El pirata John Silver de
l’Illa del tresor, la reina de cors en Alicia en terra de meravelles, el capità
Garfio de Peter Pan, el capità Ahab a Moby Dick, Frankenstein, Joe “el indio”
de Tom Sawyer, Dràcula, la bruixa de l’oest al Màgic d’Oz, i així podria seguir fins
a l’infinit i no em cansaria d’anomenar malvats i malvades de totes aquelles
històries que em varen captivar en la infantesa, com a molts i moltes de
vosaltres.
Sempre he pensat (això
que diré ara és molt subjectiu) que els herois i les heroïnes d’aquelles
lectures i de bona part de la ficció literària de tots els temps, son
personatges secundaris, però imprescindibles per fer brillar a les veritables
estrelles de les històries, els dolents i les dolentes.
Com a bona Sagitari, sóc
aventurera de mena i els llibres d’aventures sempre m’han acompanyat. Llegir és
la manera de temperar aquest esperit rebel i curiós. És la manera de viure somiant
desperta, totes les peripècies, viatges, conjurs, amors, i moltes altres coses
interessants, mimetitzada entre els fulls d’un llibre. Amb els anys, però, he anat descobrint altres
lectures més realistes, més costumistes, també filosòfiques, algunes vitals,
d’altres necessàries i moltes apassionants, que han anat conformant la meva
geografia literària. Un altre dia us en parlaré.
Avui, vull mencionar com
a llibre que va marcar un abans i un després en el meu creixement com a
lectora, Els Miserables de Victor Hugo. En aquest llibre, vaig trobar la gran
aventura. Vaig descobrir pàgina a pàgina, com es poden construir mil històries
envers d’una història principal i no perdre el fil de l’argument en cap moment. Vaig
ensopegar amb un elenc de personatges brillant, en una època que sempre m’ha
fascinat i en una ciutat que tinc mitificada des d’aleshores. Vaig conèixer un heroi de carn
i ossos amb totes les seves misèries i com no podia ser d’una altra manera, vaig quedar enlluernada amb l’antagonista perfecte. No un malvat a l’ús. Què va! La seva maldat envers el món i el
protagonista en primer terme, naix de la seva honestedat irreprotxable. Uauu!
Sento l’expressió, però vaig flipar!
Després, he llegit molts
llibres on s’expliquen històries envers de la història principal i els he
gaudit molt; L’Eneida, El Quixot, Cent anys de solitud, Les mil i una nits, i uns quants més.
Emily Dickinson va dir
que per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada