Maria Cirera o l'encant del Microrelat - Silvia Armangué

Puces i altres picors...és el suggerent títol del recentment editat llibre de Maria Cirera. A l'acollidora Llibreria Papasseit ( papasseit.cat) de Manresa, es va presentar ahir, 23 d'octubre, amb tots els honors: Jordi Massó Rahola, prologuista, esplèndid escriptor de microrelats, "descobridor" de Maria Cirera, ens va explicar per quin motiu li agraden els relats de l'autora. També ho ha escrit al pròleg.

Maria Cirera i Jordi Massó

Básicament li agraden perquè són bonissims. Tots els del llibre. Bé, va dir altres coses. Aneu al seu blog La bona confitura, llegiu-lo a ell, a la Maria, a altres autors: el nivell és molt alt. 

La Maria ens va explicar com va ser el seu inici en el gènere ( blogs ), com s'hi va identificar de mica en mica. Com va anar passant d'escriure el què veia i sentia a allò altre, el desig de plasmar sentirs i veus aliens, transformar-los en històries, utilitzant poques paraules, buscant un llenguatge original per relatar vides senceres.

Monterrosso la va sacsejar i la va encuriosir. Altres autors, altres petits, bells, opressius, irònics petits contes d'arreu la fascinaren. Josep Porta i Laura Basaganya, escriptora i periodista, van posar veu ( acurada i fresca ) a alguns microrelats estimulants. 

Laura Basaganya, Josep Porta i Maria Cirera

Ens va deixar clar que un microrelat no vol ser un acudit, vol ser una atmòsfera, un nucli en moviment, una aroma. L'autor vol la complicitat del lector, vol que el seu enteniment i la seva sensibilitat sàpiguen "omplir" les lletres que "falten": hi ha pistes, massa pistes, per llegir indiferent un relat de Maria. I amb aquest, que comença Puces...,i que a mi m'emociona especialment, vull tancar aquesta "micro" crònica...que vol fer honor al llibre. No us el deixeu perdre.

Manresa, 24 octubre 2017                                       

Silvia Armangué Jorba

Un tast saborós al Museu de la Tècnica de Manresa

El Museu de la Tècnica de Manresa és un enorme edifici de pedra sense floritures, enllestit l'any 1865. Voltes gegantines, murs espectaculars, un recinte que es bastí temps enrere per emmagatzemar l'aigua que, des de la Sèquia, proveïa la ciutat. Quan va caure en la buidor del desús, va estar anys en gran declivi, fins que el museu s'hi va plantar per obrir les portes d'un espai singular que no havia perdut encant, més aviat en guanyava.

Museu de la Tècnica de Manresa

La Pilar Alonso, conservadora del museu, i l'Anna Selga, coordinadora, ens van obrir les portes al grup literari Cornèlia Abril perquè presentéssim el nostre segon llibre Si es fa fosc. Vam estar teloneres d'un "tastet" singular. Després de la nostra xerrada, seguia una visita guiada per l'interessant i bell camí dels telers i teixits emprats al passat segle. Aquest recorregut cultural es completava amb un tast de vins dels cellers Mas de Sant Iscle i Caves Artium, amanit amb uns talls de coca feta a metres en forn de llenya. 

Parc de la sèquia- 20 de maig'17

Cellers Artium i Mas de Sant Iscle

De fons, els magnètics quadres de Carmen Sanzsoto, i, arrenglerats en una taula llarga, els llibres: a més del darrer i nou Si es fa fosc, el primer He d'anar-me'n; llibres de contes, poemes, biografia il·lustrada i novel·la d'autoria individual de les components de Cornèlia Abril.

Manresa'17-Sanzsoto

Puc dir que va ser una esplèndida vetllada. A les sis i deu minuts l'Anna Selga ens va presentar, i la Maria Cirera, la Matilde Nuri, la Carmen Sanzsoto i la Sílvia Armangué que soc jo, en un parlament flash de 30 minuts vam anunciar el llibre, el pròleg de l'escriptora Olga Xirinacs, les seves particulars valoracions de cada un dels nostres relats; una biografia curta de nosaltres: les autores i la Cornèlia, uns fragments del llibre, que té com a tema recurrent les dèries, manies, obsessions i desgavells peculiars de les persones i les boniques, estrafolàries, iròniques histories que ens ha inspirat.

Per acabar, Carmen Sanzsoto va declamar l'intens poema que té per títol Bataclan, obra seva, igual que les  il·lustracions que ens regalen els ulls enmig de la lectura del llibre.

Les nostres companyes Mercè i Pepa Bagaria i Montse Medalla no van poder ser en aquest acte, però ens en queden molts, espero.

Poema Bataclan, de Carmen Sanzsoto

Dir que l'amabilitat del personal del museu ratlla l'excel·lència, que ens hi vam sentir millor que ben acollides, que el públic penso que va gaudir de cada tast, que nosaltres vam passar un dia d'aquests tan bons: el lloc, perfecte i la companyia immillorable. Gràcies Parc de la Sèquia, Olga Xirinacs que et duem al cor en cada presentació, gràcies a tots els que us vau apropar.

Ara, només queda esperar que la lectura de Si es fa fosc us sigui plaent.