Molt Bones Festes!

 

Cel·luloide

 

 

  

Donat que la pel·lícula era muda, la gesticulació dels actors havia de substituir les paraules que mai no es pronunciarien en el film. Però, si algun punt se’m feia estrany, era veure com els comediants representaven alhora més d’un personatge, i que, per altra banda, la llista de noms a la pàgina de crèdits es feia interminable. Tants esforços de tanta gent... Han passat un parell d’hores i jo he fet una migdiada.

.

Els testos s'assemblen a les olles

 Els testos s'assemblen a les olles

Obre el calaix on va guardar les últimes peces, les que no volia ni donar, ni llençar. Les que volia de veritat. En tria una: és una jaqueta de lamé, de color plata, que no és de fibra sintètica. El que està assegurat, és la seva elegància. Sa mare no vestia mai amb roba vulgar. Aquest serà el seu homenatge per les festes, que ja no són lluny. I mentre porti la jaqueta de la difunta, el seu caràcter es distorsionarà i ella s’estremirà, tot recordant aquella frase lapidària que repetien tots els membres vells de la famíia:

 «Ja fa prou qui retira als seus».

Imatge de google

Montse Medalla, per Cornèlia Abril.

ARRAN DE TERRA

 

                                        Foto treta de Google

Arran de terra

La recepció promet. Esmòquings, vestits llargs, manicures perfectes, somriures immaculats, tacons d’agulla, xampany francès i entre les múltiples converses, una de ben curiosa.

    —Feu mala cara preciositats!

    —Voleu dir mal peu, simpàtics!

    —Ja ens entenem.Ulls de poll, potser?

    —No “xatos”! Vertigen. No estem acostumats.

    —És clar, amb tot això del feminisme... Es perd el glamour.

    —Vigileu en la propera revolada que ja ens heu trepitjat dos cops.

La societat canvia, però sembla que no tothom s’adapta de la mateixa manera.

Eva Ariza per Cornèlia Abril