Arran de terra
La recepció promet.
Esmòquings, vestits llargs, manicures perfectes, somriures immaculats, tacons
d’agulla, xampany francès i entre les múltiples converses, una de ben curiosa.
—Feu mala cara
preciositats!
—Voleu dir mal peu,
simpàtics!
—Ja ens entenem.Ulls
de poll, potser?
—No “xatos”! Vertigen.
No estem acostumats.
—És clar, amb tot això
del feminisme... Es perd el glamour.
—Vigileu en la propera
revolada que ja ens heu trepitjat dos cops.
La societat canvia, però
sembla que no tothom s’adapta de la mateixa manera.
Eva Ariza per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada