COMNDEMNAT A L’OSTRACISME

 

                                           Imatge treta de Google

Brut de cendres i ple de burilles era l’amo del món. Tothom al seu voltant xerrava de coses interessants i ell, al bell mig d’aquelles reunions interminables, gaudia d’una atenció especial. Uns quants gots llargs i prims li tenien enveja perquè a ells els abandonaven en qualsevol racó quan els buidaven, quedant fora d’escena sense cap mena de consideració.

Des de fa uns anys, l’han substituït per un gerro amb flors artificials. Aquelles ments brillants que abans discutien apassionadament, abocant-li tota la seva saviesa en un núvol de fum, ja no hi son. Els gots tampoc. Els d’ara, son curts i gruixuts amb relleus de coloraines.

Avui dia, roman avorrit al traster, al costat d’una caixa de llumins humitejats que tampoc mai tornaran a encendre res.

Eva Ariza per Cornèlia Abril

Dones

imatge de google

DONES

El meu editor m'ha dit que toquem el tema de la dona. 

    —És el que ven— m'ha insistit—. És el que demana el lector. Jo no sé per què —afegí— els  heu agafat tanta mania als homes. T'imagines que fos a l'inrevés?

    —És que vosaltres no teniu motiu. Si som un regal, si ho  fem tot per vosaltres. Fins i tot pensar.

    —Si els homes fóssim el que vosaltres enteneu per bons, llavors diríeu que som avorrits, i les avorrides seríeu vosaltres . A veure, de qui parlaríeu, amb qui us barallaríeu, per tenir un alicient?

—Sort que ens hem espavilat— exclamà l'escriptora, furibunda—. El poder que tenim ens l'hem hagut de guanyar i encara som mal vistes. Aquest és un tema més perillós del que sembla, senyor editor,  perquè de la mateixa manera que, encara que sembli impossible, sense adonar-nos-en ens trobem envaits per costums o lleis que fa anys crèiem erradicades,  de la mateixa manera ara ens podríem veure envaits per normes que venen de països no tan llunyans  i que no tenen cap pinta de desaparèixer. Si no lluitem, encara algun dia ens podríem veure embolicades de dalt a baix.

Maria Aladern, per Cornèlia Abril

Desitjos

Ella s’està a la terrassa de casa, asseguda a la cadira de rodes. Té la vista fixada en el mar. Les ones no descansen, una darrere l’altra i ja té l’oïda acostumada a aquest so infinit.

Hipnotitzada pel moviment i el bram del mar,  està convençuda que si la vida li brinda una segona oportunitat i torna a  néixer,  voldrà córrer, nedar, caminar, pujar muntanyes, farà atletisme, surf, paddle surf… Practicarà tots els esports que la facin sentir bé, li donin pau interior i llibertat. Però mentre visqui en aquest món injust, espremerà el temps per fer tot allò que el cap li doni permís, perquè el cos ja el té saturat.

Neus Cereijo, per Cornèlia Abril

Interferències

Un exèrcit armat de raons, però farcit de secretes voluntats de culte, busca la víctima ideal. L’aconsegueix un dia qualsevol i de seguia fa saber que no mourà un dit per salvar-li la vida.

Amb una formació de paraules vanes, l'exèrcit proclama la ineptitud de la víctima ideal. Es veu que no vol posar el cos a recer de cap malastre.

Donat que la víctima ideal no busca protecció en refugis idonis ¿què podria fer per ella un exèrcit armat de raons, però farcit de secretes voluntats de culte?

                                                        Matilde Nuri

imatge: Viquipèdia