Brut de cendres i ple de
burilles era l’amo del món. Tothom al seu voltant xerrava de coses interessants
i ell, al bell mig d’aquelles reunions interminables, gaudia d’una atenció especial.
Uns quants gots llargs i prims li tenien enveja perquè a ells els abandonaven
en qualsevol racó quan els buidaven, quedant fora d’escena sense cap mena de
consideració.
Des de fa uns anys,
l’han substituït per un gerro amb flors artificials. Aquelles ments brillants
que abans discutien apassionadament, abocant-li tota la seva saviesa en un
núvol de fum, ja no hi son. Els gots tampoc. Els d’ara, son curts i gruixuts
amb relleus de coloraines.
Avui dia, roman avorrit
al traster, al costat d’una caixa de llumins humitejats que tampoc mai tornaran
a encendre res.
Eva Ariza per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada