diumenge, d’octubre 28, 2018

'22 july'

Aprofitant que plou, ahir vam fer una tarda de cinema a casa. Vam triar veure '22 july'.

La pel·lícula recrea amb fidelitat les consequències de la massacre a la illa de Utoya, prop d'Oslo, quan un ciutadà noruec va atemptar i matar més de setanta joves de 15 anys, per discrepàncies ideològiques.

Jo recomanaria '22 july' a qui tingui interés en temes humans i de justícia social. Perquè, a banda de molts altres trets, trobo que l'encert de la pel·lícula és mostrar com la societat noruega ha resolt un conflicte inèdit en la història del país, a contracor del seu temperament tranquil.

L'atemptat, -que va ser doble, recordem-ho, a Utoya i a Oslo-  va trencar esquemes i, per suposat, l'harmonia que caracteritza la vida dels noruecs. La imatge que he triat correspon al moment en que una de les victimes mira per primera vegada de fit al seu agressor. És el dia del judici i està a punt de declarar.
Un detall: l'ull dret és un ull de vidre, i per tant, hi veu la meitat.


Resultat d'imatges de 22 july
22 july


Només hi ha una manera de reosldre conflictes i és encarant la situació. No defugint.
I, així sí, poder passar pàgina d'una vegada per totes.


Un llibre que il·lustra el mateix tema: ONE OF US, d'Asne Seierstad. 
En castellà, UNO DE LOS NUESTROS.


Resultat d'imatges de asne seierstad


Matilde Nuri i Espona
Cornélia Abril

dimarts, d’octubre 16, 2018

DES INCURABLES - Sílvia Armangué

Diari La veu - publicat 14 d'octubre 2018
relat de Sílvia Armangué Jorba




Una llarga decadència m’ha dut a les portes de l’hospital. No ha estat fàcil trobar-lo en la ciutat malvada, que canvia amb la lluna. Els meus records no són dúctils com ho són els carrers d’aquesta metamorfosi ambulant. En tinc plànols exhausts de cada llamborda: color, inclinació, rastre d’excrecions innominades, substrats de líquens de randes verinoses; trossos de la pols, grumolls de dolceses asfixiades en xiclet, ira trasmudada en àcids, cucs sinuosos, espores bordes, molècules del que queda d’un perfum de tarda, les marques obviades de la multitud. Em caldria esborrar aquests records, perquè em destorben, però no puc. Ja no hi ha llambordes, als carrers; hi ha terra, ciment, asfalt, runes, pedres de colors posades en cercles; hi ha animals momificats formant sanefes, hi ha rajoles gebrades, pistes de carreres, tanques, reixes, murs de contenció d’aigua en diversos graus de vertígens i oxidació. Estendards apòcrifs suturen les voreres, tots entapissats de marques comercials sobre els colors de l’ànima del poble, un poble dissortat que de tant que s’ha expandit, com l’univers, ha acabat trobant la seva némesi: ara fa ballarugues de col·lapse, mur contra mur, sota l’horitzó de successos, blau violat a tothora, aliè a tanta extravagància, seguint lleis locals inversemblants. Hauria de caure en l’asfíxia per trobar el camí dels cirerers florits i el seu abellam i la seva llum de dies millors. Les cases massa altes han taponat el vent que els duia cap a mi, i ja no camino sinó en cercles. Mòrbids animals de fang i ulls cegats guarden, de nits, les corrents fondes que voregen totes les sortides. L’hospital es trasmuda lentament, les seves parets cobertes d’heura. Navego per passadissos de formol amb la meva maleteta de viatge, buscant el llit que m’han assignat. Oloro els meus companys de dies pitjors, però em nego a mirar-los. Error sobre error: si tanques els conductes d’un sentit, els altres sis o vuit o els que siguin agafen abrivats el relleu de la mancança i t’impregnen de les roses invisibles. 
(...)
Si vols llegir el relat sencer clica aquí: Des Incurables 


Sílvia Armangué i Jorba

dilluns, d’octubre 15, 2018

Cornèlia Abril en plena tardor

Cornèlia Abril ha entrat a la tardor amb prou empenta com per reprendre aquest blog i tot allò que se li posi al davant.

De moment, un tastet de tardor:




I després, comentar-vos que vam començar el curs amb una bonica Vetllada literària, la setmana passada, a l'AAVV  Esquerra de l'Eixample. Una bona estona parlant de llibres, de poesia, de prosa i de cultura en general, que ens va reomplir les piles a totes!

Aquí estem, doncs, i com ens agrada dir... Seguim!

Montserrat Medalla,
Cornèlia Abril,
Blanes