Maria Cirera o l'encant del Microrelat - Silvia Armangué

Puces i altres picors...és el suggerent títol del recentment editat llibre de Maria Cirera. A l'acollidora Llibreria Papasseit ( papasseit.cat) de Manresa, es va presentar ahir, 23 d'octubre, amb tots els honors: Jordi Massó Rahola, prologuista, esplèndid escriptor de microrelats, "descobridor" de Maria Cirera, ens va explicar per quin motiu li agraden els relats de l'autora. També ho ha escrit al pròleg.

Maria Cirera i Jordi Massó

Básicament li agraden perquè són bonissims. Tots els del llibre. Bé, va dir altres coses. Aneu al seu blog La bona confitura, llegiu-lo a ell, a la Maria, a altres autors: el nivell és molt alt. 

La Maria ens va explicar com va ser el seu inici en el gènere ( blogs ), com s'hi va identificar de mica en mica. Com va anar passant d'escriure el què veia i sentia a allò altre, el desig de plasmar sentirs i veus aliens, transformar-los en històries, utilitzant poques paraules, buscant un llenguatge original per relatar vides senceres.

Monterrosso la va sacsejar i la va encuriosir. Altres autors, altres petits, bells, opressius, irònics petits contes d'arreu la fascinaren. Josep Porta i Laura Basaganya, escriptora i periodista, van posar veu ( acurada i fresca ) a alguns microrelats estimulants. 

Laura Basaganya, Josep Porta i Maria Cirera

Ens va deixar clar que un microrelat no vol ser un acudit, vol ser una atmòsfera, un nucli en moviment, una aroma. L'autor vol la complicitat del lector, vol que el seu enteniment i la seva sensibilitat sàpiguen "omplir" les lletres que "falten": hi ha pistes, massa pistes, per llegir indiferent un relat de Maria. I amb aquest, que comença Puces...,i que a mi m'emociona especialment, vull tancar aquesta "micro" crònica...que vol fer honor al llibre. No us el deixeu perdre.

Manresa, 24 octubre 2017                                       

Silvia Armangué Jorba

REENCARNACIONS MISERABLES, Olga Xirinacs

Agraeixo molt començar a llegir una novel·la i notar que m'endinso en un espai gairebé insonoritzat, que l'escriptura m'aïlla de l'entorn i llavors ja em quedo en la companyia de la veu narrativa, en aquest cas, identificable amb tots els registres de l'autora. Olga Xirinacs ha escrit un relat profund i crític, que fuig de la transcendència que se li podria pressuposar al tema de les ànimes; tractat amb sentit de l'humor, va al gruix de qüestions complexes i ben plantejades.

Si bé una novel·la no es pot fàcilment reduir a un article d'opinió, sí que a vegades troba correspondència en l'àmbit encara més mínim del títol. D'aquí l'encert de 'Reencarnacions miserables'. 

En el llibre, que publica Arola Editors, el títol es fa imatge en un collage prou gràfic, també obra d'Olga Xirinacs. 

La història que l'autora ens narra parteix del fet anecdòtic de la reencarnació d'Esebius Frank qui  sempre torna a la vida després de mort. Aquesta vegada ho farà en el si d'una gitana romanesa i tindrà un germà bessó. És un detall que obre possibles simetries i asimetries, assumpte que en general a mi em resulta sempre atractiu. Els diàlegs, magnífics, es fusionen amb la prosa elegant i precisa. I és així, en les converses entre l'escriptura, com el lector va coneixent els afers d'un individu jove cansant de viure successives existències, que contínuament reviu una vida després de l'altra, sense repòs, havent de suportar a més a més tota la càrrega de coneixement i memòria adquirit en el passat.

L'escenari principal és la ciutat. Entrem a les cases on els protagonistes es reuneixen per mantenir tertúlies habituals o esporàdiques. Els diferents episodis transcorren entre sol i subsol, espais físics però també àmbits de pensament propicis a forjar l'acció d'influència o a perpetuar retraïments i contenció. Respostes que segueixen l'ordre establert o no i oscil·len entre el món i l'inframón i el corresponent grau de misteri. Tot va succeint per raó argumental, tot pren sentit al final. Idees, pensaments, preguntes. Perquè 'Reencarnacions miserables' convida el lector a reflexionar des de les preguntes que estan redactades entre dos interrogants. Les altres preguntes, les que no s'han escrit i sorgeixen de la lectura, queden fent tombs en la ment del lector. 

Un plaer afegit en el conjunt de l'obra d'Olga Xirinacs, escriptora prolífica com s'especifica a la contracoberta: 'És professora de piano. Ha publicat més de 70 llibres: poesia, narrativa, novel·la i viatges. Té editats 300 contes per adults i infants. Ha obtingut els premis més importants de la Literatura Catalana...', que és des d'on ens interpel·la l'autora.

Article recomanat a EL PUNT AVUI:  'HONORIS CAUSA'

Article recomanat a EixDiari: REENCARNACIONS MISERABLES