Diria que em vaig començar a arronsar amb aquella calor tan intensa de l'estiu, diria que em vaig començar a alertar amb l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona, diria que em vaig començar a arraulir i a construir-me una cuirassa que m'ha mantingut - i potser encara em manté- una mica adormida, com la princesa del conte...
No necessito un príncep blau que m'ajudi a lluitar contra la malesa que envolta el meu castell...només necessito sortir al carrer, amb la meva espasa simbòlica (tothom sap que Cornèlia Abril és pacifista) i començar a construir, que no destruir, i despertar-me del tot, i tornar a viure!
De moment, benvinguts al mes de febrer, el més curt de l'any. I que el fred ens revifi les idees!
Cornèlia Abril
2 comentaris:
millor!!! són moments difícils per tothom i, potser, per això cal no defallir
crear és sempre més gratificant que des/crear, oi?
som-hi, CA's
.
És curiós, Cornèlia: a mi el fred també em revifa. Tirem endavant, mentre poguem i ens deixin els ànims i les circumstàncies! Abraçada i a seguir!
Publica un comentari a l'entrada