Una capsa de sabates
Varen llogar un pis. Abans de fer la mudança completa, en Fede i la Margarida van inspeccionar tots els racons, o això els va semblar. En no trobar-hi res, van contactar amb els transportistes i al cap d’un parell de dies, ja ho tenien tot mig muntat, a falta d’ordenar els llibres i algunes peces de decoració.
Quan ja feia un any que hi vivien, la Margarida es va quedar embarassada i un bon dia va sentir la necessitat de fer una neteja més a fons que altres vegades. «Això és perquè s’està fent el niu», explicava la mare d’ella al gendre. «No és una cosa nova. Ara voldrà canviar mobles, muntar l’habitació per la criatura, pintar tot el pis... ja ho veuràs. No és pas greu».
Netejant, netejant, la Margarida es va adonar que mai havien mirat l'altell de l’habitació petita, la que havien pensat que seria per al nen. Decidida, s’enfilà a l’escala, plomall en mà i allà, en un racó de l’altell, descobrí una capsa de sabates lligada amb una cinta plana, de color de gos quan fuig.
Quan en Fede arribà, es trobà la Margarida amb un vestit de dominatrix, un antifaç que li cobria mitja cara, un fuet i unes manilles que feia rodar amb picardia entre els dits. La panxa feia la seva patxoca.
Quan ja anaven per la quarta criatura, el pis s'havia fet petit. En plena mudança cap a un altre de més gran, van decidir que aquella capsa de sabates lligada amb una cinta plana, se l’emportaven amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada