Sant Jordi'26

 

Un any més, a Catalunya, per sant Jordi ens regalem llibres i roses. La festa és un esclat d'alegria que omple els carrers de riuades de gent. Un fix. És una primavera que nosaltres, a Cornèlia Abril, vivim de maneres diverses com diverses som les integrants del grup. Hem comprat i hem venut llibres, també a títol personal. 

Hem regalat i ens han obsequiat amb llibres infantils i de roba, àlbums d'imatges fotogràfiques, novel·les, poesia, relat. Les parades plenes de novetats i de clàssics son una temptació. La il·lusió, més. 

Jo he rebut dos volums que m'han agradat de manera significativa.

     

Perquè Jordi Cabré escriu "amb una prosa viva, erudita i irònica" la biografia del Montseny a partir de la vivència pròpia, i a mi em retorna a la meva. I és un plaer.

Perquè la poesia i el cant de l'Olga Xirinacs és en tot cas i sempre una celebració. 

Ara llegir els llibres completarà la jornada; la lectura dona sentit a la intenció primera i última de la festa.

FENT MALABARS

 

                                             Imatge de Google   El circ blau de Marc Chagall

Asseguda en un dels dos esgraons metàl·lics que donen accés a l’interior de la caravana on viu, fuma d’un vaper amb gust de mango i escolta pensívola, l’últim èxit dels Pignoise. Els adora.

Avui, la carpa ha estat plena de gom a gom. Entre tota aquella gent i mentre penjava del sostre com una papallona atrapada en la xarxa d’una aranya, ha vist com la seva mare amb llàgrimes als ulls, aplaudia amb força des de les grades.

Ha estat tot un encert que la gent del circ, la seva gent, lluís la nova col·lecció primavera-estiu de Vickbrun. La marca estava considerada una de les més importants en el sector de la moda de bany i llenceria d’alta gama.

Trapezistes, malabaristes, acròbates, funambulistes, equilibristes, mags i fins i tot pallassos i pallasses del gran circ PONS & COMPANY, han representat els seus números, abillats amb tota sort de bikinis, banyadors, pijames, roba interior i complements, mostrant a un públic especialment selectiu, la combinació perfecte per enlluernar-los i deixar-los bocabadats.

D’uns anys ençà, la seva mare i la Bruna, ajudades de la Carmen i tot un seguici de professionals, s’havien fet famoses per la originalitat a l’hora de presentar les seves col·leccions. Així doncs, les dones del seu entorn, havien aconseguit posicionar-se en un món veladament masclista i ser reconegudes a primera línia.

Ella podria haver format part d’aquell negoci, però des de ben petita, havia seguit al pare de fira en fira quan l’escola li ho permetia i el dia que va tenir el seu primer contacte amb el món del circ, als deu anys, va quedar corpresa i ja no va voler res més. Precisament PONS & COMPANY va inaugurar la seva primera carpa als dos anys justos d’aquella gran descoberta. La filla del firaire Pons volia treballar al circ i el seu pare va aconseguir donar-li el gust. Després d’uns quants anys i molts sacrificis, rodaven pel món amb un dels espectacles de circ més potents dels darrers temps.

Els seus pares es van acabar separant, incapaços de coordinar ambdues feines i passions, però ella era i seria per sempre, el seu nexe d’unió, i en aquesta ocasió, quan la mare els va proposar la idea de presentar la seva darrera col·lecció al circ, tots dos, pare i filla, varen acceptar el repte encantats. Les televisions, la premsa, les xarxes socials i la resta de medis de comunicació han publicat l’esdeveniment com un dels més notoris de l’any.

Mentre aspira amb suavitat i deixa que el vapor s’escampi com un nuvolet davant els ulls, pensa en la seva mare, la Vicky, en la Bruna i en la Carmen dempeus aplaudint l’espectacle i sent que també forma part d’aquell conjunt de dones braves que tenen clar el que volen. Pensa també en com el seu pare ha gaudit del projecte, treballant colze a colze, amb la dona que més ha estimat en el món i es sent molt afortunada.

P.D.En algun lloc del planeta, existeix un Budi que mira amb mig somriure un programa a la tele on es veu tot l’elenc de Vickbrun desfilant per la catifa vermella i pensa en el dia que la Carmen el va engegar. Quins pebrots!

I en algun altre lloc, més concretament al centre de Liverpool, també existeix un Jonnhy que amb un whisky a la ma i els ulls plorosos, mira a la secció de societat del diari, una foto on la seva primera dona, aixeca somrient el guardó més preuat del món de la moda.

