En Boig ara és molt assenyat i ha tornat a crear vincles emocionals amb les persones. Quan el vam trobar tenia un comportament esbojarrat i falta d’afecte. Ens va costar aconseguir que tornés a confiar en les persones, pobre gos!
Però ell no farà com fem els humans, que som els únics que ensopeguem dos cops amb la mateixa pedra i constato fefaentment que no tenim memòria.
I això em porta a pensar...
Anys i panys obrint camí per assolir una vida digna i ara estem a punt d’enviar-ho tot a pastar fang. Si els nostres besavis aixequen el cap i veuen com està la societat, se n’aniran de festa i no voldran saber res de nosaltres.
Neus Cereijo, per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada