Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

diumenge, de juny 04, 2017

Where Have All The Flowers Gone?



De bon matí, fa de bon veure, un paisatge com aquest. Eleva l'esperit. Des d'aquest indret, des d'on s'ha fet la foto, es pot sentir l'olor del mar. Quasi es podria dir que pots notar a la llengua el gust de la sal.

És d'hora: hi ha poca gent, pel poble - per la ciutat- ja diuen molts dels que hi habiten- perquè les seves dimensions, sobretot humanes, fan que ja no se li pugui aplicar el substantiu "poble". és una vila. O una ciutat. Petita, però ciutat, al cap i a la fi.

La temperatura acompanya. Al cap d'unes hores farà massa calor.

És un bé de la Natura, tot plegat. I també, per descomptat, de les modificacions que l'home ha fet damunt la Natura.

Per bé? Per mal? Qui ho pot saber... no volem pas continuar vivint a les cavernes, està clar. 

I tanmateix, hi ha coses que són només a les mans de l'home, perquè d'aquí a uns quants anys - no gaires- els nostres fills, els nostres néts, no hagin de lamentar-ho i no s'hagin de fer la fatídica pregunta: Què s'ha fet, d'aquelles flors?




M.Montserrat Medalla-
Cornèlia Abril- Blanes

diumenge, d’abril 02, 2017

BLUES & WORDS

El passat 24 de març, Cornèlia Abril va participar en un acte, a l'Ateneu Arenyenc d'Arenys de Mar per celebrar l'entrada de la primavera, a base de blues i paraules.



La nostra pintora, Carmen Sanzsoto, ha fet aquest resum de l’acte celebrat a Arenys la semana pasada, Blues&Words, amb el suport de l’Ateneu Arenyenc i el grup musical Departament d’Essència de Trementina, amb la poeta Teresa d’Arenys com a convidada especial:

 “A finales de marzo, rodeada de mujeres maravillosas, mujeres luchadoras, mujeres que se superan día a día y entre las cuales me permiten estar, hace una semana llevábamos a cabo una bonita fiesta de primavera en el Ateneu d'Arenys, con la poeta Teresa d'Arenys y amenizada por el grupo Departament d'Essència de Trementina, y cuando aun resuena el eco de la misma ya estamos preparando la siguiente”.

Ben poca cosa podem afegir, llevat que malgrat el mal temps, tot va anar bé. Va ploure tot el dia, i a la tarda, amb molta força. Tant, com per desanimar molta gent. Tot i així,  l’assistència a l’acte va ser força reeixida, la qual cosa ens va deixar constància, una vegada més, que a la gent, així, en general, li agraden els actes culturals, s’ho passa bé i hi participa amb entusiasme.


Presentació, per part d'Anna Riera (a baix) i Montse Medalla (a dalt)


Blues, amb Essència de Trementina. Val a dir que les paraules i el ritme formen un bon tàndem! Tothom en va gaudir força. Gràcies de nou, des d'aquest blog, Pere Planells, Francesc Sànchez i David Estrada, per la vostra interessant col·laboració.






Presentació de la nostra convidada, Teresa d’Arenys, poeta reconeguda, amb una extensa obra, de qui ens vam endur un molt bon record i, esperem, una bonica amistat. Aquesta presentació es va fer en forma de lectura d’alguns dels seus poemes per part de Cornèlia Abril, així com una entrevista , feta també per les components del grup literari, a través de la qual vam poder conèixer alguna cosa més de Teresa, a qui agraim profundament la seva participació.

A la foto, Mercè Bagaria, llegint un poema de Teresa. 




Sílvia Armangué, entrevistant Teresa.



En una segona part, i després d'escoltar un altre blues, cada ànima de Cornèlia Abril es va expressar a la seva manera. Ja fos explicant com és la seva ànima, ja fos llegint un fragment d'un dels seus relats, o parlant dels perquès de l'escriptura, de la lectura, de la literatura!

A la foto, Pepa Bagaria, descrivint la seva ànima felina.


Matilde Nuri, parlant-nos, a través de "Negació". de la dificultat de dir no, la dificultat d'aprendre a dir no i la dificultat d'haver d'aprendre a dir no.




Carmen Sanzsoto, llegint el seu poema "Ser silencio en el silencio".

Com ja hem comentat, l'assistència de públic va ser bona, tot i el mal temps. A la foto, una perspectiva de la bonica sala que ens va acollir:


Vam acabar amb la recomanació d'estar ben atents, perquè pròximament sortirà un nou llibre de Cornèlia Abril: Si es fa fosc.

Però mentrestant, el públic va tenir la possibilitat d' adquirir, si li venia de gust, el primer llibre, He d'anar-me'n,o el poemari de Teresa d'Arenys, entre d'altres llibres publicats per algunes de les components del grup literari.

En Pau, envoltat de llibres.

No en va, Blues&Words fou un trobada amb música i literatura, per celebrar l'entrada de la primavera!

Bona primavera a tothom!

dissabte, de maig 14, 2016

Música terapèutica?

Que a Cornèlia Abril li agrada la música no ho pot negar ningú, al contrari: qui conegui Cornèlia Abril, ha de saber que la música és dins la seva vida. Que Cornèlia està enamorada de l'ART, així, en majúscules.

Que les diverses ànimes cornelianes es poden abocar a un eclecticisme musical inaudit, tampoc no és cap secret. Ni és secret l'eclecticisme que traspua en temes literaris, visuals, plàstics, de disseny, i, en definitiva, en la seva manera d'observar el món. O en les seves maneres de fer-ho.

I, sabeu què? Aquí radica la grandesa de la Cornèlia.

Avui ella us vol recomanar un llibre mediàtic. Sí. No arrufeu el nas. Un llibre que ha conegut a través de la ràdio, i a través d'un presentador molt, molt, molt mediàtic (no solament perquè surt als medis, sinó per la seva forta personalitat). Jordi Basté.

No, ell no ha escrit aquest llibre. Ho ha fet un senyor que es diu James Rhodes, desonegut per mi fins ara. Jordi Basté el va portar al seu programa, quan parlava d'un tema que posa els pèls de punta, d'un tema que s'ha destapat ara, arran, primer, d'una pel·lícula "Spotlight", i després, d'una sèrie de denúncies d'abusos sexuals a menors en diverses escoles de tot arreu, tot i que qui s'emporta el palmarès és una d'elles, creant molta, molta polèmica. No vull enfonsar-me en el tema, no vull escarbar en els pous fastigosos d'aquest tema.

Només vull recomanar-vos "Instrumental. Memorias de música, medicina y locura", de James Rhodes. Blackiebooks  (www.blackiebooks.org)


La música hi té un paper fonamental.

I el llibre no té desperdici.

No estic parlant de literatura. Estic parlant de divulgació. Però també de literatura. I de música, I de pensaments. I d'humanitat. I de passions. I de crítica. I... llegiu-lo, potser entendreu coses (o no).

Us deixo un tema musical, de Johan Sebastian Bach: la Chacona, ( en re menor, BWV 1004)  que Bach va escriure per violí solista, però que  Ferruccio Dante Benvenuto Michelangelo Busoni va transcriure per a piano.

I us deixo la versió que en fa James Rhodes, que, possiblement, no sigui la millor versió del món. Segur que no. Però és tan autèntica, com la seva sabatilla descordada mentre toca.

I perdoneu: aquesta ànima corneliana no sap fer una ressenya com Déu mana. Només intenta tansmetre sentiments.