Han passat set anys des que el cervell et va fer un clic. Encara segueixo enyorant la teva trucada de gairebé cada vespre preguntant-me com havia anat el dia, on aniríem el cap de setmana... i explicant-me totes les activitats que havies fet al matí i a la tarda.
Just quan començàvem a sopar, sonava el telèfon. La trucada de control, rumiava, beneita de mi.
—No sé què explicar-li —pensava jo —sempre la mateixa cançó—. I em feia una mandra...
Recordo que el dia abans que se’t capgires la vida, i que per això hagués de variar tant la meva, havies anat a la piscina al matí, i a la tarda a classe de català i gimnàstica, sempre plena d’energia.
I amb un clic al teu cervell, tot va canviar.
I ara quan desitjo preparar un plat d’aquells tan exquisits que cuinaves, o quan vull saber alguna història dels avis o de la teva o la meva infantesa, no puc trucar-te perquè em facis memòria. Per què no et vaig escoltar més, en lloc de discutir tant?
Ulls de mar (Robin secret)
https://music.youtube.com/watch?v=WpIavMzQdv8&si=MfT1plnA-JH4-m35
Aquesta bonica cançó la va compondre la neta de la protagonista d’aquesta història...
1 comentari:
Me has emocionado y siempre lo pienso hay que disfrutar de nuestros padres mientras están con nosotros
Publica un comentari a l'entrada