Maria Cirera o l'encant del Microrelat - Silvia Armangué

Puces i altres picors...és el suggerent títol del recentment editat llibre de Maria Cirera. A l'acollidora Llibreria Papasseit ( papasseit.cat) de Manresa, es va presentar ahir, 23 d'octubre, amb tots els honors: Jordi Massó Rahola, prologuista, esplèndid escriptor de microrelats, "descobridor" de Maria Cirera, ens va explicar per quin motiu li agraden els relats de l'autora. També ho ha escrit al pròleg.

Maria Cirera i Jordi Massó

Básicament li agraden perquè són bonissims. Tots els del llibre. Bé, va dir altres coses. Aneu al seu blog La bona confitura, llegiu-lo a ell, a la Maria, a altres autors: el nivell és molt alt. 

La Maria ens va explicar com va ser el seu inici en el gènere ( blogs ), com s'hi va identificar de mica en mica. Com va anar passant d'escriure el què veia i sentia a allò altre, el desig de plasmar sentirs i veus aliens, transformar-los en històries, utilitzant poques paraules, buscant un llenguatge original per relatar vides senceres.

Monterrosso la va sacsejar i la va encuriosir. Altres autors, altres petits, bells, opressius, irònics petits contes d'arreu la fascinaren. Josep Porta i Laura Basaganya, escriptora i periodista, van posar veu ( acurada i fresca ) a alguns microrelats estimulants. 

Laura Basaganya, Josep Porta i Maria Cirera

Ens va deixar clar que un microrelat no vol ser un acudit, vol ser una atmòsfera, un nucli en moviment, una aroma. L'autor vol la complicitat del lector, vol que el seu enteniment i la seva sensibilitat sàpiguen "omplir" les lletres que "falten": hi ha pistes, massa pistes, per llegir indiferent un relat de Maria. I amb aquest, que comença Puces...,i que a mi m'emociona especialment, vull tancar aquesta "micro" crònica...que vol fer honor al llibre. No us el deixeu perdre.

Manresa, 24 octubre 2017                                       

Silvia Armangué Jorba

Cornèlia Abril, jurat en certamen cultural - Montserrat Medalla

Les components de Cornèlia Abril hem tingut el goig de ser escollides com a part del jurat del "I Certamen Cultural  SOLVAY" que ha engegat la fàbrica tèxtil SOLVAY, situada en el mateix emplaçament en què havia estat la SAFA a Blanes.

Els guanyadors del certamen són:

Poesia:  José Miguel Gómez, amb "Todo es silencio".

Prosa: Jorge López, amb "El bosque".

Arts plàstiques: Pablo Caldera, amb "Producción".

La SAFA produïa fils de nylon i tergal des dels anys 20 i després de créixer espectacularment, varen començar a fabricar també polímers de nylon i de poliester i més endavant, sal de nylon i HMD pura.

Tots els avançaments de la fàbrica, en totes les èpoques, han estat possibles gràcies a l'equip humà i tècnic que ha sabut treballar d'una manera emprenedora i sempre de cara al futur. Aquesta informació l'extraiem del pròleg escrit per Sílvia López, directora de la fàbrica, del llibre "50 años Fábrica de Blanes 1967-2017",  de Manel Carmona, amb què molt amablement ens van obsequiar i que és un compendi de tots aquests anys, i una petita joia per tots aquells que hi han treballat o que encara hi treballen.

Vàrem fer de jurat, doncs, juntament amb els components de "Lletraminúscula", homes i dones de Blanes per a la cultura, i també amb Mònica Rabassa, de la revista Recvll. Per nosaltres ha estat un autèntic plaer llegir els poemes i els textos en prosa que es van presentar (pocs, tot s'ha de dir, donat que ha estat la primera convocatòria i aquest fet ha frenat un xic els futurs autors) així com les pintures que, també tímidament, es varen presentar.

Un tastet d'història

El principi de segle ve marcat pel començament del moll (1914) i la fundació de la fàbrica SAFA (1923), peces decisives del redreçament econòmic de la Vila. En el terreny social apareixeran múltiples societats recreatives i un important moviment obrer que arriba a l’actualitat. En aquest moment també s’inicia el projecte del jardí botànic Marimurtra i la modernització de la flota pesquera amb el motor d’explosió

Jardí Botànic del blog Blanes Girona

Port de Blanes del blog Xiquets Pesca

… A principis d’abril de 1924 continuaven a «SAFA: ...els preparatius per a la construcció de l’edifici fà- brica que serà de grans proporcions com tenim dit. Les obres van a càrrec de la coneguda entitat ‘Cubiertas y Tejados’ i deuran ser acabades en un període de temps relativament curt. El tragí que es notarà en els camps de la Roca dintre breus dies serà, doncs, formidable».39 Entre l’hivern de 1924 i el de 1925 els treballs feren camí a bon ritme: «Van convertint-se en un agradable passeig els dies festius les obres de la SAFA, que progressen ràpidament» (7 de desembre de 1924); «Grandiosa fàbrica... línies molt atraients dins l’arquitectura industrial... nau central molt avançada, mostrant la seva grandiositat... naus de ciment armat...» (octubre 1925). Les cases allotjaven ja els seus primers residents, probablement personal de l’empresa constructora («El barri obrer ja està llest i habitat per una nombrosa colònia de treballadors»). I, al peu d’un petit turó adjacent: «s’han aixecat... uns bonics xalets per servir d’habitació al personal tècnic de l’establiment industrial».

En aquest context de barreja entre curiositat i admiració davant d’una obra de dimensions desconegudes a la vila, el redactor de Recull culminava una ressenya de 21 de novembre de 1925 en aquests termes: «...orgull de Blanes, considerada amb justícia com l’establiment fabril més important de la nació en el gènere»

- Dels Orígens de SAFA-Blanes per Pere Sala i López

La cultura no s'atura

Dissabte a Tarragona feia un dia net i clar, força calor per a l’època. A estones bufava vent de llevant sobretot a la zona vital i alegre de la Rambla Nova. 

Cornèlia Abril va passar el dia en la companyia d’Olga Xirinacs. I això significa conversa animada i sempre, entre paraules, una cançó tradicional, acudits, llibres, relats, pensament. Cultura de la quotidianitat i tota la literatura, d'acord amb les respectives maneres d’entendre el món. O potser de mirar d’entendre el món: la situació geopolítica resulta ser prou intensa ara mateix i d’una complexitat singular com per fer anàlisis de tota mena. 

A les set de la tarda teníem presentació a la llibreria de la Rambla que és una llar de llibres, un espai literari amable i amb criteri. Per primera vegada, Cornèlia Abril presentava alhora He d'anar-me'n i Si es fa fosc. Iniciava la vetllada Olga Xirinacs, autora de sengles pròlegs, fent una valoració del nom Cornèlia i de les moltes connotacions d’aquest nom propi. Algunes les coneixíem, d’altres no. I aquí el mestratge, de nou, elevant el significat del nom, com un auguri de futur encoratjador.  

Les integrants de CA vam fer la presentació de la nostra feina. Breument: la dinàmica del grup, qui som, d’on surten els relats, com encarem la dedicació a la literatura, origen i quina presència tenim en el món virtual, tot i que la nostra essència segueix essent el llibre, suport paper per a l'edició de relat en català. Essència i repte principal en un moment de feridora realitat, quan veiem atacs frontals al nucli dur de la nostra cultura. 

Celebrem l'activisme cultural, en totes les manifestacions possibles. Perquè es pot fer des de la quotidianitat, des de les realitats individuals. Des de l'escriptura. Es pot fer i es pot fer bé. No volem ni podem permetre que es malbarati la tradició cultural del nostre país. Educar vol dir fer possible l'adquisició de criteri, assolir seguretat en les idees que no seran una sola sinó moltes; implica saber conviure, no resignant-se a la voluntat d'unes elits i tampoc a ser romanalla. 

La cultura no s’atura: és el motor d’una societat que demana i necessita educació a tot nivell. Gràcies, Olga Xirinacs. Gràcies, la Llibreria de la Rambla. Gràcies, a les persones que van venir a la presentació. 

Presentació a Tarragona

Tothom hi és convidat: dissabte, dia 14 d'octubre. 

Presentació del llibre "Escales Amunt" de Maria Aladern

Maria Aladern, a més d’una gran escriptora, és una bona amiga de les components de Cornèlia Abril. Ella mateixa va presentar a Blanes el nostre primer recull de relats “He d’anar-me’n” i també vam gaudir del seu suport a la presentació del segon recull “ Si es fa fosc”.

El passat dijous dia 5 d’octubre vaig tenir el plaer d’assistir a la presentació de la seva novel·la, “Escales amunt”, editada per Edicions Saragossa. Novel·la, per cert, guanyadora del premi a la categoria “El cistell” del 9è certamen “Paraules a Icària” convocat per Edicions Saragossa i l'Ajuntament de Barcelona, districte de Sant Martí. Cornèlia Abril, ben contentes, ja vam fer ressò del premi a través del nostre blog:

Maria Aladern, guanyadora de Paraules a Icària

La presentació va tenir lloc a la Llibreria Claret de Barcelona i l’escriptor Josep M. Boixareu va ser l’encarregat d’introduïr-nos en aquest univers descrit per la Maria. I va fer-ho a través dels seus personatges, especialment el principal, la Dora, amb una descripció acurada i força interessant que va combinar amb fragments de lectura de parts de la novel·la per poder il·lustrar millor el que ens anava explicant.  

La Maria, emocionada, també ens va voler fer còmplices del que havia significat per a ella escriure aquesta història. Què i qui l'havia inspirat, especialment per crear a la Dora. Ens va donar una bona pista: una tieta seva que va ser monja! Però també altres personatges d’aquesta escala tan particular han estat d’una manera o altra, inspirats en persones reals.

L’acte va concloure amb una recomanació final per part de l'editora, Rosa Zaragoza: no n'hi ha prou amb una lectura de la novel·la.

Amb una lletra que segurament agrairem tots els que ja tenim una edat i la vista ens juga males passades, la narració resulta amena i es llegeix amb delit. Però compte! Segurament se’ns poden escapar molts matisos que en una segona lectura podrem descobrir i valorar millor. Jo ja he començat la primera lectura. I en una setmana tan estranya i convulsa com la que hem viscut i amb el que ens espera per viure els propers dies, s’agraeix infinitament poder fugir a estones i oblidar-nos de tot. Gràcies Maria, per donar-nos aquests moments.

Moltíssima sort!!! 

Us deixo l'enllaç d'una entrevista a la Maria per si voleu saber una mica més sobre ella, els seus treballs i els seus projectes...

Entrevista


Pepa Bagaria