Diàleg sobre... l'amor?

Amb aquest microrelat acabem (de moment) la sèrie de microrelats d'aquest any. Després de les festes nadalenques tornarem amb molta energia!

Diàleg sobre... l'amor? (microrelat escrit el 2008)

foto de google

És alta, amb els pòmuls vermells de coloret... Per tapar els blaus. Sa mare, magre, grisosa i com si acabés de sortir d'una malaltia, gairebé li implora:

    —No vulguis córrer. A la vida hi ha temps per tot.

    —Mentida.

    —Et dic que sí, creu-me. Ara esàs molt contenta, però en un no res pots començar a plorar, perquè la vida mateixa ho porta.

    —Porta què?

    —Porta una olor indefinible, que no acabem de copsar. Els que ho fan són els nadons, aquests sí que són llestos, que se n'adonen un cop han sortit del ventre matern.

    —Escolta'm bé, mare: Ell m'estima, no hi donis més voltes.

    —Sí, és clar.  Com que t'estima tant, t'estomaca cada dos per tres.

    —No és veritat, només ho ha fet dues vegades i totes dues anava begut!

    —Encara m'ho poses més fàcil, filla. No el canviaràs, tingues en compte qui t'ho diu. Mai no el canviaràs. Mira ton pare...

    —Mare,m'hi vull casar i m'hi casaré, et posis com et posis. Ho sents?

    —Ton pare no podrà venir, ja ho saps, no? Aquell mala bèstia de jutge li té prohibit acostar-se a menys d'un quilòmetre.

    —Si és que el jutges no entenen res, mare... No entenen res!

  

La mare se la mira, indulgent. No. No entenen res.

---  ---   ---

Justificació d'aquest text:

Forma part d'un conjunt de relats inspirats en un fragment descontextualitzat de Mercè Rodoreda, amb una forta càrreg existencial. Una llarga història dels blogs... L'exercici consistia  a transformar el text, a l'estil dels "Exercices de style" de Raymond Quenau.

Una manera com una altra de jugar amb les paraules. Sempre les paraules. Sempre l'escriptura.

Montse Medalla per Cornèlia Abril