 50 desplegado