Ella s’està a la terrassa de casa, asseguda a la cadira de rodes. Té la vista fixada en el mar. Les ones no descansen, una darrere l’altra i ja té l’oïda acostumada a aquest so infinit.
Hipnotitzada pel moviment i el bram del mar, està convençuda que si la vida li brinda una segona oportunitat i torna a néixer, voldrà córrer, nedar, caminar, pujar muntanyes, farà atletisme, surf, paddle surf… Practicarà tots els esports que la facin sentir bé, li donin pau interior i llibertat. Però mentre visqui en aquest món injust, espremerà el temps per fer tot allò que el cap li doni permís, perquè el cos ja el té saturat.
Neus Cereijo, per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada