SÈRIE

 

Dues dones assassinades, una dilluns, l’altra dimarts. Avui és dimecres. L’Iris té ganes d’arribar a casa, però abans ha de passar per l’aparcament. Un cadàver a la planta -1; l’altre a la -2. Mai més es tornarà a posar talons: les passes ressonen com cops de mall a la desèrtica planta -3. Accelera la marxa seguint el ritme del seu cor. La primera dona es deia Anna, la segona Elisabet. Una ombra fonedissa li talla la respiració. Arrenca a córrer: el cotxe, el comandament, la maneta... 

De sobte, una estrebada.

Elisabet Moreno per a Cornèlia Abril

La lluna

La lluna vola? —Preguntà la Gala,  fixant la vista   en aquell tros de circumferència penjada d’un núvol, allà  on veu volar els avions.  

Jo no sé què li devia contestar la seva mare.  Jo li diria que sí, que la lluna vola  igual que vola  el sol, volen els estels, els planetes i tot l’univers. Volem nosaltres, vola el temps i  volen les idees. Però  com fer-li entendre  a una xiqueta que encara no havia  fet  dos anys?

Maria Aladern, per Cornèlia Abril

(foto de l'amic Josep Valls)

Seguretat-inseguretat

La Laura surt de la consulta del psicòleg trasbalsada. Des que la van despatxar de la feina, hi fa sessions setmanals. Primer anava al psiquiatre, però el còctel de pastilles que prenia la deixaven ensopida i incapaç d’aconseguir un treball qualsevol.

Els que la coneixen no se’n saben avenir que una dona decidida i preparada, que era al capdavant del Departament d’informàtica d’una empresa i  amb un èxit rotund, ara es trobi en aquesta situació.

Ella se sentia segura, qualificada i estimada per l’equip de vint-i-tres persones que dirigia. Però l’empresa li va voler prémer el màxim suc promocionant-la. L’havien tret de la seva zona de confort. 

Neus Cereijo, per Cornèlia Abril

Un mar de llàgrimes

 

 

La Mar seia al sofà enmig d'un mar de llàgrimes fins que la tela es va mullar tant que va començar a enfonsar-se. Llavors va enfilar-se a la taula del menjador, que era prou grossa i semblava prou ferma per flotar, i va seguir plorant desconsoladament.

Núria Farràs per a Cornèlia Abril