Massa dies amb la ment en blanc, sense que li vingui la inspiració. L’editorial li ha posat un límit. D’aquí a quinze dies ha d’entregar la primera part de la seva novel·la. Per escriure necessita estar alegre, sense preocupacions i ara, en té tantes... Creia que podria utilitzar el què li passa, però té el cervell sec i li fa pànic asseure’s davant d’un full o de l’ordinador.
Ho ha provat tot. A ple hivern, mullar-se els peus a la riba de la platja, acompanyat de la seva gossa, fent quilòmetres i quilòmetres, pensant que la imaginació fluirà... O caminar per la muntanya en plena tardor, observant els colors de les fulles dels arbres, però res, ni tan sols troba el tema del qual ha de parlar.
Un bon dia assolellat, decideix que ja n’hi ha prou. Seu a la taula on té l’ordinador, obre l’aplicació de música, i tot escoltant Turandot les paraules comencen a fluir i ja no pot parar d’escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada