Dues dones assassinades, una dilluns, l’altra dimarts. Avui és dimecres. L’Iris té ganes d’arribar a casa, però abans ha de passar per l’aparcament. Un cadàver a la planta -1; l’altre a la -2. Mai més es tornarà a posar talons: les passes ressonen com cops de mall a la desèrtica planta -3. Accelera la marxa seguint el ritme del seu cor. La primera dona es deia Anna, la segona Elisabet. Una ombra fonedissa li talla la respiració. Arrenca a córrer: el cotxe, el comandament, la maneta...
De sobte, una estrebada.
Elisabet Moreno per a Cornèlia Abril