Fi

Eva Ariza per Cornèlia Abril

L'ATZAR

                                              islàndia

    Al poble tot rutlla de meravella. Els pares de  la Bruna estan prou satisfets amb la noia que despatxa al forn. De fet, ja han tingut dues dependentes i ara fa dos anys que va començar aquesta noia emprenedora i ells ja estan pensant en un futur de descans i jubilació merescuda i començar a fer grans viatges, però tot això ja vindrà quan hagi de venir. Qui els amoïna ara, és la Bruna. 

 

    Després de tant de temps fent un tàndem perfecte amb la Vicky i Carmen Amaya,  el negoci va com una seda i ja tenen la marca reconeguda Vickbrun.  A part de vestits de bany, dissenyen complements per aquests vestits com ara pareos,  barrets, diademes, samarretes, pantalons, vestits curts i llargs; tot fa conjunt d’una manera adient amb els biquinis i vestits de bany. La Bruna, després d’estudiar disseny i lluitar pel negoci, ja fa uns anys que és sòcia de la Vicky. S’entenen com cal. Allà on no arriba la Vicky —perquè a part de ser una empresària amb empenta, també és mare d’una nena— hi arriba la seva sòcia.

 

    Però l’atzar, inesperat, ha fet donar un tomb a la rutina de les seves vides. Va anar a parar a la Vila un rodamon islandès, amb la motxilla a l’esquena. La seva intenció era fer un recorregut per tota la costa mediterrània, però es va quedar corprès amb la Bruna  i s’hi va quedar totes les vacances.  Ella ja ha anat alguns cops a Reikiavik i s’ha enamorat del país i de les aurores boreals . 

 

    La parella ja ha imaginat  les diverses possibilitats per començar una vida junts i tots dos han decidit establir-se a Islàndia. Tan enamorada està la Bruna que és capaç de deixar el seu sol i el seu mar per una vida amb menys hores de llum, però amb molta natura. 

 

    I que faran amb Vickbrun? Doncs obriran una botiga-taller de la mateixa marca, per vendre vestits de bany pels turistes i també pels nadius que van a les meravelloses aigües termals d’Islàndia.

13- El problema de la Carmen Amaya

                                                        Imatge de  Google

       

          –I com li diré al Woody que l’abandono? Com el puc deixar plantat, després del que m’ha ajudat?

           –Com ho vaig fer jo, i com fem totes  les  dones valentes! Ell rai! Ja s’espavilarà.  Ets tu qui no has començat a viure, encara! I qui et diu que un bon dia no es cansa de tu i et deixa ell? — La Vicky va  intentar fer-li veure que amb un home con aquest mai podria tenir una família normal perquè era un egoista, i d’una noia com ella en trauria el que volgués.

La seva amiga ja la comprenia. Nascuda a Europa, havia rebut una educació que li havia permès triar el que volia fer a la vida, al contrari de la Carmen. Ella no coneixia la llibertat, i en Woody va ser l’única paret on es va poder recolzar. I ara no li posaria fàcil.

La Carmen era una bona dona .Estava acostumada al sacrifici. Sobreviure, per ella, era anar a remolc del Woody. Almenys podia menjar. I aquell home, que tot el que havia fet era aprofitar-se’n, només feia que amenaçar-la. 

Sort en va tenir d’en Paco i del forner, que li van fer veure que no tenia cap dret sobre aquella dona. I que si es posava gallito, així com ara l’autoritat feia els ulls grossos, si li explicaven  la seva història a la Guardia Civil,  ja veurien qui hi sortiria perdent. Arribat a aquest punt, el Woody, acovardit, va veure que no li quedava altre remei que tornar per on havia vingut.  

Per la seva part, la Carmen va decidir que si no aprofitava aquesta oportunitat, no en trobaria cap més. I així, darrere la casa d’en Paco i de la Vicky, on hi havien habilitat un magatzem, la Carmen Amaya hi va trobar un refugi. Al costat dels seus amics, almenys podria dormir tota la nit sense que ningú  l’asfixiés. 

La Carmen,  amb el seu piquito de oro, la Bruna amb les tisores, fils i agulles, dirigides per la experiència i els idiomes de la Vicky, anaven prosperant, mentre tapaven la boca a algunes  veïnes que ja feia temps se les miraven de reüll. 

Continuarà

Maria Aladern- Cornèlia Abril