Per amor a l’art
Fa poc més de trenta anys, el curs 1985-86, en Josep Alum,
metge, però amb vocació teatral (teatrera?) a molts nivells, va impartir un
taller de teatre a nens i nenes d’11 i 12 anys de l’Escola Joaquim Ruyra de
Blanes.
Objectiu: que els alumnes aprenguessin a estimar el teatre i,
sobretot, a conèixer-lo i a adonar-se que hi havia un altre punt de vista que
no era solament el d’espectador passiu. Un dels punts més importants: la
creativitat. Que veiessin que el teatre
no consisteix només a memoritzar un text i recitar-lo amb més o menys gràcia
(que també, però no solament això).
D’aquesta experiència en va sorgir el grup de teatre El Mirall,
que l’any 1990 es va legalitzar com a associació cultural. Després de més de 30
anys, encara té vida pròpia.
En tots aquests anys de trajectòria hi ha hagut un vessant
pedagògic, impartint cursos i tallers en escoles i instituts de Blanes, així
com un vessant creatiu d’elaboració d’espectacles, alguns ideats pel mateix
Josep, d’altres, sorgits del treball de conjunt del grup, en ocasions, i en
d’altres ocasions, sorgits d’alguns dels seus membres.
El Mirall ha participat en mostres de teatre, concursos i
festivals d’arreu de Catalunya, de la resta d’Espanya i fins i tot de
l’estranger, com Marsella, Nàpols, Palerm i Tunis.
L’evolució del grup ha estat molt bona: han anat creixent i han
deixat una autèntica petja, no solament a Blanes, sinó a tot arreu on s’han
presentat.
El Mirall mai no ha estat un grup endogàmic: sovint, han
representat obres dirigides per d’altres professionals del món del teatre, com
Pau Miró, Cristina Cervià, Ester Nadal, Sergi Gibert...
He estat lligada a El Mirall per
moltes raons que ara no vénen al cas, una d’elles, per l’estimació que professo
als integrants del grup i al seu director, per afició, perquè sempre he pensat
que a través d’El Mirall s’ha promogut la cultura lligada a contemporaneïtat, a
creació, a seriositat i disciplina, a la feina ben feta, a espectacle de qualitat i el més important de
tot: s’ha anat canalitzant una bona colla de joves cap a la cultura.
S’han fet obres populars, com “Els
Pastorets”, s’han commemorat efemèrides amb
la presència de diversos altres grups, musicals, teatrals, de ball... i sempre,
sempre, amb l’estímul que representa el treball d’equip, sense prioritzar egos
o individualitats.
D’alguna manera, el nostre grup
literari, Cornèlia Abril, també té com a objectiu la divulgació de la cultura,
en el nostre ca, la literatura, però fusionant-nos amb la pintura, la música,
el ball, el mateix teatre, si s’escau i sense descartar d’altres tipus de
conjuncions que en un moment o altre ens vingui de gust barrejar, o maridar.
Hem fet moltes coses i encara en farem moltes més!
En aquesta ocasió, vàrem demanar a
en Josep Alum si ell mateix i el seu grup o una part, ens volia fer la
presentació del nostre llibre “Si es fa fosc”. I ens van dir que sí!
I junts, les tres actrius de El
Mirall més el seu director, més el conjunt de Cornèlia Abril, estem fent un
aprenentatge que ens aporta una riquesa que fa que ens sentim exultants i amb
moltes ganes de continuar endavant.
Qui ens presentarà? Josep Alum, Carme Rodríguez, Eva Ariza i Paula Tomé.
Qui ens presentarà? Josep Alum, Carme Rodríguez, Eva Ariza i Paula Tomé.
El grup de teatre El Mirall, assajant "Guantanamera". Josep Alum, d'esquena, a la cadira vermella.
Carme Rodríguez (damunt del llit) assajant "Plou a Barcelona", obra que van presentar l'any passat.
Paula Tomé, a "Guantanamera".
Eva Ariza (al mig) assajant "Guantanamera".
3 comentaris:
M'agrada molt saber l'inici i el recorregut de El Mirall, i em sento molt contenta que aquest grup teatral ens vulgui presentar el llibre Si es fa fosc, a Blanes. Com molt bé apuntes, Montserrat, els maridatges culturals sempre aporten riquesa i il.lusió. Amb ganes que sigui el 13!
endavant! molt bona iniciativa, ben trobat el títol d'aquesta entrada, perquè és just això el que estem fent; gràcies a l'avançada al grup El Mirall i el seu director. Josep Alum
.
Èxit, llarg recorregut, satisfacció i, com se sol dir en representacions teatrals, ¡molta merda!
Publica un comentari a l'entrada